- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual alerta que les mares del col·lectiu se senten sovint soles, cansades i invisibilitzades dins d’un sistema que les sobrecarrega física i emocionalment
- Reclamen valentia política per dotar dels recursos i suports necessaris per garantir a aquestes dones una vida familiar normalitzada i el seu dret a no quedar reduïdes al rol de cuidadores
- Incorporar el Servei de Conciliació Familiar a la Cartera de Drets Socials; impulsar polítiques laborals que facilitin la conciliació; millorar el Sistema de Protecció Social i les Polítiques Fiscals; i impulsar polítiques que evitin que les cures siguin qüestió de gènere, són algunes de les demandes de Dincat
Divendres, 8 de març de 2025. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, alerta a l’administració pública que les mares del col·lectiu se senten sovint soles, cansades i invisibilitzades davant d’un sistema de cures per a fills amb dependència que es basa en l’esforç i desgast continu de milers de dones a Catalunya, les quals es veuen atrapades en un cicle d’invisibilitat que vulnera els seus drets i privades del reconeixement que mereixen.
Per això, en el marc del Dia de la Dona, la federació recorda que és essencial reconèixer el paper fonamental d’aquestes mares en les cures i en el desenvolupament dels seus fills. Són dones que es dediquen dia a dia a cuidar i oferir el millor de si mateixes als seus familiars, afrontant necessitats que no entenen d’economia, horaris ni gestió d’estats d’ànim. Enfronten, per tant, un gran desgast personal i nombrosos obstacles a l’hora de conciliar, fet que acaba afectant totes les àrees de les seves vides (econòmica, laboral, de salut, social, etc.).
En aquest sentit, Dincat reclama valentia política per afrontar aquesta realitat i un canvi profund en les polítiques públiques que faci possible un futur en què totes les mares puguin viure amb dignitat, en una societat que garanteixi el seu dret a ser dones i mares en tota la seva dimensió, sense quedar reduïdes al seu rol de cuidadores.
Per tant, reivindica a l’administració pública que reconegui el paper fonamental de les mares cuidadores i millori el sistema de cures, tenint en compte les necessitats reals de les famílies. És essencial oferir els suports i recursos adequats per respondre a l’impacte físic i emocional que aquestes mares pateixen, i impulsar polítiques públiques que facilitin que aquestes cures no siguin considerades exclusivament una responsabilitat de gènere.
A més, cal incorporar el Servei de Conciliació Familiar a la Cartera de Drets Socials, així com augmentar els suports i recursos necessaris per permetre que les mares tinguin més temps per a elles mateixes. Això alleujaria les sobrecàrregues que dificulten mantenir una vida familiar normalitzada i garantiria el seu dret a no quedar reduïdes al rol de cuidadores.
És fonamental, també, impulsar polítiques laborals que facilitin la conciliació de les cures amb la vida professional i familiar, evitant que les mares hagin de renunciar al mercat laboral per les seves responsabilitats de cura. A més, cal actualitzar i millorar el Sistema de Protecció Social i les Polítiques Fiscals, tenint en compte el sobre cost econòmic que pateixen les famílies amb persones dependents a càrrec, un cost que les pot abocar, en molts casos, al risc d’exclusió social per pobresa.
Finalment, és imprescindible dotar les entitats del sector dels recursos necessaris per continuar acompanyant, orientant i assessorant adequadament a tot tipus de famílies, tant en la gestió econòmica com emocional. Cal apostar per la seva participació en grups de suport, per la proximitat i pel respecte als seus interessos.