La Fundació Privada Atendis és una entitat social pionera en l’atenció de les persones amb discapacitat intel·lectual, més enllà de la ciutat de Sabadell, a nivell de tot Catalunya. Les persones que atenen, així com tot l’equip humà que conforma l’entitat han estat, són i seran el motor i l’engranatge amb la voluntat i objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones ateses.
L’habitatge i la inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual són les dues grans especialitzacions de la Fundació Privada Atendis, una entitat social pionera en l’atenció de les persones amb discapacitat intel·lectual que neix el 1963, més enllà de la ciutat de Sabadell, en l’àmbit de tot Catalunya. I recentment han detectat un problema que va in crescendo: la necessitat d’habitatge per a persones amb aquesta discapacitat. Les quatre residències d’Atendis i el centre de dia tenen capacitat per a 181 persones. I la llista d’espera al Vallès és elevada: hi ha 260 persones amb discapacitat intel·lectual esperant a accedir a una llar residència i 139, a un centre residencial.
La celebració del 60è aniversari convida a reflexionar i fer anàlisi… com valores l’evolució d’Atendis després de tants anys?
L’entitat és una fita de la societat civil. Cal remarcar que l’associació la van crear unes famílies de Sabadell fa 60 anys que van tenir la necessitat de crear una escola per a atendre els seus fills i filles que tenien una discapacitat determinada i aquest va ser l’origen… Unes famílies i un pediatre de la ciutat que els va donar suport. Van començar amb una escola, després una altra, més endavant van pensar en la necessitat de disposar de residències, un llarg etcètera. Una sèrie de fites que s’han anat marcant i superant fins el dia d’avui, demostrant persistència, força desig i ganes, de tot un equip de persones (professionals, famílies), fent realitat el que tenim avui.
Parla’m d’algunes de les fites aconseguides…
Sempre hem anat actuant traient el màxim profit del que teníem. Les residències del moment (Casal Can Rull i Arimon) que en el seu moment eren imprescindibles, en un determinat moment es feien petites i ja no reunien les condicions que es requerien. Així és com neix la necessitat de construir un nou espai; La Carena a Can Roqueta. Un edifici eficient, pioner i construït pensat a ser una CASA; intentant plasmar que és la casa de la persona.
Aquesta és una de les fites més importants que s’han assolit i d’aquesta, ja fa 12 anys. I Atendis vol anar més enllà i vol créixer. I ho vol fer ser conscient i tenint el coneixement de les necessitats del sector, sobretot pel que es refereix a serveis especialitzats en trastorns de conducta. Manquen espais a nivell de país i una vegada més, estem disposats a embarcar-nos i ampliar els nostres serveis residencials. Ens trobem des de fa temps negociant ja amb les administracions públiques, concretament amb l’Ajuntament de Sabadell, per la cessió d’un espai públic, disposats de nou a endeutar-nos per a poder tirar endavant la inversió de la construcció de l’edifici.
Amb quines barreres us trobeu per desenvolupar aquests projectes i garantir el dret a l’habitatge de les persones amb discapacitat, així com de la importància de tenir un lloc de treball?
Les barreres són principalment el finançament. I mira, que l’entitat està disposada a endeutar-se per créixer i per a dur a terme la inversió. Les inversions i altres despeses, com l’increment de l’energia i de costos en general, estem disposats a córrer el risc i la Generalitat ha de ser conscient i ha de poder augmentar El nostre sector i les nosaltres entitats, amb el voluntariat hi ha prou, no podem funcionar. Tot l’equip de gestió, inclòs el Patronat, les famílies actuen amb solidaritat, però l’esforç de tothom.
S’haurien d’avançar a les situacions o si més no al costat i ser conscients del que es fa des de les entitats. Fa falta el suport de l’administració, ja que en definitiva, estem suplint un servei que hauria de dur a terme l’administració pública. És un sistema que funciona, però on es requereix, sense cap mena de dubte, anar de la mà i compartir objectius. Demanem el seu suport continuat!
Com valores el seu compromís. El veus real?
El compromís per la seva part hi és, ja que tenen una visió de futur de 4 anys, tot i que a vegades falta una visió més àmplia i potser manca una planificació a mitjà o llarg termini. L’administració no és ràpida i les coses han de passar uns processos que impliquen mesos i inclús anys. Nosaltres, des de fa 4 anys estem buscant solucions on poder construir aquesta residència i encara continuem encallats. I això que ens consta que la voluntat política sí que hi és, vull pensar que hi és, però falta que la maquinària burocràtica tremenda que hi ha a l’administració funcioni i doni resultats.
Hem parlat de fites, però teniu encara, com tot el sector, molts reptes al davant… parla’m dels principals.
Jo penso que DINCAT en aquest cas i després de 50 anys està fent una tasca molt important que aglutina un percentatge molt elevat de les entitats socials que atenen persones amb discapacitat intel·lectual. Malauradament, no som, però, al capdamunt de les qüestions principals de les administracions, sinó que sempre acostumen a passar per davant qüestions de Salut i Ensenyament. No acaben d’adonar-se que funcionem a base de desgast. Ens sentim menystinguts i vull pensar que ara que el conseller és en Çarles Campuzano, qui havia estat director General de Dincat, tindrem l’oportunitat a través de la Conselleria de Drets Socials es faci una actualització dels concerts i de les subvencions i que ens valorin pel que fem i el que som. Hem arribat on hem arribat, Atendis i DINCAT com a Federació, amb molt d’esforç per part de totes les parts que conformen les entitats. I ens cal un suport clar de la Generalitat i l’Administració. L’administració s’ha d’arremangar i posar-se les piles.
Quin és el vostre repte principal?
El nostre principal repte és trobar un nou espai per créixer i oferir aquest espai”. Busquem un terreny municipal que l’Ajuntament els pugui cedir per a construir més places residencials, un equipament que sortiria de la butxaca de l’entitat. Després, serà la Generalitat qui hauria de finançar aquestes places. La Inserció Laboral és una altra de les altres grans potes de la Fundació amb el servei Taina, que es va crear fa 32 anys (1991). Una vuitantena de persones amb una lleu discapacitat, cada any, passen per aquest servei, a la cerca d’una feina. La inserció laboral que aconseguim és molt elevada. La principal feina del servei és formar, convèncer empreses i fer un seguiment i orientació del professional. Generalment, funciona.
Creus que l’administració està prou conscienciada i coneix com cal la realitat del sector i del col·lectiu? I concretament d’Atendis? Què els demanaries?
Menys paraules i més fets. Estem acostumats a treballar a curt termini perquè no parem de canviar de govern i de consellers. Saber la necessitat que té el tercer Sector amb planificació i a llarg termini és el repte i la feina que realment tenim a nivell de país, administracions i societat i arribar a eliminar totes les llistes d’espera. Aquesta entrevista és una bona oportunitat per donar a conèixer l’entitat, parlar de grans fites assolides, l’evolució/transformació del sector, anècdotes viscudes al llarg dels anys, reptes pendents…