Autor: Laura Muntada

• Dincat recorda que és un deure de la societat i de l’administració pública garantir que tota persona que tingui la voluntat de votar compti amb les eines, suports i recursos necessaris per a fer-ho en igualtat de condicions que tothom
  
• L’adaptació dels programes electorals en lectura fàcil o la creació d’entorns electorals accessibles són algunes de les demandes del col·lectiu per eliminar les barreres que dificulten la seva participació

Dimarts, 21 de març del 2023. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, apel·la a l’administració pública i tots els partits polítics a promoure unes eleccions municipals accessibles que facilitin i fomentin la participació en igualtat de condicions de les persones amb discapacitat intel·lectual de cara als comicis de maig.

En aquest sentit, la federació recorda que és imprescindible crear entorns electorals accessibles i promoure l’accessibilitat cognitiva en totes les fases del procés electoral, facilitant-ne la comprensió ja sigui creant documents en lectura fàcil, utilitzant una senyalística accessible o fent pedagogia entre les persones implicades en el procés sobre com donar suport a persones amb discapacitat.

Una de les principals reivindicacions, de fet, i sobre la qual Dincat ja ha apel·lat a tots els partits polítics en diverses ocasions, és la importància d’adaptar els programes electorals a lectura fàcil per tal que tothom els pugui entendre, una pràctica molt poc habitual que, no dur a terme, suposa una vulneració del dret a la informació de moltes persones. Dincat recorda que la Lectura Fàcil és el mètode de creació, adaptació i validació de documents perquè siguin més fàcils de llegir i entendre.

Víctor Galmés, director de Dincat, reivindica que “les eleccions han de ser accessibles i inclusives si volem ser un país realment democràtic on totes les persones tinguin el dret a participar en igualtat de condicions. “És un deure de la societat i de l’administració pública garantir que tota persona que tingui la voluntat de votar, compti amb les eines, suports i recursos necessaris. Cal, per tant, i com a punt de partida, que tota la informació electoral sigui de fàcil comprensió i s’eliminin urgentment totes les barreres d’accessibilitat cognitiva que puguin dificultar la participació del nostre col·lectiu”, afegeix.

Per tot plegat, Dincat ha posat en marxa una campanya de sensibilització i incidència política i social i ha desenvolupat accions de formació i informació adreçades a persones amb discapacitat intel·lectual i a professionals de les entitats per promoure i fomentar la participació entre el col·lectiu. Al mateix temps, s’ha iniciat una ronda de trobades amb els diferents partits polítics per a reclamar unes eleccions accessibles i traslladar les principals demandes del col·lectiu. De la mateixa manera, la federació s’ha posat en contacte amb diferents associacions municipalistes per generar aliances i sinergies que contribueixin a fer efectives les demandes del sector.

 

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

• Recorden que pateixen una discriminació interseccional pel fet de ser dona i tenir discapacitat al mateix temps i reclamen incloure la seva realitat en la lluita per la igualtat de gènere.
  
• Una de les principals denúncies és la gran discriminació que pateixen amb relació a l’accés als drets sexuals i reproductius. Un estudi revela, entre d’altres, que el 83% de les dones del col·lectiu no manté relacions sexuals o que  6 de cada 10 no ha triat els anticonceptius que utilitza. 
• Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, apunta que les dones del col·lectiu tenen menor accés a l’educació, una taxa d’atur més elevada, salaris inferiors i un risc més elevat de patir abús sexual.

Dimarts, 7 de març de 2023.- Amb motiu de la celebració demà dimecres del Dia Internacional de la Dona, el col·lectiu de dones amb discapacitat intel·lectual de la mà de Dincat, la representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, reclama que es tingui en compte la seva realitat a l’hora d’abordar la lluita per la igualtat de gènere.

Les dones del col·lectiu pateixen una discriminació interseccional pel fet de ser dones i tenir una discapacitat al mateix temps. Menor accés a l’educació, una taxa d’atur més elevada, salaris inferiors i un risc més elevat de patir abús sexual són algunes de les situacions a les quals han de fer front aquestes dones al llarg de la seva vida. Una realitat que, encara avui, no està prou reconeguda, ni estudiada.

Una de les principals denúncies d’enguany és la gran discriminació que pateixen les dones amb discapacitat intel·lectual amb relació a l’accés als drets sexuals i reproductius. De fet, i segons un estudi impulsat per Plena Inclusió Espanya, el 83% de les dones del col·lectiu no manté relacions sexuals actualment; el 47% no té parella; el 80% parla gens o poc de sexe;  6 de cada 10 declara que no ha triat els anticonceptius que utilitza i només 6 de cada 100 dones té fills o filles.

Per tot això, Dincat reclama el compromís i la responsabilitat de les administracions públiques, i de la societat en general, per impulsar iniciatives que avancin cap a la igualtat de gènere tenint en compte el col·lectiu. A més, el sector demana que es faci posant en valor el paper de les mateixes dones amb discapacitat intel·lectual en la lluita feminista, fent-les participes del moviment i visibilitzant el seu lideratge.

L’accés eficient i adaptat als serveis de salut, inclosos els de salut sexual i reproductiva; el compliment del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere tenint en compte les dones amb discapacitat a l’hora d’impulsar les polítiques de prevenció i abordatge; o la posada en marxa de polítiques d’ocupació que redueixin l’alta taxa d’atur entre les dones amb discapacitat; són algunes de les principals demandes del sector.

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

• Davant la incapacitat dels partits polítics de pactar els pressupostos i després de diverses converses amb el Departament de Drets Socials que no deixen entreveure un compromís real amb el sector, Dincat i la CCPC denuncien la situació límit que travessen les seves entitats. 

• La diferència entre el cost real dels serveis i el preu pagat en concepte de mòdul o tarifa és cada cop més elevada, amenaçant, així, la qualitat de vida de les persones i la viabilitat de les entitats.

• El sector espera que el Govern i els partits polítics recapacitin i urgeix un pla de recuperació digne, que s’iniciï amb un increment del finançament que hauria de ser, com a mínim, del 10% per aquest 2023.

Dijous, 26 de gener de 2023. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, i la Coordinadora de Centres de Profunds de Catalunya (CCPC) alerten al Govern de la Generalitat, en concret al Departament de Drets Socials, que les entitats que presten serveis d’atenció al col·lectiu estan al límit i la necessitat d’augmentar-ne el finançament és del tot urgent.

Davant la incapacitat del Govern d’haver pactat encara uns pressupostos per aquest 2023 i després de diverses converses amb el Departament de Drets Socials i amb diversos partits polítics negociadors que no deixen entreveure un compromís real amb el sector, Dincat i la CCPC es veuen obligades a denunciar, de nou, la situació que travessen les entitats del sector. Una situació que titllen d’irresponsable i injustificable i que, a més, ha empitjorat notablement l’últim any.

“La diferència entre el cost real dels serveis i el preu pagat en concepte de mòdul o tarifa és cada cop més elevada, posant en risc la qualitat de vida de les persones ateses.”, assegura Víctor Galmés, director de Dincat. “Aquesta situació és fruit d’una falta de compromís polític crònic que ha dut al límit a les entitats socials que ens temem perdurarà en el temps. Algunes entitats es veuen incapaces de poder mantenir molt temps les condicions actuals i això és un fet molt greu. Esperem que es recapaciti i el finançament d’aquests serveis sigui una prioritat ”, afegeix.

En concret, el sector urgeix augmentar els mòduls i tarifes dels serveis amb l’objectiu de dignificar-los, mantenir la qualitat de vida de les persones ateses, establir unes bones condicions laborals per als professionals i assegurar la viabilitat de les entitats. Cal, per tant, un pla de recuperació digne i que s’iniciï amb un increment del finançament que hauria de ser, com a mínim, del 10% per aquest 2023, i un compromís de futur vinculant per revertir la bretxa que arriba en alguns casos a més del 30%. Una reivindicació que reforça el clam de tot el Tercer Sector fet a través de La Confederació.

Fa temps que el sector denuncia l’infrafinançament que pateix, d’una banda, a conseqüència de més d’una dècada de retallades i congelacions dels mòduls i, d’altra banda, per l’augment acumulat dels costos i a un increment molt significatiu del cost de la vida. Pel període 2019-2021, el sector reclamava un 21,3% d’increment en tots els serveis per poder recuperar-se i mantenir la màxima qualitat en la prestació de serveis i suports. Des d’aleshores, han passat ja dos anys i, si bé és cert que darrerament s’han aprovat alguns increments de mòduls, aquests han estat del tot insuficients –en total, d’un 6,8% de mitjana per aquest període incloent la pujada del 2022- i no només no han servit per satisfer les demandes i reivindicacions del sector, sinó que també han quedat molt lluny dels imports als quals s’havia compromès el propi Govern.

A aquesta realitat injustificable i continuada en el temps, s’hi suma la inflació del cost de vida, especialment en el darrer any amb relació als subministraments energètics i l’alimentació. En concret, i segons un estudi realitzat per Plena Inclusión, les despeses de les entitats s’han incrementat en un 9% de mitjana, i els preus de necessitats bàsiques com l’electricitat o el gas, han augmentat en un 72% i 32%, respectivament (dades corresponents al període entre el març del 2021 i març del 2022).

D’altra banda, sense un finançament adequat, les entitats no poden assumir millores en les condicions laborals dels seus professionals, unes millores que són absolutament necessàries per mantenir la qualitat dels serveis. A dia d’avui, la diferència salarial entre professionals d’un centre de gestió pública directa en altres àmbits i un de concertat amb una entitat del Tercer Sector Social és, en alguns casos, de més del 30% per realitzar la mateixa tasca.

El sector insisteix al Govern de la Generalitat de la necessitat de constituir espais de trobada, diàleg i negociació amb les principals entitats representatives del sector per poder treballar de forma vinculant i anticipada en la definició d’un pla de recuperació a curt i mitjà termini.

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

• Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament denuncia que només 1 de cada 5 persones del col·lectiu en actiu té feina en aquest moment

• Diferents persones amb discapacitat intel·lectual van mantenir ahir una conversa amb el Conseller de Treball, Roger Torrent per traslladar-li demandes i inquietuds sobre qüestions com els Centres Especials de Treball, l’envelliment, el Treball amb Suport, la Funció pública, o la formació, entre d’altres.

• La federació posa damunt la taula un seguit de propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible i demana el compromís de l’administració pública, les empreses i la societat en general.  

Dimecres, 30 de novembre de 2022.- Les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament tenen dret a treballar. I no només en tenen el dret, sinó que poden i volen fer-ho. Tanmateix, aquesta premissa aquí, a Catalunya, i al conjunt de l’estat espanyol, no es compleix. Les xifres ho demostren: només 1 de cada 5 persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament en actiu té feina. Una xifra del tot preocupant, tenint en compte que el treball és un dels principals mecanismes d’inclusió social.

Per aquest motiu, Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, reclama al Govern, una vegada més, la necessitat d’impulsar un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible i, per fer-ho, demana el compromís de l’administració pública, les empreses i la societat en general. La federació fa aquesta crida en el marc del Dia Internacional de les persones amb discapacitat, que se celebra aquest proper dissabte, i a través de la campanya “Volem i Podem Treballar”.

Les dades de l’estadística anual sobre l’ocupació de les persones amb discapacitat de l’INE són clares i mostren una baixada, tant en la taxa d’activitat, com en la taxa d’ocupació, de les persones amb discapacitat intel·lectual al llarg del 2020¹, de 2 i 2,8 punts

respectivament. En concret, la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat intel·lectual se situava en el 28,3%, mentre que la de les persones sense cap discapacitat era del 76,1%. Pel que fa a la taxa d’ocupació, la de les persones amb discapacitat intel·lectual només arribava al 17,6%, mentre que la de les persones sense cap discapacitat se situava en un 64,3%. Aquestes dades mostren una baixa presència en el mercat laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, fet que preocupa molt el col·lectiu, tenint en compte que el treball és un dels principals mecanismes d’inclusió social.

Per poder revertir aquesta situació i amb la voluntat de reivindicar el dret a una feina digna i denunciar les barreres amb què encara avui es troben moltes d’aquestes persones en l’àmbit laboral, Dincat reclama a  través d’un manifest:

• Que la Generalitat avanci de forma clara i vinculant (i amb la col·laboració del sector) en la definició d’una estratègia global d’ocupació per a les persones amb discapacitat intel·lectual i un model d’inserció laboral que garanteixi un accés digne al treball i dignifiqui la vida del col·lectiu. Entre d’altres, cal que contempli:
  • L’impuls de l’ocupació en l’empresa ordinària apostant i desenvolupant el Treball amb Suport de manera estable, així com posant en marxa més incentius per tal que les empreses contractin a persones amb discapacitat intel·lectual.
  • La millora i adequació dels recursos destinats a la creació i manteniment dels llocs de treball de les persones amb discapacitat intel·lectual als Centres Especials de Treball, de manera que els suports siguin adequats, estables i sostenibles. Així com permetre la compatibilitat entre la feina i l’accés a determinats serveis assistencials.
  • La convocatòria de més oposicions de funcionariat públic reservades per a persones amb discapacitat intel·lectual, garantint l’accessibilitat en tots els processos i publicacions.
  • El desenvolupament de polítiques de formació professional adaptada i la consolidació de les polítiques d’acompanyament a les persones envellides prematurament. L’entrada i sortida del mercat laboral són processos clau en el cicle de vida d’una persona.

• Que el govern de l’estat impulsi els canvis normatius que permetin avançar en el dret al treball i la igualtat d’oportunitats laborals per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Destaquem la importància de:
  • Millorar i concretar el finançament per desenvolupar les polítiques d’ocupació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya.
  • Augmentar l’actual quota de reserva del 2% de llocs de treball fins a un 4% (reservant un mínim de l’1% per a les persones amb discapacitat intel·lectual), així com establir mecanismes contundents amb el seu compliment, que actualment no es respecta.
  • Establir els canvis necessaris per garantir l’accés a la jubilació anticipada, tenint en compte l’envelliment prematur i menor trajectòria professional de les persones amb discapacitat intel·lectual.
  • Permetre la compatibilitat entre la feina remunerada i les prestacions econòmiques de caràcter assistencials, tenint en compte el sobre cost que implica la discapacitat, la garantia de la qualitat de vida i la importància del treball com a mecanisme d’inclusió.

Amb l’objectiu de traslladar aquestes demandes, la federació va celebrar ahir dimarts, 29 de novembre, un acte en format taula rodona on diferents persones amb discapacitat intel·lectual van mantenir una conversa amb el Conseller de Treball, Roger Torrent. Al llarg de la conversa, van poder compartir les seves experiències laborals i traslladar-li demandes i inquietuds sobre qüestions com els Centres Especials de Treball, l’envelliment, el Treball amb Suport, la Funció pública, o la formació, entre d’altres.

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

• La Junta Directiva de la representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya aposta per la continuïtat estratègica de l’organització, en la línia clara d’avançar en el compliment de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU
  

Dijous, 27 d’octubre de 2022. Dincat, la representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, ha nomenat aquesta setmana Víctor Galmés, nou director de l’organització, qui agafa, així, el relleu a Carles Campuzano, qui va prendre possessió com a nou conseller de Drets Socials el passat 11 d’octubre.

Llicenciat en economia i màster de recerca en economia aplicada, Galmés ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional en l’àmbit de l’economia social i el tercer sector, iniciant la seva trajectòria en la consultoria i compaginant-ho els darrers 9 anys com a professor universitari. El 2017, Galmés es va incorporar a Dincat, on ha exercit el càrrec de Gerent fins al seu nou nomenament.

“Assumeixo el nou repte amb il·lusió i compromís. Hi ha molta feina a fer, conec la realitat del sector i les seves necessitats, i tot l’equip de professionals de Dincat batallarem dia a dia per continuar construint la societat inclusiva, compromesa i responsable que mereixen les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies”, afirma Galmés. “Tenim molts reptes al davant, però també moltes oportunitats al nostre abast i és que les persones, les seves famílies i les gairebé 300 entitats de Dincat, conformem una xarxa ferma, cohesionada i compromesa formidable. Treballarem plegats i remarem tots en la mateixa direcció per garantir els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament”, afegeix.

Entre els principals reptes que afronta el sector destaca resoldre la problemàtica actual de les llistes d’espera per accedir a recursos d’habitatge i d’atenció diürna; impulsar el desenvolupament de projectes de vida independent; actualitzar i revisar l’obsoleta Cartera de Serveis Socials, així com treballar en la definició d’un pla d’actualització dels mòduls i tarifes dels serveis, amb l’objectiu de dignificar-los;  repensar el model d’inserció sociolaboral del col·lectiu; avançar en el desplegament de l’educació inclusiva; o treballar en la millora de l’accés a la justícia, la salut, el lleure o la cultura, entre d’altres.

Amb el nomenament de Galmés, la Junta Directiva de Dincat aposta per la continuïtat estratègica de l’organització i els objectius marcats els últims anys, en la línia clara d’avançar en el compliment de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU.

 

DESCARREGA EL COMUNICAT DE PREMSA

• Obra les portes el 35è Congrés intel·lectual a Catalunya, amb el lema ‘Construint el futur: nous models per a noves realitats’, que se celebrarà al Campus de la Ciutadella de la UPF durant els dies d’avui i demà 

• L’acte d’inauguració ha comptat amb les intervencions de Excma. Sra. Maria Eugènia Gay, Delegada del Govern a Catalunya; Sr. Enric Vinaixa i Bonet, secretari de Treball de la Generalitat de Catalunya; Il·lma. Sra. Lluïsa Moret, Presidenta de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona; Magfc. Sr. Oriol Amat, Rector de la Universitat Pompeu Fabra; i Il·lm. Sr. Joan Ramon Riera, Regidor d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona; entre d’altres 

• El col·lectiu ha reclamat ser escoltat i posar fil a l’agulla a les problemàtiques entorn àmbits com el treball, l’habitatge, el lleure o l’educació, entre d’altres, per dignificar i millorar la qualitat de vida de les persones i famílies que representa

Dijous, 29 de setembre de 2022. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, ha fet una crida al conjunt de les administracions públiques per alertar de la difícil situació que travessa el sector i donar resposta als reptes que aborda d’una forma compromesa i decidida.

Ho ha fet en el marc de la inauguració institucional del seu 35è Congrés intel·lectual a Catalunya, amb el lema ‘Construint el futur: nous models per a noves realitats’, que se celebrarà al Campus de la Ciutadella de la UPF durant els dies d’avui i demà. Al llarg de dos dies, el Congrés aplegarà a multitud de professionals i experts del sector, amb l’objectiu de compartir coneixement i experiències que ens ajudin a avançar cap a nous models que transformin els sector i, així, donar compliment a la Convenció Internacional de Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU i millorar la qualitat de vida del col·lectiu.

En concret, la representant del sector ha instat al Govern a resoldre la problemàtica actual de les llistes d’espera per accedir a recursos de tipus residencial i d’atenció diürna; impulsar el desenvolupament de projectes de vida independent; o actualitzar i revisar l’obsoleta Cartera de Serveis Socials, així com treballar en la definició d’un pla d’actualització dels mòduls i tarifes dels serveis, amb l’objectiu de dignificar-los, millorar la qualitat de vida de les persones ateses, establir unes bones condicions laborals per als treballadors i assegurar la viabilitat de les entitats. De la mateixa manera, que Dincat insisteix en la necessitat de crear espais de diàleg i treball conjunt entre el sector i l’administració per tal d’arribar a acords.

En l’àmbit de l’empresa i el treball, Dincat ha reivindicat posar fil a l’agulla i repensar el model d’inserció sociolaboral del col·lectiu. Cal recordar que actualment només 1 de cada 5 persones amb discapacitat intel·lectual en actiu té feina, una xifra del tot preocupant. De la mateixa manera, cal recordar la importància de la formació professional adaptada o la necessitat de trobar solucions a l’envelliment o deteriorament prematur del col·lectiu.

L’educació, la justícia, la salut, el lleure o l’accés a la cultura son altres àmbits amb un seguit de qüestions a resoldre que Dincat a posat damunt la taula.

“Volem avançar cap a una societat millor, cap a una societat més justa i més equitativa, on la igualtat, la llibertat i l’exercici ple de drets estigui garantit per a tot ciutadà. I això és cosa de tots, ningú queda fora d’aquesta equació”, ha dit Maise Balcells, Vicepresidenta de Dincat.  “Durant aquests dos dies de Congrés tindrem ocasió de reflexionar i d’aprendre sobre totes aquestes qüestions, el que està per venir i sobre el que ja està passant, sobre una realitat que ja tenim a sobre i a la que cal donar resposta. La pauta la tenim: la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat”, ha afegit.

 

Per últim, Dincat ha recordat la importància de la Llei del Tercer Sector, una llei essencial que reconeix el paper i l’aportació de les entitats a la societat. Confiem que el tràmit parlamentari que ja s’ha iniciat doni llum verda a aquesta Llei per poder comptar definitivament amb un marc legal específic que reconegui el paper del Tercer Sector, garanteixi la seva participació en la definició de polítiques públiques i reculli també mesures de suport econòmic i financer que possibilitin la seva sostenibilitat.

Per la seva banda, el secretari de Treball, Enric Vinaixa i Bonet, ha destacat, durant la inauguració del 35è Congrés Dincat, que l’actual govern és transformador i situa les persones al centre. En aquest sentit, ha ressaltat que “cal garantir la igualtat d’oportunitats al món del treball i aconseguir que ningú quedi enrere en un context de grans canvis al món productiu”. I ha subratllat que “cal anar més enllà del reconeixement formal de drets, cal garantir-los, fer-los efectius; i això ens obliga a actuar per oferir oportunitats reals de treball digne a les persones amb discapacitat intel·lectual”.

La inauguració ha comptat, també, amb les intervencions de Excma. Sra. Maria Eugènia Gay, Delegada del Govern a Catalunya; Il·lma. Sra. Lluïsa Moret, Presidenta de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona; Magfc. Sr. Oriol Amat, Rector de la Universitat Pompeu Fabra;  Il·lm. Sr. Joan Ramon Riera, Regidor d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona; Sr. Manuel Palou, President de Dincat; i Sr. Sergi Moncunill, Representant del Consell de Participació de Persones amb discapacitat intel·lectual de Dincat.

Durant el Congrés, els assistents tenen l’oportunitat de compartir coneixements i experiències que apunten cap a aquesta línia de transformació del sector, mitjançant conferències, taules rodones i espais de networking que ajudin a repensar el futur, no només de les persones amb discapacitat intel·lectual, famílies i entitats, sinó també el futur del país socialment responsable que reclama el sector.

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

• La representant del sector valora com un pas endavant l’acord sobre la pujada signat amb el Govern de la Generalitat, però assegura que no respon a les necessitats reals del col·lectiu, tenint en compte l’infrafinançament que arrossega des de fa anys i l’alta inflació del cost de vida

• El col·lectiu reclama que els pressupostos del 2023 garanteixin un nou increment de tarifes i mòduls dels serveis amb l’objectiu de dignificar-los, millorar la qualitat de vida de les persones ateses, establir unes bones condicions laborals per als treballadors i assegurar la viabilitat de les entitats.

Dijous, 22 de setembre de 2022. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, assegura que l’acord signat avui pel Departament de Drets Socials i representants empresarials del sector social sobre l’increment pel 2022 del 3% dels mòduls i tarifes dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat de la Cartera de Serveis Socials és del tot insuficient. La representant assegura que es tracta d’un acord molt necessari i el valora positivament, després que el 2021 les tarifes es mantinguessin congelades i que, només el 2019 i el 2020, s’aprovessin increments. Tanmateix, insisteix que no respon a les necessitats reals del col·lectiu, tenint en compte l’infrafinançament que arrossega des de fa anys més de 10 anys i l’alta inflació del cost de vida.

Per aquest motiu, Dincat reclama que els pressupostos de la Generalitat de cara el 2023 garanteixin un nou increments de tarifes i mòduls dels serveis amb l’objectiu de dignificar-los, millorar la qualitat de vida de les persones ateses, establir unes bones condicions laborals per als treballadors i assegurar la viabilitat de les entitats. De la mateixa manera, el sector, reclama que aquest pressupostos no deixin d’afrontar la greu problemàtica amb relació a les llistes d’espera per accedir als serveis, així com el problema de la inflació, tant per les famílies, com per les entitats.

Fa anys que el sector alerta al Govern de la Generalitat de la necessitat de revertir una situació que ha portat a les entitats al límit, posant en perill, així, la qualitat en l’atenció a les persones. En concret, pel període 2019-2021, sota el paraigua de La Confederació, el sector reclamava un 21,3% d’increment en tots els serveis per poder recuperar-se i mantenir la màxima qualitat en la prestació de serveis i suports. Des d’aleshores, han passat ja més de dos anys i a pesar dels petits increments, aquests, no només no han servit per satisfer les demandes i reivindicacions del sector, sinó que també han quedat molt lluny dels imports als quals s’havia compromès el propi Govern.

Tenint en compte, a més, la inflació del cost de vida, especialment amb relació als subministraments energètics i l’alimentació, la diferència entre el cost real dels serveis i el preu pagat en concepte de mòdul o tarifa és cada cop més elevada, fet que afecta directament a la qualitat de vida de les persones ateses. En concret, i segons un estudi realitzat per Plena Inclusión, les despeses de les entitats s’han incrementat en un 9% de mitjana, i els preus de necessitats bàsiques com l’electricitat o el gas, han augmentat en un 72% i 32%, respectivament.

D’altra banda, sense un finançament adequat, les entitats no poden assumir millores en les condicions laborals dels seus professionals, unes millores que són absolutament necessàries per mantenir la qualitat dels serveis. A dia d’avui, la diferència salarial entre professionals d’un centre de gestió pública directa i un de concertat amb una entitat del Tercer Sector Social és del 32% per realitzar la mateixa tasca.

El sector insisteix al Govern de la Generalitat de la necessitat de  constituir espais de trobada, diàleg i negociació amb les principals entitats representatives del sector per poder treballar en la definició d’un pla de recuperació a curt i mitjà termini.

 

Descarrega la nota de premsa

• Dincat i Granés Fundació publiquen el primer Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya amb l’objectiu de pal·liar el dèficit d’informació i dades que hi ha entorn el col·lectiu, que ja suposa 1 de cada 100 persones al territori, i millorar la seva qualitat de vida

 

• El sector denuncia les dificultats trobades a l’hora d’accedir a dades actualitzades i desagregades del col·lectiu, del tot imprescindibles per a poder conèixer, investigar i avaluar a fons la realitat del sector, i reclama a l’IDESCAT que realitzi una enquesta anual sobre la discapacitat

 

• Les dades de l’estudi evidencien les barreres existents –en àmbits com la salut, l’educació i el treball, entre altres- que dificulten a les persones amb discapacitat intel·lectual decidir els seus propis projectes de vida i gaudir i exercir els seus drets de forma plena

 

15 de setembre de 2022.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, conjuntament amb Granés Fundació, ha publicat el primer Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya.

L’informe s’ha presentat davant de més de dos-cents professionals i representants d’institucions del sector, en un acte que s’ha fet aquest dijous al Col·legi de Periodistes de Catalunya i que ha comptat amb les intervencions de Carles Campuzano, director de Dincat, Laura Masferrer, directora gerent de Granés Fundació, Anna Figueras, secretària d’Afers Socials i Famílies, i Ariadna Fitó, autora de l’Informe.

L’estudi neix amb la voluntat de comptar amb una radiografia amb relació a la realitat que afronta el col·lectiu i, així, identificar els grans reptes que cal abordar col·lectivament i millorar la seva qualitat de vida, partint del que prescriu la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides. Un estudi encarregat, per tant, des del mateix sector, en veure’s obligats a posar llum sobre la situació del col·lectiu, davant la manca d’informació de l’administració pública qui, consideren, hauria d’haver estat la principal interessada en dur a terme un anàlisi com aquest per a poder impulsar polítiques públiques adequades. En aquest sentit, Dincat i Granés Fundació denuncien, també, les dificultats trobades a l’hora d’accedir a dades actualitzades i desagregades del col·lectiu. Unes dades del tot imprescindibles per a poder conèixer, investigar i avaluar a fons la realitat del sector i, així, poder transformar les actuals polítiques i els vigents marcs legals de forma adequada.

De la mateixa manera, el sector reclama també a l’Institut Estadística de Catalunya (IDESCAT) que realitzi una enquesta anual sobre la discapacitat, així com fa amb altres col·lectius.

“És injustificable la manca de dades. És una qüestió que ens preocupa i que, evidencia, una vegada més, la invisibilitat que pateixen les persones del nostre col·lectiu. Encara més preocupant és que no existeixin dades desagregades del conjunt de discapacitats. Per poder dissenyar accions i mesures eficients i adequades que responguin a les necessitats de cadascuna de les discapacitats, que són del tot diferents entre elles, és imprescindible comptar amb xifres reals que atenguin aquesta diversitat”, denuncia Carles Campuzano, director de Dincat.

D’altra banda, Laura Masferrer, directora-gerent de Granés Fundació afirma que “és imprescindible treballar sobre dades rigoroses per poder recercar i obtenir evidències a partir de les quals exigir les millors polítiques que permetin implementar els suports que les persones amb discapacitat intel·lectual, les seves famílies i tota la societat necessitem cap al camí a la plena inclusió. El coneixement i la seva transferència real al projecte de vida de cada persona: això ens preocupa i ens ocupa, a Granés Fundació. Per fer-ho seguirem alineant grups i iniciatives diverses i amb perseverança, exigència i sentit acumulatiu de l’impacte.”

L’Informe, impulsat pel LabDincat, l’espai de recerca i coneixement del sector, recopila les principals dades disponibles avui sobre les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) a Catalunya, recull les seves principals demandes i incorpora reflexions i opinions d’acadèmics i professionals. En concret, l’observatori analitza entre d’altres, aspectes com l’atenció precoç; l’educació; el treball i ocupació; la salut; la vida independent i inclusió a la comunitat; la participació en la vida política i pública; el nivell de vida i la protecció social; el reconeixement igualitari davant la llei; i la participació en la vida cultural, el lleure i l’esport.

 

Reconeixement del sector i polítiques públiques dignes

Actualment, i segons constata l’informe, 1 de cada 100 persones a Catalunya té discapacitat intel·lectual. Una xifra amb tendència creixent els últims anys i que, tenint en compte factors demogràfics com l’envelliment o la immigració, els experts apunten a l’alta probabilitat que continuï creixent. Per aquest motiu, el sector reclama considerar la discapacitat intel·lectual com un col·lectiu prioritari i específic dins del conjunt de la societat, també, a l’hora de dissenyar i impulsar qualsevol política pública.

Darrere d’algunes de les dades analitzades -com el fet que només 1 de cada 5 persones amb DID en actiu té feina, o que només el 9% de les persones que voldrien viure en un pis de forma independent aconsegueixen fer-ho- s’amaga una realitat que està impedint a aquestes persones decidir els seus propis projectes de vida i gaudir i exercir els seus drets de forma plena i en igualtat de condicions que la resta de ciutadans.

“La informació facilitada al llarg d’aquest informe posa de manifest de forma clara i objectiva, d’una banda, la necessitat urgent d’avançar de manera decidida cap a l’impuls de polítiques transversals que responguin als criteris i principis de la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat. D’altra banda, evidencien la importància de construir un sistema de serveis socials fort i de qualitat que s’articuli com un veritable quart pilar de l’Estat del Benestar, amb un finançament digne”, afirma Campuzano.

Amb l’informe a la mà, Dincat i Granés Fundació esperen combatre el desconeixement que hi ha, encara avui, entorn les persones amb discapacitat intel·lectual, així com les discriminacions i els prejudicis que impedeixen al col·lectiu exercir els seus drets. Per tot plegat, el sector exigeix  el compromís del conjunt de la societat, tant ciutadania, com empreses i autoritats, per treballar plegats en construir un país més just i igualitari, on totes les persones hi tinguin cabuda.

El dia 21 de setembre es farà a Girona una taula rodona amb Carles Campuzano, director de Dincat; Laura Masferrer, directora gerent de Granés Fundació; Anna Figueras, secretària d’Afers Socials i Famílies; Ariadna Fitó, autora/coordinadora de l’Informe; Hermínia Ordeix, membre de la Junta Directiva de Dincat Comissió Girona; i Marta Ferres i Dionisio Lozano, testimonis en primera persona. La taula serà moderada per la periodista Marta Espar.

 

Descarrega la nota de premsa

• Les escoles d’educació especial -57 d’elles representades per Dincat- asseguren haver-se sentit excloses en tot el procés i reclamen un major reconeixement, tenint en compte que representen l’expertesa i professionalitat en l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials

• La representant del sector demana un co-lideratge clar entre el Departament d’Educació i el sector per fer front a les dificultats i necessitats de l’alumnat, famílies i centres educatius

• El sector celebra que aquest curs, finalment i tal com havia reclamat, comencin a funcionar per primera vegada i de forma oficial 28 Centres d’Educació Especial proveïdors de serveis i recursos per a la inclusió (CEEPSIR)

2 de setembre de 2022. Més de 8.000 alumnes amb necessitats educatives especials ompliran les aules dels Centres d’Educació Especial (CEE) de Catalunya a partir de dilluns sense haver-se culminat el desplegament del decret 150 d’educació inclusiva que s’arrossega des de fa ja 5 anys.

Dincat, que representa un total de 57 d’aquests centres a Catalunya,  espera que es continuï impulsant la transformació cap a un sistema educatiu més inclusiu i reivindica, una vegada més, el paper de les escoles d’educació especial com a actors fonamentals en aquest procés, que suposa un pas molt important en la millora de l’accés, participació i assoliment de competències de l’alumnat amb necessitats educatives especials. Les escoles d’educació especial són recursos essencials per la inclusió dels alumnes que atenen i, al mateix temps, són el principal instrument per acompanyar les escoles ordinàries en la creació de recursos per a la inclusió educativa.

En aquest sentit, les escoles d’educació especial asseguren que s’han sentit excloses del desplegament del Decret i reclamen un major protagonisme, tenint en compte que representen l’expertesa i professionalitat en l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Tanmateix, d’altra banda, el sector celebra que aquest curs, finalment i tal com havia reclamat, comencin a funcionar per primera vegada i de forma oficial 28 Centres d’Educació Especial proveïdors de serveis i recursos per a la inclusió (CEEPSIR) i s’hagi convocat la Taula de participació de l’educació inclusiva, de la qual forma part Dincat.

“És un bon primer pas amb relació a tot allò que estem reclamant des de fa més de 5 anys. Tanmateix, ara, esperem que aquestes dues iniciatives tinguin un seguiment i un impacte real i considerable en les pràctiques, cultures i polítiques educatives”, explica Carles Campuzano, director de Dincat.

A banda d’aquest reconeixement cap a la tasca que fan els centres d’educació especial i els seus professionals, Dincat reclama un co-lideratge clar entre el Departament d’Educació i el sector per fer front a les dificultats i necessitats de l’alumnat, famílies i centres educatius, amb orientacions i respostes clares davant els nous reptes.

Així mateix, entre les principals demandes del sector, destaca també la necessitat de revisar i adaptar les ràtios d’alumnat i professorat als centres, per tal que s’adeqüin a la realitat actual; respondre a les necessitats relacionades a la salut mental de l’alumnat; i  actualitzar la normativa vigent per respondre a la realitat actual dels centres.

 

Descarrega la nota de premsa