- Prop de 3.500 de persones del col·lectiu s’aglutinen a la llarga llista d’espera que, no només es manté en el temps, sinó que va en augment a mesura que passen els mesos
- Les persones i famílies del col·lectiu asseguren trobar-se en una situació límit i urgeixen el compromís del nou Govern per resoldre aquesta problemàtica
- Dincat, la representant del sector de la discapacitat intel·lectual, reclama des de fa anys la definició d’un pla d’acció, la revisió i adequació de les normatives i l’establiment d’un pla d’inversions que desencalli aquesta situació
Dijous, 15 de juliol de 2021. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, urgeix al nou Govern acabar amb les llargues llistes d’espera per accedir a un habitatge a les quals fan front les persones del col·lectiu al territori. En aquest sentit, denuncia que el sistema actual d’assignació de places queda molt lluny de garantir el dret d’aquestes persones a poder triar on, com i amb qui viure, tal com exigeix la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’ONU.
Ja fa anys que el sector reclama amb urgència posar fil a l’agulla a aquesta situació que, no només es manté en el temps, sinó que va en augment a mesura que passen els mesos. Actualment, i segons dades pròpies de la Generalitat, prop de 3.500 persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya resten a l’espera d’una plaça residencial per a poder viure, una llarga llista d’espera que, en alguns casos, arriba a demores de fins 10 anys. En aquest sentit, el sistema d’assignació de places que van quedant vacants o que es van creant cada any, i la falta d’informació sobre els criteris que se segueixen per a adjudicar-les i ocupar-les, causa una gran incertesa i preocupació a les famílies del col·lectiu.
“Les llistes d’espera són inacceptables i les famílies estan al límit. Cal una voluntat real per part del nou govern per posar punt final a aquesta situació que, a més, esdevé un absurd, quan hem detectat que hi ha persones sense places i places sense persones. Moltes entitats que han invertit recursos propis i públics continuen esperant que l’administració concerti les corresponents places públiques”, explica Carles Campuzano, director de Dincat. “Esperem per tant, que el nou govern es comprometi i prioritzi al llarg de la nova legislatura una planificació de país que garanteixi a les persones amb discapacitat intel·lectual els suports necessaris per viure de manera digna en el seu entorn habitual”, afegeix.
La federació reclama, en primer lloc, acordar entre el sector i el Govern un pla d’inversions per tal de concertar noves places, posar en marxa nous serveis residencials i activar un pla per facilitar l’accés al dret a l’habitatge de les persones amb discapacitat intel·lectual. De la mateixa manera, manifesta que són moltes les entitats i associacions de familiars que estan disposades a contribuir a crear nous recursos i places residencials, però que la manca d’informació i protocols per obtenir les ajudes necessàries ho fan pràcticament impossible. D’altra banda, el col·lectiu reclama, davant l’angoixa de les famílies, que es defineixi i doni a conèixer amb transparència el pla d’acció entorn la saturació dels serveis residencials i s’estableixi un procediment clar perquè comptin amb una previsió de la data i ubicació de la plaça assignable.
La problemàtica de les llistes d’espera es trasllada, també, als serveis d’atenció diürna, que acumulen a més de 800 persones a l’espera d’accedir-hi. Un servei que, en el cas d’aquestes persones, és fonamental pel seu desenvolupament personal.
Promoure la vida independent, una assignatura pendent
La llarga llista d’espera per accedir als serveis residencials previstos a la cartera de serveis socials ha de tenir resposta, amb clar compromís d’avançar de manera efectiva en el desenvolupament de projectes de vida independent i, en definitiva, d’avançar en el desplegament de la Convenció de drets de les persones amb discapacitat.
Per aquest motiu, el col·lectiu reclama que s’impulsin més programes de Suport a la Vida Independent i l’Autonomia Personal, invertint en serveis com el Suport a la pròpia Llar o l’Assistent Personal. Aquests serveis permeten a les persones amb discapacitat intel·lectual que ho desitgen i compten amb prou autonomia poder independitzar-se i viure de forma inclusiva i en comunitat en el seu propi habitatge, així com la resta de la societat.
“Si volem ser una societat realment inclusiva, com correspon, hem de ser capaços de fer efectiu el dret que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual, donant oportunitats reals a les quals poden viure de forma autònoma i independent, tenint en compte les seves concretes circumstàncies i necessitats, així com les barreres econòmiques amb les quals encara avui es troben i a les quals han de fer front, fruit, en la majoria de casos, de les dificultats per accedir al mercat laboral, que és una altra barrera que s’ha d’eliminar”, manifesta Jordi Durà, representant del Consell de participació de famílies Dincat.
En aquest sentit, el col·lectiu reivindica, entre d’altres, promoure i ampliar el parc d’habitatges de protecció social, establint un percentatge destinat a persones amb discapacitat intel·lectual, així com ja es fa amb les persones amb mobilitat reduïda.