- La correcta senyalització d’entorns, els sistemes alternatius i augmentatius de comunicació o la lectura fàcil són algunes de les eines que ajuden a les persones del col·lectiu a poder desenvolupar-se de forma més autònoma.
- Dincat reclama a l’administració pública un compromís ferm per garantir el ple dret a la inclusió del col·lectiu en àmbits com la Cultura, la Salut, la Justícia o la Política, entre d’altres.
Dilluns, 2 de desembre de 2024.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, alerta que, encara avui, existeixen moltes barreres per la falta d’accessibilitat cognitiva en molts àmbits de la societat, com la Cultura, la Salut, la Justícia o la Política, entre d’altres. Aquestes barreres, com una mala senyalització dels entorns o els textos i webs difícils de comprendre, dificulten la participació en la societat, el ple dret a la inclusió i a la presa de decisions de moltes persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament a Catalunya.
Per aquest motiu, i en el marc del dia de les persones amb discapacitat, Dincat recorda que l’accessibilitat cognitiva és un dret fonamental que s’ha de garantir i reclama a l’administració pública un compromís ferm per impulsar plans concrets d’accessibilitat cognitiva, destinar-hi recursos econòmics, definir mesures concretes i crear equips professionals d’experts en aquest àmbit, que incloguin persones amb discapacitat intel·lectual. De la mateixa manera és important que el conjunt de la societat conegui i prengui consciència d’aquesta realitat per avançar plegats cap una comunitat més inclusiva.
Dincat recorda que el disseny universal, la senyalització d’entorns, els sistemes alternatius i augmentatius de comunicació o la lectura fàcil són algunes de les eines que ajuden a millorar aquest tipus d’accessibilitat.
“Cal posar fil a l’agulla en aquest tema. L’accessibilitat cognitiva és un dret que tenen totes les persones i que beneficia de manera especial persones amb dificultats de comprensió com les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, autisme, paràlisi cerebral o persones grans amb deteriorament cognitiu, entre altres”, explica Víctor Galmés, director de Dincat, “Ens cal ser ambiciosos i avançar dia a dia cap a un món més fàcil d’entendre perquè les persones amb discapacitat intel·lectual tinguin les mateixes oportunitats que la resta, sense haver de dependre d’altres”, afegeix.
En aquest sentit, l’anàlisi fet en el 2n Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, impulsat per Dincat en col·laboració amb Granés Fundació, reflexa que les iniciatives d’accessibilitat els últims anys s’han concentrat principalment en millorar l’accessibilitat física i sensorial, que són del tot essencials, però han deixat de banda l’atenció a l’accessibilitat cognitiva, àmbit en el que manquen, a més, dades estadístiques.
És per això que, partint d’aquesta realitat i atenent al que recull el tan esperat Codi d’Accessibilitat (que, per primera vegada inclou l’accessibilitat cognitiva i comunicativa), Dincat apunta que cal avançar en aquesta qüestió, especialment amb la implementació de senyals i ajudes per a l’orientació i amb l’impuls d’eines que millorin la comprensió de textos amb l’objectiu d’afavorir i potenciar la inclusió a la vida social i comunitària.