- Dincat, que representa un total de 60 d’aquests centres a Catalunya, lamenta que prop de 7.300 alumnes amb necessitats educatives especials comencin el curs sense comptar amb un pla concret i específic que garanteixi els recursos suficients i el bon funcionament d’aquests centres
- Tot i la lenta resposta de l’administració pública, Dincat celebra que finalment es consideri les escoles d’educació especial un servei essencial, de manera que es preveu la continuïtat de la seva activitat davant de possibles nous confinaments
- Actualment, les escoles d’educació especial estan a l’espera de que el Departament d’Educació atengui la demanda pel que fa a la dotació extraordinària de plantilla, de la proposta entorn la connectivitat digital i dels sobre costos d’equips de protecció i neteja dels centres
Barcelona, 10 de setembre de 2020. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, lamenta que,aquest dilluns, aproximadament 7.300 alumnes amb necessitats educatives especials ompliran les aules dels centres d’educació especial sense les concrecions necessàries que garanteixin els recursos suficients i el bon funcionament dels centres. Tanmateix, l’organització aplaudeix la decisió de considerar les escoles d’educació especial com un servei essencial, de manera que es preveu la continuïtat de la seva activitat davant de possibles nous confinaments provocats per la Covid-19. De la mateixa manera, Dincat celebra que, després de setmanes de converses amb l’administració pública, iniciades arran que l’organització hagi reclamat que s’escoltés al col·lectiu, el Departament d’Educació s’hagi compromès a revisar de nou les seves demandes.
Tot i això, les solucions no arriben a temps i, tant l’alumnat i les seves famílies, com els equips directius i les professionals dels centres, han manifestat la seva preocupació davant la incertesa de com es desenvoluparà el curs escolar.
“Portem mesos reclamant un pla específic i realista que no ha arribat a temps. El Departament ens mostra bones intencions però no és suficient. Ens calen protocols clars, criteris justos i recursos dignes”,explica Mariona Torredemer, representant de les Escoles d’Educació Especial a Dincat, que representa un total de 60 centres a Catalunya. “Desitgem que el Departament compleixi amb la seva paraula i rectifiqui en relació amb algunes de les seves decisions”, afegeix.
D’una banda, els Centres d’Educació Especial necessiten entrar en la mesura de la dotació extraordinària de plantilla que el Departament es va comprometre a implementar. Cal tenir en compte que la infraestructura de la majoria d’aquests centres és petita i això obliga a haver de redistribuir l’alumnat per poder mantenir la distància de seguretat, fent imprescindible comptar amb més recursos humans. “Aquesta exclusió de l’increment de plantilla en un curs tan complex com aquest agreuja encara més la problemàtica d’aquests centres, que porten anys demanant una revisió de l’ordre de ràtios per ajustar-la als nous perfils que presenta l’alumnat”, assegura Torredemer.
D’altra banda, el col·lectiu demana que se l’inclogui també en el projecte entorn la transformació i connectivitat digital, del qual va ser exclòs, a pesar que la bretxa digital és present també entre l’alumnat amb necessitats educatives especials. “És realment preocupant. Aquesta decisió té conseqüències molt greus pel que fa a la inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual a la societat. No fa més que deixar-les enrere”, diu Torredemer.
Dincat reclama també que es doni una resposta clara pel que fa al funcionament de l’escolarització compartida o els CEEPSIR (que realitzen la tasca de suport a la inclusió als centres ordinaris). La modalitat d’escola compartida, que permet assistir de forma alterna a una escola ordinària i a una escola d’educació especial, és una de les principals claus d’inclusió de l’alumnat amb discapacitat intel·lectual. En aquest sentit, Dincat alerta de la importància de no tornar enrere i continuar apostant per un sistema més inclusiu, més obert i col·laboratiu. “En definitiva, estem preocupats i, tot i comprendre que la situació és complexa, cal tenir coneixement de la realitat del nostre col·lectiu per a una reobertura de les escoles acompanyada i segura”, diu Torredemer.
D’altra banda, tampoc s’han concretat directrius sobre el transport, ni la demanda de més monitors i monitores de menjador i esbarjo, així com sobre en quina mesura es farà efectiva la compensació dels sobre costos derivats de la Covid-19, relatius a la compra d’equips de protecció o a l’increment de la despesa en neteja i desinfecció.
