- La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya urgeix un pacte de país que reverteixi l’infrafinançament que pateixen les entitats per tal de poder assumir unes condicions laborals dignes pels seus treballadors.
- El sector denuncia que, a dia d’avui, la diferència salarial entre professionals d’una entitat que presta serveis socials i els d’un centre en àmbits com Salut o Educació, és, en molts casos, de més del 30% per a desenvolupar les mateixes tasques.
- Les últimes converses amb els diferents partits polítics apunten, per primera vegada, cap a una voluntat compartida de revertir la situació en els pròxims 4 anys i el col·lectiu espera que aquest compromís no quedin en paper mullat.
Dimarts, 30 d’abril de 2024. Dincat, la representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, en el marc del Dia Internacional del treballador i a portes de les eleccions, fa una crida a tots els partits polítics per exigir que les condicions laborals dels i les professionals del sector siguin una prioritat en la pròxima legislatura. En aquest sentit, Dincat recorda que fa anys que exigeix que s’augmenti de forma urgent el finançament de les entitats que presten serveis d’atenció al col·lectiu per tal de poder assumir unes condicions laborals dignes als seus treballadors i treballadores, a l’altura del seu compromís i professionalitat.
“La situació ha arribat al límit. Les nostres entitats socials i els seus professionals ja no poden aguantar més; molts d’ells han de renunciar a la seva vocació, per poder tenir un projecte de vida digne. Per tant, urgeix un pacte de país, amb l’acord entre administració, el sector i els sindicats, que reverteixi aquesta situació i que reconegui com cal els professionals que es deixen la pell dia a dia per acompanyar a les persones que més ho necessiten”, reclama Víctor Galmés, director de Dincat. “Ho hem traslladat a tots els partits polítics i sembla que la voluntat de fer-ho en la pròxima legislatura, per primera vegada, és compartida i així està quedant recollit en la majoria dels diferents programes electorals. Tanmateix, esperem que aquest compromís no quedi en paper mullat, com en altres ocasions”, afegeix.
A dia d’avui, la diferència salarial entre professionals d’una entitat de Dincat que presta serveis socials i els d’un centre en àmbits com Salut o Educació, és, en molts casos, de més del 30%. Es tracta d’una enorme bretxa salarial del tot injustificable si tenim en compte que parlem dels mateixos perfils professionals i les mateixes tasques a desenvolupar.
En concret, el sector urgeix augmentar com a mínim en un 30% els mòduls i tarifes dels serveis de la Cartera de Serveis Socials a curt termini per revertir aquesta situació injustificable i continuada en el temps i, així, poder, no només establir unes bones condicions laborals per als professionals, sinó, també dignificar els serveis, mantenir la qualitat de vida de les persones ateses i assegurar la viabilitat de les entitats. En aquest sentit, Dincat exigeix un pacte de país que es tradueixi en una planificació anual que contempli increments de, com a mínim, el 10% (o superiors) durant un període plurianual i tenint en compte, també, l’augment de l’IPC que es pugui produir.
L’estancament de les condicions laborals dels i les professionals és fruit d’una falta de compromís polític que ha dut al límit a les entitats socials, que fa temps que denuncien l’infrafinançament que pateixen, d’una banda, a conseqüència de més d’una dècada de retallades i congelacions dels mòduls i, d’altra banda, de l’augment acumulat dels costos i a l’increment significatiu del cost de la vida, especialment amb relació als subministraments energètics i l’alimentació dels últims anys. Si bé és cert que darrerament s’han aprovat alguns increments de mòduls, aquests han estat insuficients i no han servit per satisfer les demandes i reivindicacions del sector. De fet, la diferència entre el cost real dels serveis i el preu pagat en concepte de mòdul o tarifa escanya les entitats i impossibilita millorar les condicions de les persones treballadores. Aquesta situació està provocant una fuga de talent imparable i grans dificultats per fer noves contractacions, amenaçant així la viabilitat, continuïtat i qualitat de l’atenció a les persones.