Som la veu principal

• Obra les portes el 35è Congrés intel·lectual a Catalunya, amb el lema ‘Construint el futur: nous models per a noves realitats’, que se celebrarà al Campus de la Ciutadella de la UPF durant els dies d’avui i demà 

• L’acte d’inauguració ha comptat amb les intervencions de Excma. Sra. Maria Eugènia Gay, Delegada del Govern a Catalunya; Sr. Enric Vinaixa i Bonet, secretari de Treball de la Generalitat de Catalunya; Il·lma. Sra. Lluïsa Moret, Presidenta de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona; Magfc. Sr. Oriol Amat, Rector de la Universitat Pompeu Fabra; i Il·lm. Sr. Joan Ramon Riera, Regidor d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona; entre d’altres 

• El col·lectiu ha reclamat ser escoltat i posar fil a l’agulla a les problemàtiques entorn àmbits com el treball, l’habitatge, el lleure o l’educació, entre d’altres, per dignificar i millorar la qualitat de vida de les persones i famílies que representa

Dijous, 29 de setembre de 2022. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, ha fet una crida al conjunt de les administracions públiques per alertar de la difícil situació que travessa el sector i donar resposta als reptes que aborda d’una forma compromesa i decidida.

Ho ha fet en el marc de la inauguració institucional del seu 35è Congrés intel·lectual a Catalunya, amb el lema ‘Construint el futur: nous models per a noves realitats’, que se celebrarà al Campus de la Ciutadella de la UPF durant els dies d’avui i demà. Al llarg de dos dies, el Congrés aplegarà a multitud de professionals i experts del sector, amb l’objectiu de compartir coneixement i experiències que ens ajudin a avançar cap a nous models que transformin els sector i, així, donar compliment a la Convenció Internacional de Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU i millorar la qualitat de vida del col·lectiu.

En concret, la representant del sector ha instat al Govern a resoldre la problemàtica actual de les llistes d’espera per accedir a recursos de tipus residencial i d’atenció diürna; impulsar el desenvolupament de projectes de vida independent; o actualitzar i revisar l’obsoleta Cartera de Serveis Socials, així com treballar en la definició d’un pla d’actualització dels mòduls i tarifes dels serveis, amb l’objectiu de dignificar-los, millorar la qualitat de vida de les persones ateses, establir unes bones condicions laborals per als treballadors i assegurar la viabilitat de les entitats. De la mateixa manera, que Dincat insisteix en la necessitat de crear espais de diàleg i treball conjunt entre el sector i l’administració per tal d’arribar a acords.

En l’àmbit de l’empresa i el treball, Dincat ha reivindicat posar fil a l’agulla i repensar el model d’inserció sociolaboral del col·lectiu. Cal recordar que actualment només 1 de cada 5 persones amb discapacitat intel·lectual en actiu té feina, una xifra del tot preocupant. De la mateixa manera, cal recordar la importància de la formació professional adaptada o la necessitat de trobar solucions a l’envelliment o deteriorament prematur del col·lectiu.

L’educació, la justícia, la salut, el lleure o l’accés a la cultura son altres àmbits amb un seguit de qüestions a resoldre que Dincat a posat damunt la taula.

“Volem avançar cap a una societat millor, cap a una societat més justa i més equitativa, on la igualtat, la llibertat i l’exercici ple de drets estigui garantit per a tot ciutadà. I això és cosa de tots, ningú queda fora d’aquesta equació”, ha dit Maise Balcells, Vicepresidenta de Dincat.  “Durant aquests dos dies de Congrés tindrem ocasió de reflexionar i d’aprendre sobre totes aquestes qüestions, el que està per venir i sobre el que ja està passant, sobre una realitat que ja tenim a sobre i a la que cal donar resposta. La pauta la tenim: la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat”, ha afegit.

 

Per últim, Dincat ha recordat la importància de la Llei del Tercer Sector, una llei essencial que reconeix el paper i l’aportació de les entitats a la societat. Confiem que el tràmit parlamentari que ja s’ha iniciat doni llum verda a aquesta Llei per poder comptar definitivament amb un marc legal específic que reconegui el paper del Tercer Sector, garanteixi la seva participació en la definició de polítiques públiques i reculli també mesures de suport econòmic i financer que possibilitin la seva sostenibilitat.

Per la seva banda, el secretari de Treball, Enric Vinaixa i Bonet, ha destacat, durant la inauguració del 35è Congrés Dincat, que l’actual govern és transformador i situa les persones al centre. En aquest sentit, ha ressaltat que “cal garantir la igualtat d’oportunitats al món del treball i aconseguir que ningú quedi enrere en un context de grans canvis al món productiu”. I ha subratllat que “cal anar més enllà del reconeixement formal de drets, cal garantir-los, fer-los efectius; i això ens obliga a actuar per oferir oportunitats reals de treball digne a les persones amb discapacitat intel·lectual”.

La inauguració ha comptat, també, amb les intervencions de Excma. Sra. Maria Eugènia Gay, Delegada del Govern a Catalunya; Il·lma. Sra. Lluïsa Moret, Presidenta de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona; Magfc. Sr. Oriol Amat, Rector de la Universitat Pompeu Fabra;  Il·lm. Sr. Joan Ramon Riera, Regidor d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona; Sr. Manuel Palou, President de Dincat; i Sr. Sergi Moncunill, Representant del Consell de Participació de Persones amb discapacitat intel·lectual de Dincat.

Durant el Congrés, els assistents tenen l’oportunitat de compartir coneixements i experiències que apunten cap a aquesta línia de transformació del sector, mitjançant conferències, taules rodones i espais de networking que ajudin a repensar el futur, no només de les persones amb discapacitat intel·lectual, famílies i entitats, sinó també el futur del país socialment responsable que reclama el sector.

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

• La representant del sector valora com un pas endavant l’acord sobre la pujada signat amb el Govern de la Generalitat, però assegura que no respon a les necessitats reals del col·lectiu, tenint en compte l’infrafinançament que arrossega des de fa anys i l’alta inflació del cost de vida

• El col·lectiu reclama que els pressupostos del 2023 garanteixin un nou increment de tarifes i mòduls dels serveis amb l’objectiu de dignificar-los, millorar la qualitat de vida de les persones ateses, establir unes bones condicions laborals per als treballadors i assegurar la viabilitat de les entitats.

Dijous, 22 de setembre de 2022. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, assegura que l’acord signat avui pel Departament de Drets Socials i representants empresarials del sector social sobre l’increment pel 2022 del 3% dels mòduls i tarifes dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat de la Cartera de Serveis Socials és del tot insuficient. La representant assegura que es tracta d’un acord molt necessari i el valora positivament, després que el 2021 les tarifes es mantinguessin congelades i que, només el 2019 i el 2020, s’aprovessin increments. Tanmateix, insisteix que no respon a les necessitats reals del col·lectiu, tenint en compte l’infrafinançament que arrossega des de fa anys més de 10 anys i l’alta inflació del cost de vida.

Per aquest motiu, Dincat reclama que els pressupostos de la Generalitat de cara el 2023 garanteixin un nou increments de tarifes i mòduls dels serveis amb l’objectiu de dignificar-los, millorar la qualitat de vida de les persones ateses, establir unes bones condicions laborals per als treballadors i assegurar la viabilitat de les entitats. De la mateixa manera, el sector, reclama que aquest pressupostos no deixin d’afrontar la greu problemàtica amb relació a les llistes d’espera per accedir als serveis, així com el problema de la inflació, tant per les famílies, com per les entitats.

Fa anys que el sector alerta al Govern de la Generalitat de la necessitat de revertir una situació que ha portat a les entitats al límit, posant en perill, així, la qualitat en l’atenció a les persones. En concret, pel període 2019-2021, sota el paraigua de La Confederació, el sector reclamava un 21,3% d’increment en tots els serveis per poder recuperar-se i mantenir la màxima qualitat en la prestació de serveis i suports. Des d’aleshores, han passat ja més de dos anys i a pesar dels petits increments, aquests, no només no han servit per satisfer les demandes i reivindicacions del sector, sinó que també han quedat molt lluny dels imports als quals s’havia compromès el propi Govern.

Tenint en compte, a més, la inflació del cost de vida, especialment amb relació als subministraments energètics i l’alimentació, la diferència entre el cost real dels serveis i el preu pagat en concepte de mòdul o tarifa és cada cop més elevada, fet que afecta directament a la qualitat de vida de les persones ateses. En concret, i segons un estudi realitzat per Plena Inclusión, les despeses de les entitats s’han incrementat en un 9% de mitjana, i els preus de necessitats bàsiques com l’electricitat o el gas, han augmentat en un 72% i 32%, respectivament.

D’altra banda, sense un finançament adequat, les entitats no poden assumir millores en les condicions laborals dels seus professionals, unes millores que són absolutament necessàries per mantenir la qualitat dels serveis. A dia d’avui, la diferència salarial entre professionals d’un centre de gestió pública directa i un de concertat amb una entitat del Tercer Sector Social és del 32% per realitzar la mateixa tasca.

El sector insisteix al Govern de la Generalitat de la necessitat de  constituir espais de trobada, diàleg i negociació amb les principals entitats representatives del sector per poder treballar en la definició d’un pla de recuperació a curt i mitjà termini.

 

Descarrega la nota de premsa

• Dincat i Granés Fundació publiquen el primer Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya amb l’objectiu de pal·liar el dèficit d’informació i dades que hi ha entorn el col·lectiu, que ja suposa 1 de cada 100 persones al territori, i millorar la seva qualitat de vida

 

• El sector denuncia les dificultats trobades a l’hora d’accedir a dades actualitzades i desagregades del col·lectiu, del tot imprescindibles per a poder conèixer, investigar i avaluar a fons la realitat del sector, i reclama a l’IDESCAT que realitzi una enquesta anual sobre la discapacitat

 

• Les dades de l’estudi evidencien les barreres existents –en àmbits com la salut, l’educació i el treball, entre altres- que dificulten a les persones amb discapacitat intel·lectual decidir els seus propis projectes de vida i gaudir i exercir els seus drets de forma plena

 

15 de setembre de 2022.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, conjuntament amb Granés Fundació, ha publicat el primer Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya.

L’informe s’ha presentat davant de més de dos-cents professionals i representants d’institucions del sector, en un acte que s’ha fet aquest dijous al Col·legi de Periodistes de Catalunya i que ha comptat amb les intervencions de Carles Campuzano, director de Dincat, Laura Masferrer, directora gerent de Granés Fundació, Anna Figueras, secretària d’Afers Socials i Famílies, i Ariadna Fitó, autora de l’Informe.

L’estudi neix amb la voluntat de comptar amb una radiografia amb relació a la realitat que afronta el col·lectiu i, així, identificar els grans reptes que cal abordar col·lectivament i millorar la seva qualitat de vida, partint del que prescriu la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides. Un estudi encarregat, per tant, des del mateix sector, en veure’s obligats a posar llum sobre la situació del col·lectiu, davant la manca d’informació de l’administració pública qui, consideren, hauria d’haver estat la principal interessada en dur a terme un anàlisi com aquest per a poder impulsar polítiques públiques adequades. En aquest sentit, Dincat i Granés Fundació denuncien, també, les dificultats trobades a l’hora d’accedir a dades actualitzades i desagregades del col·lectiu. Unes dades del tot imprescindibles per a poder conèixer, investigar i avaluar a fons la realitat del sector i, així, poder transformar les actuals polítiques i els vigents marcs legals de forma adequada.

De la mateixa manera, el sector reclama també a l’Institut Estadística de Catalunya (IDESCAT) que realitzi una enquesta anual sobre la discapacitat, així com fa amb altres col·lectius.

“És injustificable la manca de dades. És una qüestió que ens preocupa i que, evidencia, una vegada més, la invisibilitat que pateixen les persones del nostre col·lectiu. Encara més preocupant és que no existeixin dades desagregades del conjunt de discapacitats. Per poder dissenyar accions i mesures eficients i adequades que responguin a les necessitats de cadascuna de les discapacitats, que són del tot diferents entre elles, és imprescindible comptar amb xifres reals que atenguin aquesta diversitat”, denuncia Carles Campuzano, director de Dincat.

D’altra banda, Laura Masferrer, directora-gerent de Granés Fundació afirma que “és imprescindible treballar sobre dades rigoroses per poder recercar i obtenir evidències a partir de les quals exigir les millors polítiques que permetin implementar els suports que les persones amb discapacitat intel·lectual, les seves famílies i tota la societat necessitem cap al camí a la plena inclusió. El coneixement i la seva transferència real al projecte de vida de cada persona: això ens preocupa i ens ocupa, a Granés Fundació. Per fer-ho seguirem alineant grups i iniciatives diverses i amb perseverança, exigència i sentit acumulatiu de l’impacte.”

L’Informe, impulsat pel LabDincat, l’espai de recerca i coneixement del sector, recopila les principals dades disponibles avui sobre les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) a Catalunya, recull les seves principals demandes i incorpora reflexions i opinions d’acadèmics i professionals. En concret, l’observatori analitza entre d’altres, aspectes com l’atenció precoç; l’educació; el treball i ocupació; la salut; la vida independent i inclusió a la comunitat; la participació en la vida política i pública; el nivell de vida i la protecció social; el reconeixement igualitari davant la llei; i la participació en la vida cultural, el lleure i l’esport.

 

Reconeixement del sector i polítiques públiques dignes

Actualment, i segons constata l’informe, 1 de cada 100 persones a Catalunya té discapacitat intel·lectual. Una xifra amb tendència creixent els últims anys i que, tenint en compte factors demogràfics com l’envelliment o la immigració, els experts apunten a l’alta probabilitat que continuï creixent. Per aquest motiu, el sector reclama considerar la discapacitat intel·lectual com un col·lectiu prioritari i específic dins del conjunt de la societat, també, a l’hora de dissenyar i impulsar qualsevol política pública.

Darrere d’algunes de les dades analitzades -com el fet que només 1 de cada 5 persones amb DID en actiu té feina, o que només el 9% de les persones que voldrien viure en un pis de forma independent aconsegueixen fer-ho- s’amaga una realitat que està impedint a aquestes persones decidir els seus propis projectes de vida i gaudir i exercir els seus drets de forma plena i en igualtat de condicions que la resta de ciutadans.

“La informació facilitada al llarg d’aquest informe posa de manifest de forma clara i objectiva, d’una banda, la necessitat urgent d’avançar de manera decidida cap a l’impuls de polítiques transversals que responguin als criteris i principis de la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat. D’altra banda, evidencien la importància de construir un sistema de serveis socials fort i de qualitat que s’articuli com un veritable quart pilar de l’Estat del Benestar, amb un finançament digne”, afirma Campuzano.

Amb l’informe a la mà, Dincat i Granés Fundació esperen combatre el desconeixement que hi ha, encara avui, entorn les persones amb discapacitat intel·lectual, així com les discriminacions i els prejudicis que impedeixen al col·lectiu exercir els seus drets. Per tot plegat, el sector exigeix  el compromís del conjunt de la societat, tant ciutadania, com empreses i autoritats, per treballar plegats en construir un país més just i igualitari, on totes les persones hi tinguin cabuda.

El dia 21 de setembre es farà a Girona una taula rodona amb Carles Campuzano, director de Dincat; Laura Masferrer, directora gerent de Granés Fundació; Anna Figueras, secretària d’Afers Socials i Famílies; Ariadna Fitó, autora/coordinadora de l’Informe; Hermínia Ordeix, membre de la Junta Directiva de Dincat Comissió Girona; i Marta Ferres i Dionisio Lozano, testimonis en primera persona. La taula serà moderada per la periodista Marta Espar.

 

Descarrega la nota de premsa

• Les escoles d’educació especial -57 d’elles representades per Dincat- asseguren haver-se sentit excloses en tot el procés i reclamen un major reconeixement, tenint en compte que representen l’expertesa i professionalitat en l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials

• La representant del sector demana un co-lideratge clar entre el Departament d’Educació i el sector per fer front a les dificultats i necessitats de l’alumnat, famílies i centres educatius

• El sector celebra que aquest curs, finalment i tal com havia reclamat, comencin a funcionar per primera vegada i de forma oficial 28 Centres d’Educació Especial proveïdors de serveis i recursos per a la inclusió (CEEPSIR)

2 de setembre de 2022. Més de 8.000 alumnes amb necessitats educatives especials ompliran les aules dels Centres d’Educació Especial (CEE) de Catalunya a partir de dilluns sense haver-se culminat el desplegament del decret 150 d’educació inclusiva que s’arrossega des de fa ja 5 anys.

Dincat, que representa un total de 57 d’aquests centres a Catalunya,  espera que es continuï impulsant la transformació cap a un sistema educatiu més inclusiu i reivindica, una vegada més, el paper de les escoles d’educació especial com a actors fonamentals en aquest procés, que suposa un pas molt important en la millora de l’accés, participació i assoliment de competències de l’alumnat amb necessitats educatives especials. Les escoles d’educació especial són recursos essencials per la inclusió dels alumnes que atenen i, al mateix temps, són el principal instrument per acompanyar les escoles ordinàries en la creació de recursos per a la inclusió educativa.

En aquest sentit, les escoles d’educació especial asseguren que s’han sentit excloses del desplegament del Decret i reclamen un major protagonisme, tenint en compte que representen l’expertesa i professionalitat en l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Tanmateix, d’altra banda, el sector celebra que aquest curs, finalment i tal com havia reclamat, comencin a funcionar per primera vegada i de forma oficial 28 Centres d’Educació Especial proveïdors de serveis i recursos per a la inclusió (CEEPSIR) i s’hagi convocat la Taula de participació de l’educació inclusiva, de la qual forma part Dincat.

“És un bon primer pas amb relació a tot allò que estem reclamant des de fa més de 5 anys. Tanmateix, ara, esperem que aquestes dues iniciatives tinguin un seguiment i un impacte real i considerable en les pràctiques, cultures i polítiques educatives”, explica Carles Campuzano, director de Dincat.

A banda d’aquest reconeixement cap a la tasca que fan els centres d’educació especial i els seus professionals, Dincat reclama un co-lideratge clar entre el Departament d’Educació i el sector per fer front a les dificultats i necessitats de l’alumnat, famílies i centres educatius, amb orientacions i respostes clares davant els nous reptes.

Així mateix, entre les principals demandes del sector, destaca també la necessitat de revisar i adaptar les ràtios d’alumnat i professorat als centres, per tal que s’adeqüin a la realitat actual; respondre a les necessitats relacionades a la salut mental de l’alumnat; i  actualitzar la normativa vigent per respondre a la realitat actual dels centres.

 

Descarrega la nota de premsa

• A través d’aquest conveni, Dincat impartirà formacions amb la finalitat de compartir coneixement pràctic en relació amb l’atenció i el suport a les persones amb discapacitat intel·lectual en l’exercici de la seva capacitat jurídica
  
• El Col·legi, per la seva part, es compromet a la divulgació i promoció d’accions informatives i de sensibilització, vinculant-les a la Fundació Privada del Col·legi Notarial de Catalunya

 

Barcelona, 12 de juliol de 2022-. El Col·legi Notarial de Catalunya i Dincat, representant de l’àmbit de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, han signat avui un acord de col·laboració amb l’objectiu de fomentar el coneixement del sector de la discapacitat intel·lectual. A més, el conveni també té com a finalitat informar les persones amb discapacitat intel·lectual i de desenvolupament sobre les funcions i serveis dels notaris amb la finalitat que puguin exercir la seva capacitat jurídica en igualtat de condicions que la resta.

Aquest acord de col·laboració, que tindrà una vigència inicial de quatre anys, sorgeix arran de l’entrada en vigor de la llei estatal 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport de les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica i el Decret llei 19/2021, de 31 d’agost, pel qual s’adapta el Codi Civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat.

José Alberto Marín, degà del Col·legi Notarial de Catalunya, afirma que “aquest és l’inici d’una col·laboració en benefici de tots els ciutadans. Per al Notariat, donada la nostra funció, és fonamental estar en contacte permanent amb les entitats que treballen en el dia a dia de l’àmbit de la discapacitat i recollir les seves necessitats per a poder donar-los respostes jurídiques i un tracte adequat. I per a les persones del col·lectiu és important conèixer la figura del notari i els documents jurídics que els protegeixen a nivell personal i patrimonial”.

Carles Campuzano, director de Dincat, destaca la importància de “crear complicitats amb una entitat com el Col·legi, amb la voluntat de treballar conjuntament en la garantia dels drets fonamentals en relació a l’àmbit jurídic de les persones del col·lectiu que representem i les seves famílies”.

La primera col·laboració en el marc del conveni tindrà lloc aquesta mateixa tarda, amb una sessió de formació online sobre l’atenció i suport a les persones amb discapacitat intel·lectual en l’exercici de la seva capacitat jurídica, impartida per Dincat, dirigida a notaris, operadors jurídics i entitats implicades en l’àmbit de la discapacitat, amb la finalitat de proporcionar-los, des d’un punt de vista pràctic, recomanacions en relació a l’atenció de les persones amb discapacitat intel·lectual, així com el desenvolupament i suport en la presa de decisions. Les formacions tindran una durada d’una hora i mitja, aproximadament, i estaran impartides per un professional del sector.

A més, també es durà a terme l’elaboració d’un document de lectura fàcil dirigit a les persones amb discapacitat intel·lectual i de desenvolupament per a proporcionar-los informació sobre la figura del notari, les seves funcions i quins són els seus drets en el moment de formalitzar qualsevol actuació de tipus jurídic: testaments, compravendes, capítols matrimonials o atorgar un poder. De la mateixa forma, també s’elaborarà un document dirigit als notaris amb alguns suggeriments per a oferir suport a una persona amb discapacitat intel·lectual i de desenvolupament en el moment d’acudir a la notaria.

El Col·legi, per part seva, es compromet a la divulgació i promoció d’accions informatives i de sensibilització, vinculant-les, quan sigui oportú, a la Fundació Privada del Col·legi Notarial de Catalunya, entitat sense ànim de lucre que té com a principal objectiu social donar ajuda i suport a col·lectius desfavorits i vulnerables.

A més, totes dues parts duran a terme un seguiment conjunt de la implantació de la normativa civil vigent a cada moment, en aquells àmbits que afectin les persones amb discapacitat intel·lectual i de desenvolupament, amb la finalitat d’adaptar el conveni al marc legislatiu corresponent.

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

• La decisió dona legitimitat a un estatus diferenciat que atorga més protecció i suport als centres especials que ocupen al col·lectiu amb més dificultats d’accedir al mercat de treball

Dimecres, 1 de juny de 2022. – Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, valora molt positivament la decisió del Tribunal Suprem que legitima l’establiment d’un tracte diferenciat entre els Centres Especials de Treball (CET) d’iniciativa social i aquells privats amb ànim de lucre. En concret, el màxim òrgan judicial ha desestimat el recurs de cassació interposat per la Confederació Nacional de Centres Especials de Treball (Conacee) davant la sentència de l’Audiència Nacional que el 2019 es va pronunciar a favor de la legalitat del conveni col·lectiu del sector, recolzant plenament el tracte diferenciat.

Els CET d’iniciativa social i sense ànim de lucre són aquells que ocupen al col·lectiu amb més dificultats d’accedir al mercat de treball. Per aquest motiu, aquesta decisió suposa un pas endavant molt important, ja que consolida i estableix legitimitat a un estatus diferenciat que promou i afavoreix la iniciativa social atorgant a aquests CET més protecció i suport. Amb aquesta distinció, per tant, s’estableixen diferències que afavoreixen la iniciativa social a l’hora, per exemple, d’assignar subvencions o d’atorgar contractes reservats per part de les administracions públiques, promovent, així, la preservació i garantia de la viabilitat d’aquests centres, reconeixent-los com a instruments clau per afavorir i promoure l’ocupació de les persones amb discapacitat intel·lectual.

“Estem satisfets amb la decisió del Suprem, ja que no podia ser d’una altra manera. El tractament diferenciat està més que justificat; no té sentit que es reguli de la mateixa manera un CET mercantil, amb finalitats de lucre clares, que un CET que prioritza, per sobre de tot, la inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat que més dificultats tenen per trobar feina i que, per tant, contracta i dona oportunitats a perfils amb més necessitats de suport”, opina Carles Campuzano director de Dincat.

Per a Dincat, aquesta notícia suposa, també, una nova oportunitat per a fer incidència a escala catalana. En aquest sentit, la federació fa temps que reclama a la Generalitat la creació d’una categoria diferenciada i unes exigències d’acreditació específiques amb relació a la subcategorització de CET d’Iniciativa Social en el Registre de centres especials de treball.

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

• La representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament alerta que només 1 de cada 5 persones del col·lectiu en actiu té feina en aquest moment.
  
• La federació posa damunt la taula prop de 50 propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible i demana el compromís de l’administració pública, les empreses i la societat en general.

• Impulsar la incorporació al mercat de treball amb mesures de discriminació positiva, garantir la viabilitat dels Centres Especials de Treball d’iniciativa social i avançar cap a una millor regulació de la jubilació anticipada són algunes de les propostes del sector.

 

Divendres, 29 d’abril de 2022.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, reclama, una vegada més, la necessitat d’impulsar un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible i, per fer-ho, demana el compromís de l’administració pública, les empreses i la societat en general. La federació fa aquesta crida en el marc del Dia Internacional del Treballador, que se celebra aquest proper diumenge, alertant que només 1 de cada 5 persones amb discapacitat intel·lectual en actiu té feina en aquest moment.

Les dades de l’estadística anual sobre l’ocupació de les persones amb discapacitat de l’INE són clares i mostren una baixada, tant en la taxa d’activitat, com en la taxa d’ocupació, de les persones amb discapacitat intel·lectual al llarg del 2020, de 2 i 2,8 punts respectivament. En concret, la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat intel·lectual se situava en el 28,3%, mentre que la de les persones sense cap discapacitat era del 76,1%. Pel que fa a la taxa d’ocupació, la de les persones amb discapacitat intel·lectual només arribava al 17,6%, mentre que la de les persones sense cap discapacitat se situava en un 64,3%. Aquestes dades mostren una baixa presència en el mercat laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, fet que preocupa molt el col·lectiu, tenint en compte que el treball és un dels principals mecanismes d’inclusió social.

D’altra banda, i segons l’informe ODISMET 6 (2020), les persones amb discapacitat intel·lectual perceben de mitjana un salari brut anual que no arriba al 50% del que cobra una persona sense discapacitat de mitjana, evidenciant-se així, també, la bretxa salarial existent.

Per a poder revertir aquesta situació i amb la voluntat de trencar les barreres amb què encara avui es troben moltes d’aquestes persones en l’àmbit laboral, Dincat va publicar el 2021 l’informe “Propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible per a les persones amb discapacitat intel·lectual i especials dificultats”, elaborat pels professors Ricardo Esteban i Carolina Gala del Centre d’Estudis i Recerca per a una Societat Inclusiva (CERSIN-UAB). El document aporta prop de 50 propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral, que parteixen d’una anàlisi extensiva de les dificultats d’aquestes persones a l’hora de trobar feina, fet que es tradueix en una escassa inserció social, dificultant el desenvolupament dels seus projectes de vida i suposant un obstacle per dur a terme una vida autònoma i independent.

“Les xifres demostren una bretxa abismal entre les oportunitats laborals de les persones amb discapacitat intel·lectual i aquelles sense discapacitat que justifica, sense dubte, la necessitat de millorar l’actual model d’inserció laboral d’aquest col·lectiu”, explica Carles Campuzano, director de Dincat. “Una feina socialment útil i dignament remunerada és un dret que tenen totes les persones amb discapacitat intel·lectual, tal com contempla la Convenció dels Drets de les persones amb discapacitat de l’ONU en el seu article 27. I necessitem una gran aliança entre el sector social, les empreses i les administracions per assolir aquest objectiu durant els propers anys”, afegeix.

Un dels principals reptes que Dincat assenyala és la necessitat d’incrementar els recursos, els suports i el finançament per a la contractació de les persones amb discapacitat intel·lectual. En aquest sentit, cal vincular els suports als itineraris d’inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual a les necessitats personals que tenen al llarg de la seva vida, amb independència del fet que treballin en un Centre Especial de Treball o a l’empresa ordinària, així com incrementar de manera significativa els ajuts per a la contractació. Al mateix temps, la federació reclama augmentar l’actual quota del 2% de reserva de llocs de treball prevista legalment fins a un 4% (reservant un mínim de l’1% per a les persones amb discapacitat intel·lectual) i ser extremadament rigorosos en l’aplicació de mesures alternatives, les quals només s’haurien d’emprar quan es demostri la impossibilitat de complir amb la quota de reserva, entre d’altres estratègies per a fomentar la inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Aquestes demandes se sumen a les que el sector arrossega des de fa temps, com l’increment dels recursos destinats als Centres Especials de Treball fins a arribar a subvencionar el 75% del Salari Mínim Interprofessional per assegurar-ne la sostenibilitat; establir els canvis en matèria de seguretat social per garantir l’accés a la jubilació anticipada, atenent a que les persones amb discapacitat d’especials dificultats envelleixen prematurament i per tant, tenen moltes més dificultats d’accedir i mantenir-se al mercat laboral al llarg de la seva vida; a més, cal vetllar pel compliment efectiu de l’aplicació de la quota de reserva del 2% a favor de persones amb discapacitat en empreses de 50 o més persones treballadores, que actualment no es respecta, entre d’altres.

Per tot plegat, Dincat insisteix en la importància de constituir espais de treball i diàleg entre el sector i l’administració pública, per construir un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible, que dignifiqui la vida del col·lectiu. Amb aquest objectiu, la federació organitza el pròxim dimarts, 3 de maig, el webinar “El dret al treball de les persones amb discapacitat intel·lectual”, coincidint, també, amb el Dia Nacional de la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides. Aquest acte comptarà amb la participació de Stefan Trömel, especialista Senior en Discapacitat de l’Organizació Internacional del Traball (OIT), i ex Director del Foro Europeo de Discapacidad; i diferents Portaveus dels grups parlamentaris en la Comissió d’Empresa i Treball.

 

Descarrega la nota de premsa

• Dincat, representant del col·lectiu a Catalunya, alerta que els llibres i textos adaptats representen només el 0,35% del total d’exemplars a les biblioteques catalanes

• En el marc de la celebració de Sant Jordi, el col·lectiu reivindica una diada més inclusiva, i fa una crida a l’administració per fomentar l’accessibilitat cognitiva i apostar per la publicació de més llibres en lectura fàcil, també per a adults

Dijous, 21 d’abril de 2022.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual  i del desenvolupament a Catalunya, reclama augmentar el nombre d’exemplars de llibres en lectura fàcil, també per adults, a les biblioteques públiques de Catalunya. En aquest sentit, la federació afirma que actualment hi ha 42.244 llibres de lectura fàcil a les biblioteques catalanes, que representen només el 0,35% del total. Aquesta xifra és molt baixa tenint en compte que, segons dades de l’Associació de Lectura Fàcil, el 30% de la població al territori té problemes de comprensió lectora i, per tant, es podrien beneficiar d’aquest tipus de llibres i textos adaptats.

D’altra banda, i en el marc de la celebració de Sant Jordi, Dincat fa una crida a l’administració pública, així com a tot el sector cultural del territori, per recordar la importància de fomentar l’accessibilitat cognitiva, adaptant els llibres i textos per tal que tothom els pugui entendre i, així, poder gaudir d’una diada més inclusiva.

A través d’un manifest, la federació explica que són milers les persones que veuen vulnerat el seu dret a la cultura i a la informació, en no poder entendre la major part dels llibres i documents. Per això, reclama que s’impulsi la lectura fàcil (LF), el mètode de creació, adaptació i validació de documents perquè siguin més fàcils de llegir i entendre. En concret, el sector demana que s’escriguin més llibres en LF i que les editorials prenguin consciència d’aquesta necessitat, apostant per l’edició i publicació de llibres en aquest format.

Una altra problemàtica amb què es troben les persones adultes amb discapacitat intel·lectual és que moltes vegades es veuen obligades a llegir llibres o contes infantils, per la manca de publicacions de les novel·les en Lectura Fàcil. Aquest fet demostra, una vegada més, el desconeixement entorn el col·lectiu, en no tenir en compte que les persones adultes amb discapacitat intel·lectual volen gaudir de novel·les d’acord amb la seva edat.

Dincat aprofita per reivindicar informació clara, de fàcil comprensió i accessible, recordant que aquesta problemàtica es trasllada en tots els àmbits socials, polítics i administratius i que, a part dels llibres, també haurien d’estar en lectura fàcil els documents oficials, els formularis, les webs, les lleis o les receptes mèdiques, entre d’altres.

Descarrega la nota de premsa.