María José Alepuz és directora de la Fundació Portolà des de fa més de 20 anys. Sempre ha centrat la seva carrera professional en el tercer sector, participant en projectes desenvolupats per organismes internacionals, nacionals o entitats no lucratives. Al llarg de tots aquests anys, ha vist com ha anat canviant el sector, adaptant-se a les noves realitats i sobretot marcant com un gran objectiu la professionalització.
Actualment, i des de fa més de 20 anys, ets directora de la Fundació Portolà. Quins són els objectius pels quals vetlla la Fundació? En què ajuda la Fundació a la societat?
La missió de la Fundació Portolà és la inserció social i laboral de les persones amb disCapacitat intel·lectual i/o trastorn mental, per tal que aconsegueixin la seva màxima autonomia. Per això, creem i mantenim llocs de treball per aquest col·lectiu, millorem la seva formació professional i donem suport social als treballadors i al seu entorn familiar. Ens hem especialitzat en l’aspecte laboral de la inserció: som un Centre Especial de Treball. Creiem fermament que tota persona és capaç de treballar, si n’analitzen les seves potencialitats i se la motiva adequadament, rebent a canvi un salari digne.
Des dels teus inicis en el sector, què creus que ha canviat fins el dia d’avui?
Crec que el sector ha evolucionat molt a escala de professionalització. Quan vaig entrar en aquest àmbit fa 20 anys, em va impactar que hi havia molt bona voluntat, però mancava una visió d’eficiència i de millora de sistemes d’organització i de les competències dels professionals. Actualment, crec que es té clar que formem part del Tercer Sector, que la nostra prioritat és aconseguir resultats socials, i que hem de treballar la qualitat i la millora constant.
De tots aquests anys, hi ha cap fet que hagi marcat la trajectòria de la Fundació Portolà?
Tot i que la Fundació Portolà es va crear a finals dels anys 80, no és fins a mitjans dels anys 90 que es produeix un creixement notable en el nombre de treballadors. A poc a poc es van anar creant nous serveis per a poder oferir treball a persones amb disCapacitat intel·lectual amb diferents habilitats: jardineria, neteja, manipulats -industrials o artesanals- i confecció.
Un dels últims fets més importants per la Fundació ha estat el trasllat a la nova seu a Sant Feliu de Llobregat a finals de 2021. Unes noves instal·lacions adaptades a les necessitats actuals de la Fundació, que actualment acullen 150 treballadors, i amb perspectiva de creixement.
Tampoc podem oblidar l’evolució de l’entorn legal i dels impulsos que han generat per posar en valor els nostres projectes socials. Parlem des de l’antiga LISMI, i la seva evolució fins a l’actual LGD, a totes les tendències i normatives en matèria social i ambiental (RSC, ESG, etc.).
Ara has comentat el tema de la legislació. Ha evolucionat molt? Us sentiu còmodes amb la legislació actual?
La legislació ha evolucionat en el sentit més ampli de la paraula. Com a CET també hem de complir i aplicar les indicacions en matèria de PRL, tractament de dades, normativa fiscal o laboral, per citar només unes quantes, com ho fa qualsevol empresa.
Si revisem la legislació més vinculada al nostre sector, l’evolució és evident i pensem que en sentit positiu. Posaré tres exemples. Primer, l’actual LGD (Llei General de la Discapacitat) suposa un avanç des de la LISMI. Segon, la Llei d’Informe d’Estats no Financers (vinculada al criteri ESG) que vol impulsar l’activitat amb impacte positiu ambiental i social de les empreses. Tercer, de forma global, lleis i normatives que reconeixen els drets de les persones amb discapacitat.
També és important remarcar la Llei de Contractació del Sector Públic (LCSP) que a través de la clàusula social suposa una gran oportunitat per a les entitats socials a accedir a noves contractacions de serveis. El gran repte del nostre sector és aconseguir que els diversos actors compleixin les normatives que hem citat: LGD, ESG, LCSP i d’altres.
A la Fundació Portolà, com us plantegeu el futur de l’entitat i del sector?
A Portolà sempre tenim el focus posat en els nostres beneficiaris, persones amb disCapacitat intel·lectual i/o trastorn mental i el mercat. Primer de tot, i en sintonia amb la nostra visió, més vàlida que mai, volem ser una entitat referent en bones pràctiques, qualitat i innovació en integració social i laboral de persones amb disCapacitat d’especials dificultats. Volem estar presents en iniciatives i projectes que avancin en aquesta direcció.
Si mirem al mercat, el nostre propòsit és ajudar les empreses a desenvolupar la seva dimensió més social, solidària, sostenible i de compromís amb la comunitat. Som molt sensibles a tot allò relacionat amb la RSC, els ODS (en el nostre cas el treball digne – ODS8 –, reducció de les desigualtats – ODS10 – i consum i producció responsable – ODS12 –) i els criteris ESG (medi ambient, impacte social i bon govern). Tenim molt presents les tendències de la digitalització i la sostenibilitat. Per això, en el darrer any hem iniciat projectes vinculats a la jardineria sostenible i els processos circulars i seguim oberts a futures propostes en l’àmbit de la innovació.
Per acabar, una reflexió: pensem que el sector ha d’avançar en la direcció de la professionalització, les tendències citades i les aliances.