Autor: Laura Muntada

• Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual, celebra l’Estratègia com un pas més cap a la transformació dels serveis d’atenció a les persones del col·lectiu cap a models de vida independent amb suports que garanteixin el seu dret a viure en comunitat i prenent les seves pròpies decisions.

• Demanen valentia a l’administració catalana a l’hora d’aplicar l’Estratègia, fent polítiques públiques i invertint els recursos necessaris per fer de Catalunya una societat realment inclusiva.

• Cal que el nou Govern segueixi apostant per projectes com “Mi Casa: una vida en comunidad” impulsat a Catalunya per Dincat per testejar nous models de vida per a aquestes persones, per tal de canviar les actuals polítiques de cures de llarga durada

 

Dimarts, 11 de juny de 2024. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, aplaudeix la nova Estratègia Estatal de Desinstitucionalització del Govern d’Espanya aprovat aquest matí en Consell de Ministres, que suposa un pas més cap a la transformació dels models de vida i suports a les persones amb discapacitat intel·lectual i cap a la garantia dels seus drets.

En concret, l’estratègia té la voluntat d’alinear-se amb la Convenció dels Drets de les persones amb Discapacitat de l’ONU, que determina el dret de les persones amb discapacitat intel·lectual, sense excloure a les persones amb grans necessitats de suport, a viure en comunitat convertint els seus desitjos i preferències com els elements més importants dels suports que reben. Canviar la cultura d’atenció a les persones, transformar la tipologia de centres i serveis, millorar les polítiques de suport i cures i promoure entorns comunitaris més inclusius i accessibles, són els principals reptes que encara la nova estratègia.

Tanmateix, Dincat recorda que es tracta d’una estratègia que no obliga a les administracions autonòmiques competents al seu compliment i, per això, exigeix al pròxim Govern de la Generalitat que no miri cap a una altra banda i es posi les piles a l’hora d’aplicar-la, fent polítiques públiques i invertint per fer-la una realitat a Catalunya.

“El camí cap a la desinstitucionalització és una realitat necessària si volem ser una societat realment inclusiva. Tanmateix, no és un camí fàcil, està plegat d’obstacles i, per això, cal posar-se les piles”, explica Víctor Galmés, director de Dincat. “Cal reconèixer i promoure el dret de totes les persones, independentment de la seva situació, a tenir els suports que precisi per a poder dur a terme el seu projecte de vida independent, participant plenament en la societat i prenent les seves pròpies decisions. Esperem que l’Estratègia no quedi en paper mullat”, afegeix.

Per tot plegat, Dincat demana valentia a l’administració pública apostant per models i projectes que, en la línia del que estableix la nova estratègia, contribueixin a fer possible el procés de desinstitucionalització i a trobar els recursos adequats per fer-lo possible.

 

“Mi Casa: una vida en comunidad”: un projecte referent

Precisament els últims dos anys i mig, Dincat ha impulsat a Catalunya el projecte estatal “Mi Casa: una vida en comunidad”, que neix amb la voluntat de garantir aquest dret de les persones amb discapacitat intel·lectual, també les que tenen grans necessitats de suport, a viure en comunitat i a decidir per elles mateixes els aspectes més elementals de la seva vida. L’objectiu és testejar nous models de vida per a aquestes persones, per tal de canviar les actuals polítiques de cures de llarga durada, fent que puguin viure pel seu compte en pisos i cases a la comunitat, amb oportunitats per poder tenir vides normalitzades i a participar en la societat com qualsevol ciutadà o ciutadana.

Gràcies a aquest projecte i a l’actual implicació de 9 entitats del territori (Alba Jussà, Apindep, Aprodisca, Aspronis, El Rusc, Ilersis, IPSS, Pere Mitjans i Prodis), s’han creat 22 habitatges pilot i ja són 82 persones amb discapacitat intel·lectual i grans necessitats de suport les que han passat a viure en comunitat i a comptar amb els suports necessaris per a poder decidir per elles mateixes.

‘Mi Casa: una vida en comunidad’ és un projecte d’innovació de Plena inclusión a 3 anys (2022-2024), que està impulsat a 7 comunitats autònomes i compte amb el suport del Govern d’Espanya (a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb fons del programa NextGenerationEU) i de les diferents administracions públiques de cada territori. En concret, a Catalunya, el projecte compta amb un finançament estimat de 5 milions d’euros dels Fons Next Generation i amb el finançament de la Generalitat de Catalunya de 33 places via conveni amb una dotació estimada de prop d’un milió d’euros per aquest 2024.

 

Descarrega la nota de premsa

La participació política de les persones amb discapacitat intel·lectual és, encara avui i malauradament, molt ínfima en el nostre país. A poc a poc i al llarg dels últims anys, les organitzacions polítiques han començat a incorporar persones del col·lectiu a les seves files. Un fet imprescindible i reivindicat pel sector, de la mà de Dincat, pel dret del col·lectiu a alçar la veu i parlar, en primera persona, de les seves necessitats i les seves propostes, tan pel que fa a aspectes com la discapacitat, com qualsevol altre aspecte de la vida en societat, de la qual, com tothom, en formen part.  Una idea que proclama la tradicional i històrica cita  “Res sobre nosaltres sense nosaltres” i que ha estat reivindicada en moltes ocasions pel sector de la discapacitat.

En parlem amb Sergi Moncunill, activista i polític de 35 anys amb discapacitat intel·lectual, membre del Consell de participació de Persones de Dincat que, des de l’any 2019 va iniciar la seva carrera política, formant part del partit d’ERC a la Selva del Camp. També és Comissionat del Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat a Catalunya, i és una de les poques persones amb discapacitat intel·lectual que han format part d’una llista electoral. En concret s’ha presentat en dues ocasions a llistes municipals (2019 i 2023), una a llistes pel Parlament de Catalunya (2021) i, aquest pròxim 12 de maig, es presenta de nou a les eleccions autonòmiques com a suplent número 9 a la llista d’ERC a Tarragona.

 

Aquest diumenge, et presentes per quarta vegada a unes eleccions. Què és el que t’empeny a presentar-t’hi?

A la meva família sempre els ha agradat molt la política i, per això, des de petit ja tenia aquest interès. Ja fa anys que ERC em va incloure al seu partit i per mi és molt important, ja que ajudo a visualitzar les persones amb discapacitat, aquelles que no tenen veu i que també han d’estar representades.

Creus que no ho estan prou?

Penso que no. Els partits polítics no aposten per les persones amb discapacitat intel·lectual. Per això, és important que hi siguem, que ens autorepresentem. Si fas una llei per persones amb discapacitat i resulta que nosaltres mateixos no formem part de la proposta… quin sentit té? Nosaltres som la millor representació pel col·lectiu.  En definitiva, sense nosaltres, no es poden fer polítiques a favor de nosaltres.

Tanmateix, ens consta que, si no l’única, ets una de les poques persones amb discapacitat intel·lectual que es presenta en aquestes eleccions. Per què creus que passa això?

Perquè els partits polítics, en general, no creuen en nosaltres i, com que no hi creuen, som una minoria. Tenen poca implicació per a canviar la mirada i atendre la nostra realitat. Fins i tot quan anem a una Comissió al Parlament per parlar en nom del col·lectiu, ens trobem que molt pocs representants polítics ens venen a escoltar… Això demostra que no tenen interès en nosaltres…

Ni per escoltar-vos, ni per incloure-us a llistes

Aquí el problema de la política és quan només interessen els vots. Si una cosa dona vots, aleshores l’atenen. La discapacitat no interessa, no es veu com una prioritat.

I què podem fer per millorar això i s’inclogui més persones amb discapacitat intel·lectual als partits?

Jo sento que ja ho hem fet tot, hem parlat amb partits polítics, hem fet reivindicacions, manifestacions… tu pots fer molt, però si els polítics de torn es tapen les orelles, no podem fer massa més. I això passa sobretot amb la discapacitat intel·lectual, la física i la sensorial no tenen tanta dificultat per ser inclosos en els partits.

Creus que és perquè consideren que no teniu prou capacitat per formar part de la política?

Jo penso que és això, no confien en nosaltres, no coneixen la nostra realitat i del que som capaços. És fruit d’un desconeixement molt gran i que costa molt trencar si no se’ns dona l’oportunitat. No ens prenen seriosament.

I quan aneu a llistes sempre és en posicions simbòliques, amb molt poques opcions per a acabar sent diputats…

Jo estic satisfet amb el paper que em donen des d’ERC, ja que em donen el meu lloc en molts espais on es prenen decisions amb relació a  la discapacitat dins del partit, com a la sectorial de Drets Socials. Espero d’aquí a uns anys poder anar agafant més força i avançar en posicions més rellevants a les llistes electorals. Però és cert que, en general, els partits que inclouen persones amb discapacitat els tenen en posicions molt simbòliques sense pràcticament poder influenciar en res. 

I a l’hora d’anar a votar i participar d’una jornada electoral… creus que està garantit el dret a vot del col·lectiu amb les mateixes condicions que la resta?  Quines barreres afronten les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’anar a votar?

No està garantit el dret a vot de forma correcta. Els programes electorals, en primer lloc, haurien d’estar en lectura fàcil. Si els programes no estan adaptats, les persones no tenen interès o no saben ben bé el què voten. Molta gent no entén la política, ja que és pesada i feixuga i està en un idioma que la gent no entén, no només les persones amb discapacitat intel·lectual.

A grans trets i per acabar, quines demandes i propostes fas tu, com a persona amb discapacitat intel·lectual i polític, de cara aquestes eleccions?

Jo penso que hi ha d’haver més i millor ocupació per les persones amb discapacitat intel·lectual, formació de qualitat adaptada i suport a les empreses ordinàries. També cal millorar el tema de l’accés a l’habitatge i la vida independent. I les ciutats han d’adaptar-se, ser més accessibles i més inclusives.  

 

Moltes gràcies, Sergi, esperem que a les pròximes eleccions més persones del col·lectiu s’animin a participar activament en política.

 

 

 

 

 

• La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya urgeix un pacte de país que reverteixi l’infrafinançament que pateixen les entitats per tal de poder assumir unes condicions laborals dignes pels seus treballadors. 
• El sector denuncia que, a dia d’avui, la diferència salarial entre professionals d’una entitat que presta serveis socials i els d’un centre en àmbits com Salut o Educació, és, en molts casos, de més del 30% per a desenvolupar les mateixes tasques.

• Les últimes converses amb els diferents partits polítics apunten, per primera vegada, cap a una voluntat compartida de revertir la situació en els pròxims 4 anys i el col·lectiu espera que aquest compromís no quedin en paper mullat.

 

Dimarts, 30 d’abril de 2024. Dincat, la representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, en el marc del Dia Internacional del treballador i a portes de les eleccions, fa una crida a tots els partits polítics per exigir que les condicions laborals dels i les professionals del sector siguin una prioritat en la pròxima legislatura. En aquest sentit, Dincat recorda que fa anys que exigeix que s’augmenti de forma urgent el finançament de les entitats que presten serveis d’atenció al col·lectiu per tal de poder assumir unes condicions laborals dignes als seus treballadors i treballadores, a l’altura del seu compromís i professionalitat.

 “La situació ha arribat al límit. Les nostres entitats socials i els seus professionals ja no poden aguantar més; molts d’ells han de renunciar a la seva vocació, per poder tenir un projecte de vida digne. Per tant, urgeix un pacte de país, amb l’acord entre administració, el sector i els sindicats, que reverteixi aquesta situació i que reconegui com cal els professionals que es deixen la pell dia a dia per acompanyar a les persones que més ho necessiten”, reclama Víctor Galmés, director de Dincat. “Ho hem traslladat a tots els partits polítics i sembla que la voluntat de fer-ho en la pròxima legislatura, per primera vegada, és compartida i així està quedant recollit en la majoria dels diferents programes electorals. Tanmateix, esperem que aquest compromís no quedi en paper mullat, com en altres ocasions”, afegeix.

A dia d’avui, la diferència salarial entre professionals d’una entitat de Dincat que presta serveis socials i els d’un centre en àmbits com Salut o Educació, és, en molts casos, de més del 30%. Es tracta d’una enorme bretxa salarial del tot injustificable si tenim en compte que parlem dels mateixos perfils professionals i les mateixes tasques a desenvolupar.

En concret, el sector urgeix augmentar com a mínim en un 30% els mòduls i tarifes dels serveis de la Cartera de Serveis Socials a curt termini per revertir aquesta situació injustificable i continuada en el temps i, així, poder, no només establir unes bones condicions laborals per als professionals, sinó, també dignificar els serveis, mantenir la qualitat de vida de les persones ateses i assegurar la viabilitat de les entitats. En aquest sentit, Dincat exigeix un pacte de país que es tradueixi en una planificació anual que contempli increments de, com a mínim, el 10% (o superiors) durant un període plurianual i tenint en compte, també, l’augment de l’IPC que es pugui produir.

L’estancament de les condicions laborals dels i les professionals és fruit d’una falta de compromís polític que ha dut al límit a les entitats socials, que fa temps que denuncien l’infrafinançament que pateixen, d’una banda, a conseqüència de més d’una dècada de retallades i congelacions dels mòduls i, d’altra banda, de l’augment acumulat dels costos i a l’increment significatiu del cost de la vida, especialment amb relació als subministraments energètics i l’alimentació dels últims anys. Si bé és cert que darrerament s’han aprovat alguns increments de mòduls, aquests han estat insuficients i no han servit per satisfer les demandes i reivindicacions del sector. De fet, la diferència entre el cost real dels serveis i el preu pagat en concepte de mòdul o tarifa escanya les entitats i impossibilita millorar les condicions de les persones treballadores. Aquesta situació està provocant una fuga de talent imparable i grans dificultats per fer noves contractacions, amenaçant així la viabilitat, continuïtat i qualitat de l’atenció a les persones.

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

• Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, recorda la importància de fomentar l’accessibilitat cognitiva, adaptant els llibres i textos per tal que tothom els pugui entendre i, així, poder gaudir d’una diada de Sant Jordi més inclusiva.

• El col·lectiu destaca, també, la importància que les editorials publiquin més llibres adaptats en lectura fàcil, per tal que les biblioteques públiques de Catalunya puguin tenir a disposició més llibres en aquest format, ja que actualment només representen el 0,45% del total.

Dijous, 18 d’abril de 2024.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, fa una crida a l’administració pública, així com a tot el sector cultural del territori, per recordar la importància de fomentar l’accessibilitat cognitiva, adaptant els llibres i textos per tal que tothom els pugui entendre i, així, poder gaudir d’una diada de Sant Jordi més inclusiva.

La federació explica que són milers les persones que veuen vulnerat el seu dret a la cultura i a la informació, en no poder entendre la major part dels llibres i documents. Per això, reclama que s’impulsi la lectura fàcil (LF), un mètode de creació, adaptació i validació de documents perquè siguin més fàcils de llegir i entendre. En concret, el sector demana que s’escriguin més llibres en LF i que les editorials prenguin consciència d’aquesta necessitat, apostant per l’edició i publicació de llibres en aquest format.

Dincat, destaca, també, la importància que les editorials publiquin més llibres adaptats en lectura fàcil, per tal que les biblioteques públiques de Catalunya puguin tenir a disposició més llibres en aquest format, ja que actualment només representen el 0,45% del total. Un percentatge molt baix tenint en compte que, segons dades de l’Associació de Lectura Fàcil, el 30% de la població al territori té problemes de comprensió lectora i, per tant, es podrien beneficiar d’aquest tipus de llibres i textos adaptats.

Una altra problemàtica amb què es troben les persones amb discapacitat intel·lectual és que moltes vegades es veuen obligades a llegir llibres o contes infantils o clàssics de la literatura, per la manca de publicacions de les novel·les més actuals en Lectura Fàcil. Aquest fet demostra, una vegada més, el desconeixement entorn el col·lectiu, en no tenir en compte que les persones adultes amb discapacitat intel·lectual volen gaudir de novel·les d’actualitat i d’acord amb la seva edat.

D’altra banda, Dincat aposta per l’impuls de més Clubs de Lectura Fàcil. Actualment, n’existeixen a Catalunya 179, dels quals 34 estan especialitzats en persones amb discapacitat intel·lectual. En aquest sentit, cal destacar que, si bé des del 2017 fins ara els clubs de lectura fàcil han augmentat en un 32%, els que són especialitzats en PDID només ho han fet en un 21%. Aquests Clubs són una eina per a l’aprenentatge i la pràctica de la llengua. De fet, l’any 2017, la Diputació de Barcelona va realitzar un estudi sobre el seu impacte que assenyala que la participació dels usuaris es tradueix en un increment del 54% del seu hàbit lector i en una millora de gairebé un 20% de les seves competències lingüístiques.

Per últim, el sector aprofita per reivindicar informació clara, de fàcil comprensió i accessible, recordant que aquesta problemàtica es trasllada en tots els àmbits socials, polítics i administratius i que, a part dels llibres, també haurien d’estar en lectura fàcil els documents oficials, els formularis, les webs, les lleis o les receptes mèdiques, entre d’altres.

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

• Des del Grup de Dones Feministes de Dincat reclamen incloure la realitat de les més de 30.000 dones amb discapacitat intel·lectual de Catalunya en la lluita per la igualtat de gènere fent-les participes del moviment i visibilitzant el seu lideratge.

• Una de les principals denúncies és la gran discriminació que pateixen amb relació a l’accés als drets sexuals i reproductius. Un estudi revela, entre d’altres, que el 83% de les dones del col·lectiu no manté relacions sexuals o que 6 de cada 10 no ha triat els anticonceptius que utilitza.

• Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, apunta que les dones del col·lectiu tenen menor accés a l’educació, una taxa d’atur més elevada, salaris inferiors i un risc més elevat de patir abús sexual.

Dijous, 7 de març de 2024.- Amb motiu de la celebració demà divendres del Dia Internacional de la Dona, el col·lectiu de dones amb discapacitat intel·lectual de la mà de Dincat, la representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, reclama que es tingui en compte la realitat de les més de 30.000 dones amb discapacitat intel·lectual de Catalunya  a l’hora d’abordar la lluita per la igualtat de gènere.

En concret, el Grup de Dones Feministes de Dincat, reclama el compromís i la responsabilitat de les administracions públiques, i de la societat en general, per impulsar iniciatives que avancin cap a la igualtat de gènere tenint en compte el col·lectiu. A més, demanen que es faci posant en valor el paper de les mateixes dones amb discapacitat intel·lectual en la lluita feminista, fent-les participes del moviment i visibilitzant el seu lideratge.

Les dones del col·lectiu pateixen una doble discriminació pel fet de ser dones i tenir una discapacitat al mateix temps. Menor accés a l’educació, una taxa d’atur més elevada, salaris inferiors i un risc més elevat de patir abús sexual són algunes de les situacions a les quals han de fer front aquestes dones al llarg de la seva vida. Una realitat que, encara avui, no està prou reconeguda, ni estudiada.

Una de les principals denúncies d’enguany és la gran discriminació que pateixen les dones amb discapacitat intel·lectual amb relació a l’accés als drets sexuals i reproductius. De fet, i segons un estudi impulsat per Plena Inclusión, el 83% de les dones del col·lectiu no manté relacions sexuals actualment; el 47% no té parella; el 80% parla gens o poc de sexe;  6 de cada 10 declara que no ha triat els anticonceptius que utilitza i només 6 de cada 100 dones té fills o filles.

L’accés eficient i adaptat als serveis de salut, inclosos els de salut sexual i reproductiva; el compliment del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere tenint en compte les dones amb discapacitat a l’hora d’impulsar les polítiques de prevenció i abordatge; o la posada en marxa de polítiques d’ocupació que redueixin l’alta taxa d’atur entre les dones amb discapacitat; són algunes de les principals demandes del sector.

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

• Dincat, la representant del col·lectiu a Catalunya, titlla de manca de compromís polític la proposta d’augmentar en tan sols un 5% els mòduls i tarifes de la Cartera de Serveis Socials.
• Reclamen que es rectifiqui i s’augmenti fins a un 30% el finançament per a poder dignificar els serveis d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual, mantenir la seva qualitat de vida, establir unes condicions laborals dignes per als professionals i assegurar la viabilitat de les entitats.

Divendres, 1 de març de 2024. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, mostra la seva indignació davant l’acord de pressupostos entre ERC i PSC anunciat aquesta setmana. En concret, el col·lectiu titlla de vergonyós l’augment en només un 5% dels mòduls i tarifes dels serveis socials, després d’haver traslladat en innumerables ocasions al Departament de Drets Socials i als diferents partits polítics la situació límit que travessa el Sector i la necessitat urgent d’augmentar el finançament dels serveis que presten, almenys en un 30%. Un augment del tot necessari per dignificar els serveis, mantenir la qualitat de vida de les persones ateses, establir unes condicions laborals dignes per als professionals i assegurar la viabilitat de les entitats.

Fa temps que les entitats del sector denuncien l’infrafinançament que pateixen, d’una banda, a conseqüència de més d’una dècada de retallades i congelacions dels mòduls i, d’altra banda, de l’augment acumulat dels costos i a l’increment significatiu del cost de la vida, especialment amb relació als subministraments energètics i l’alimentació dels últims anys. De fet, la diferència entre el cost real dels serveis i el preu pagat en concepte de mòdul o tarifa és cada cop més elevada, fet que escanya les entitats i impossibilita dignificar les condicions laborals de les persones treballadores. 

“És esgotador reivindicar any rere any la mateixa necessitat i que la situació encara no s’hagi revertit. Quan sortim dels despatxos, ho fem amb el convenciment que els nostres interlocutors, no només entenen, sinó que comparteixen la urgència i necessitat de les nostres demandes, però a l’hora de la veritat, quan toca fer polítiques i dotar pressupostos al respecte, es tornen a desentendre”, assegura Víctor Galmés, director de Dincat. “Exigim que es rectifiqui, i que el finançament digne d’aquests serveis sigui una prioritat en els pressupostos d’enguany”, afegeix.

Una de les grans lluites per les quals Dincat fa anys que exigeix al Govern de la Generalitat augmentar els mòduls i tarifes és la necessitat d’oferir unes condicions laborals dignes, a l’altura del compromís i professionalitat dels treballadors i treballadores de les entitats del sector. A dia d’avui, la diferència salarial entre els professionals d’un servei en àmbits com la Salut o l’Educació i els que treballen en l’àmbit de serveis socials d’atenció a les persones amb discapacitat és, en molts casos, de més del 30% per realitzar les mateixes tasques. Una bretxa salarial injustificable que provoca fuga de talent i inestabilitat a les plantilles i que, malauradament, afecta al servei a les persones, i que, sense un finançament adequat, les entitats no poden revertir.

A més, cal considerar que els serveis i suports a les persones amb discapacitat intel·lectual són al llarg de tota la vida i és importantíssim tenir la màxima estabilitat en les plantilles per garantir la continuïtat i proximitat en l’atenció que es mereixen. Aquest aspecte s’està perdent i arribant a un punt de no retorn.

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

• El col·lectiu de la discapacitat intel·lectual a Catalunya reclama a la consellera d’Educació, Anna Simó, la participació i l’assoliment de competències de l’alumnat amb necessitats educatives especials en el marc d’un sistema educatiu realment inclusiu.

• Culminar el desplegament del Decret 150/2017 d’Educació Inclusiva, establir un full de ruta clar, dotar dels recursos suficients, tant econòmics com humans, i revisar les ràtios d’alumnat i professorat de tots els centres, són algunes de les principals demandes del sector.

 

Divendres, 1 de desembre de 2023. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, reivindica, una vegada més, el dret a l’educació inclusiva dels joves i infants amb necessitats educatives especials. En aquest sentit, el col·lectiu reclama a la Generalitat, en concret a la consellera d’Educació, Anna Simó, que garanteixi aquest dret amb criteris d’equitat i eficiència, així com determina l’article 24 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides.

La falta d’un sistema realment inclusiu preocupa a l’alumnat amb necessitats educatives especials i les seves famílies que continuen afrontant un present i futur incert amb relació al seu aprenentatge, al seu desenvolupament personal i social, i a la seva inclusió. Per aquest motiu, des de Dincat, denunciem que encara no estiguin garantits l’accés, la participació i l’assoliment de competències de l’alumnat amb necessitats educatives especials en el marc d’un sistema educatiu realment inclusiu. Reivindiquem, per tant, que l’escola de tothom sigui per a tothom.

“L’accés a les aules i escoles ordinàries té un impacte positiu sobre el desenvolupament acadèmic, social i emocional de l’alumnat amb necessitats educatives especials”, assegura Alba Cortina, representant d’Educació Especial a Dincat. “Lamentem que, avui dia, l’escolarització de l’alumnat amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament en centres ordinaris no és per si mateixa una garantia de rebre una educació inclusiva, ja que aquests centres, i el sistema educatiu en general, encara no els donen una resposta adequada”, afegeix.

D’altra banda, Dincat recorda que els Centres d’Educació Especial (CEE) i els i les professionals que en formen part, que encara avui acullen a més de 8.000 infants i joves al nostre territori, tenen un rol fonamental en l’atenció de qualitat a l’alumnat amb més necessitats de suport i en el desenvolupament d’un sistema d’educació inclusiu de qualitat. Sense la seva expertesa i el seu coneixement no es pot construir una escola per a tothom, que sigui realment inclusiva, que doni una resposta eficient i de qualitat a totes les necessitats i perfils dels infants i joves presents a la nostra societat.

Finalment, l’educació postobligatòria tampoc satisfà les necessitats de l’alumnat amb necessitats educatives especials. Es tracta d’una etapa que té molt marge de millora i que requereix d’una major diversificació i ajust dels itineraris formatius oferts per garantir un procés formatiu de qualitat i útil per la inserció social i laboral de l’alumnat, possibilitant així el desenvolupament dels seus propis projectes vitals i facilitant també l’entrada al mercat laboral.

Per tot plegat, Dincat reclama:

• Garantir que qualsevol infant o jove amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament tingui accés a un ensenyament digne i de qualitat en el marc d’un sistema d’educació inclusiu, tenint sempre en compte, també, la realitat de l’alumnat amb grans necessitats de suport.

• Culminar el desplegament del Decret 150/2017 d’Educació Inclusiva amb totes les garanties i recursos per avançar de forma decidida cap a un sistema educatiu de qualitat que satisfaci les necessitats de l’alumnat amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament i que contempli, alhora, la veu i la participació de les famílies.
• Concretar el paper de les escoles d’educació especial i els i les professionals que en formen part, que són indispensables en l’assessorament i suport a les escoles ordinàries (com a CEEPSIR), per aconseguir un sistema educatiu inclusiu i de qualitat que fomenti la participació i l’aprenentatge de tot l’alumnat.
• Establir un full de ruta que planifiqui de forma clara l’evolució del nou model educatiu, amb l’objectiu que l’alumnat, les famílies i els professionals es puguin anticipar als canvis i s’elimini el sentiment d’incertesa actual.
• Dotar dels recursos suficients, tant econòmics com humans, les escoles ordinàries i els CEE per a poder garantir el seu bon funcionament i viabilitat, i donar una resposta satisfactòria a les necessitats de tot l’alumnat.

• Revisar les ràtios d’alumnat i professorat de tots els centres educatius, tant ordinaris com d’educació especial, per tal que s’adeqüin a la realitat actual i donin resposta a les noves necessitats de l’alumnat, que cada cop són més complexes i canviants.

• Augmentar el finançament i facilitar l’accés a una educació postobligatòria adaptada a les necessitats d’aquest alumnat, que els formi i acompanyi en l’adquisició d’habilitats, desenvolupant el seu potencial i les seves capacitats, per tal que pugui construir el seu propi projecte de vida en igualtat d’oportunitats que tothom.

 

Amb la voluntat de traslladar les seves inquietuds i demandes, Dincat va organitzar una trobada amb la consellera ahir dijous a la tarda, tot esperant continuar col·laborant conjuntament per assolir els reptes de país en l’àmbit educatiu.

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

• Persones amb discapacitat intel·lectual, familiars i professionals del col·lectiu han omplert de gom a gom el Teatre Nacional de Catalunya en un acte homenatge a tots aquells que han contribuït a construir un país més just i igualitari

• Tot i celebrar els grans avenços que s’han assolit al llarg de 5 dècades, Dincat recorda que encara queda un llarg camí per assolir la plena inclusió del col·lectiu i demana el compromís de les administracions públiques

• A l’acte de celebració, hi ha participat el president la Generalitat, M. Hble. Sr. Pere Aragonès, la Presidenta del Parlament, M. H. Sra. Anna Erra i Solà; el Delegat del Govern a Catalunya, Excm. Sr. Carlos Prieto; i l’Alcalde de Barcelona, Excm. Sr. Jaume Collboni

Dimarts, 3 d’octubre de 2023. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i el desenvolupament a Catalunya, ha celebrat avui els seus 50 anys d’història en un acte homenatge que ha aplegat més de 800 persones amb discapacitat intel·lectual, familiars i professionals del col·lectiu, així com alts representants de les administracions públiques del país al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

Aquest moment clau en la història de Dincat reflecteix cinc dècades de compromís i lluita en defensa dels drets de les persones i famílies del col·lectiu i posa de relleu aquelles fites, tant polítiques com socials, que han millorat la qualitat de vida del col·lectiu. Moments clau en la història del sector com l’impuls de la LISMI el 1981, l’aprovació de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU el 2006 o, sense anar tan lluny, la recuperació del dret a vot de més de 15.000 persones amb discapacitat a Catalunya el 2020, són algunes de les fites que avui s’han celebrat.

Tanmateix, Dincat fa èmfasi en el fet que, tot i els grans avenços dels últims 50 anys, encara queda un llarg camí per recórrer, i assolir el ple dret del col·lectiu. Per això, demana el compromís de les administracions públiques, per adaptar la cartera de serveis als dictats de la Convenció, dotant-la del fiançament necessari, i continuar treballant en aspectes tan rellevants com l’accés al mercat laboral, la vida independent o l’accessibilitat cognitiva, entre d’altres.  

“El sector de la discapacitat intel·lectual ha avançat molt a Catalunya, gràcies a la cohesió, voluntat i compromís de totes les persones i entitats que han format i formen part de Dincat. Tenim grans reptes al davant per ajudar a construir una societat de la qual tots i totes ens puguem sentim orgullosos;  però avui volem posar en valor, i reconèixer públicament, la important tasca duta a terme per multitud de persones, famílies i professionals que han fet possible la realitat actual, avançant cap a una societat més justa, inclusiva i igualitària”, ha dit José Carlos Eiriz, president de Dincat.   

El president Aragonès ha remarcat que el Govern està impulsant polítiques “per fer de Catalunya un país inclusiu, compromès i responsable” i ha volgut posar en valor la signatura d’un acord amb els sindicats que servirà per “millorar la qualitat de vida de les persones destinatàries dels serveis socials” i per fer una “revisió de la cartera de serveis, per primer cop des de 2007”. També ha destacat el fet d’aconseguir un “increment de les tarifes” i un “augment de 700 llocs de treball a l’administració pública” per a persones amb discapacitat, així com també la “millora de les condicions laborals dels professionals que hi treballen”. “Ens mou fer de Catalunya el millor lloc per viure, escoltant a tothom i arribant a acords amplis”, ha reblat. 

L’acte, que ha tingut una durada de dues hores, ha comptat també amb les intervencions de M. H. Sra. Anna Erra i Solà, Presidenta del Parlament de Catalunya; el Delegat del Govern a Catalunya, Excm. Sr. Carlos Prieto; i l’Alcalde de Barcelona; Excm. Sr. Jaume Collboni, així com amb les actuacions del monologuista Marc Boxaderas i l’agrupació musical Blaumut.

 

Descarrega la nota de premsa