- La representant del sector de la discapacitat intel·lectual assegura que el Projecte de Llei no recull com cal moltes qüestions rellevants pel col·lectiu
- L’eliminació de les llistes d’espera per accedir a serveis d’habitatge o atenció diürna; l’augment adequat dels mòduls i tarifes dels serveis; i la millora en el finançament dels Centres Especials de Treball són algunes les principals reclamacions del sector
Dimarts, 23 de novembre de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, celebra que gairebé el 75% dels pressupostos de la Generalitat pel 2022 plantejats en el Projecte de Llei vagin destinats a despesa social, evidenciant, així, el compromís del Govern de posar a les persones al centre i la voluntat d’enfortir el sistema de serveis socials. Tanmateix, tot i aquesta valoració positiva, Dincat considera que no recull com cal moltes qüestions rellevants pel col·lectiu i les mesures que es pretenen impulsar són del tot insuficients.
Pel que fa a l’àmbit del Departament de Drets Socials, Dincat considera una bona notícia però insuficient la inversió prevista de 55,85 milions d’euros en la creació de noves places residencials; així com la inversió de 123,07 milions d’euros per a la reforma o construcció de nous equipaments. Tot i que aquesta mesura permetria posar fre al creixement sostingut i continuat en el temps de les llistes d’espera, Dincat afirma que cal reforçar aquest compromís i parlar de l’eliminació de les llistes d’espera. “No estem parlant d’una xifra inabastable al llarg d’una legislatura. Almenys en el cas de la discapacitat intel·lectual, la inversió necessària per fer desaparèixer aquestes llistes d’espera tindria un cost aproximat de 113,5 milions. Cal per tant, un compromís més ferm i decisiu per establir un pla d’inversions que estigui a l’altura. Les persones i famílies del col·lectiu no poden ni han d’esperar més”, explica Carles Campuzano, director de Dincat.
D’altra banda, pel que fa a la inversió de 3.689 milions d’euros per enfortir el sistema de serveis socials l’organització insisteix en la necessitat indubtable que s’actualitzin i es millorin definitivament els mòduls i tarifes dels serveis de la Cartera. Cal recordar que el sector arrossega les conseqüències de l’infrafinançament patit per alguns d’aquests serveis a conseqüència d’una dècada de retallades i posteriors congelacions dels mòduls. Pel període 2019-2021 el sector reclamava un 21,3% d’increment en tots els serveis per poder recuperar-se. Si bé és cert que durant els últims dos anys s’han aprovat alguns increments de mòduls, aquests han estat del tot insuficients. Les conseqüències d’aquesta dècada perduda s’han fet notar, comprometent en molts casos l’atenció a les persones, la sostenibilitat i les condicions laborals dels professionals. “És cert que els nous pressupostos contemplen un increment de més de 28 milions d’euros per consolidar els augments de tarifes, però resulta que el 2021 no hi ha hagut cap augment d’aquestes en el nostre sector i no se’n contempla cap per l’any 2022. Volem insistir en la necessitat de fer una actualització d’aquests imports pel sector de la discapacitat intel·lectual i que es faci de forma consensuada mitjançant la constitució de la taula de treball i negociació que fa anys se’ns va dir que s’impulsaria”, afirma Carles Campuzano.
També en l’àmbit de Drets socials, Dincat insisteix, entre altres qüestions, en la necessitat de definir una nova cartera de serveis socials, més flexible i ajustada a les necessitats actuals i, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual, més acord amb el que determina la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat.
Pel que fa a l’àmbit d’empresa i treball, Dincat valora molt positivament que l’objectiu de millorar l’ocupabilitat per a les persones, en especial aquelles en situació d’atur de llarga durada, risc d’exclusió, discapacitat, joves i dones mitjançant polítiques actives d’ocupació torni a ser una prioritat del Govern de cara al 2022. En aquest sentit, Dincat insisteix en la necessitat d’incrementar els recursos, els suports i el finançament per a la contractació de les persones amb discapacitat intel·lectual, tant en l’empresa ordinària, com en els Centres Especials de Treball.
Pel que fa al treball protegit, el sector insisteix de nou en la necessitat de dotar d’un millor i més estable finançament als CET d’iniciativa social. Els increments de l’SMI dels últims anys, que Dincat celebra com un dret fonamental dels treballadors, suposen una gran amenaça per aquests centres sempre que no s’acompanyin d’increments pressupostaris per a poder mantenir les subvencions pel manteniment i suport a l’ocupació.
Dincat ja alertava l’abril passat que tan sols una de cada cinc persones en actiu amb discapacitat intel·lectual està treballant. Per aquest motiu, i amb la voluntat de trencar les barreres amb què encara avui es troben moltes d’aquestes persones en l’àmbit laboral, presentava un informe, realitzat pels professors Ricardo Esteban i Carolina Gala del Centre d’Estudis i Recerca per a una Societat Inclusiva (CERSIN-UAB), amb prop de 50 propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral.