NP| El sector de la discapacitat intel·lectual demana al Govern l’obligatorietat de la vacuna contra la Covid-19 entre els professionals que treballen amb col·lectius de risc

Posted on | by Laura Muntada
  • La representant del sector de la discapacitat intel·lectual considera la mesura necessària i una qüestió de responsabilitat social per garantir el dret a la protecció de la salut de les persones a qui acompanya

Dimarts, 16 de novembre de 2021. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, fa una crida al Govern de la Generalitat per tal que porti a terme una reforma legal que estableixi la vacunació obligatòria entre aquells professionals que atenen a col·lectius en risc, amb l’objectiu de garantir la protecció de la salut de les persones més vulnerables.

En concret, Dincat alerta, com ja van fer l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i les Nacions Unides als inicis de la pandèmia, que les persones amb discapacitat intel·lectual tenen major risc de contreure el virus per diferents motius, com les barreres a l’hora de posar en pràctica mesures d’higiene bàsiques o la dificultat a l’hora de distanciar-se socialment, ateses les seves necessitats d’ajuda i suport addicionals, entre d’altres. Cal tenir en compte, també, que moltes d’aquestes persones tenen patologies associades que els fa més vulnerables de desenvolupar casos més greus i, fins i tot, de morir.

“L’obligatorietat entre els professionals d’atenció directa del nostre sector és una mesura necessària per garantir el dret a la protecció de la salut de les persones a qui acompanyem, circumstància que en temps de pandèmia com l’actual hauria de prevaldre. És una qüestió de responsabilitat”, explica Carles Campuzano, director de Dincat. En aquest sentit, la federació manifesta, d’acord amb els resultats de diferents assajos clínics, que la vacuna és científicament segura i altament efectiva a l’hora d’evitar l’aparició de símptomes greus associats a la malaltia i una estratègia essencial per superar a mitjà i llarg termini l’actual pandèmia.

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA

NP| Dincat celebra l’increment del SMI però recorda la importància de protegir els llocs de feina de les persones amb discapacitat intel·lectual

Posted on | by Laura Muntada
  • La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya reclama augmentar les subvencions del SMI dels Centres Especials de Treball fins al 50% i el 75% i posar en marxa un pla de xoc urgent que garanteixi la seva viabilitat 

Dimarts, 28 de setembre de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat a Catalunya, celebra el nou augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI), considerant-lo una bona notícia, però insisteix en la necessitat d’acompanyar aquest increment de les mesures i els suports necessaris per garantir el dret al treball de les persones amb especials dificultats.

En aquest sentit, Dincat recorda que la situació financera dels centres especials de treball (CET) d’iniciativa social, que són aquells que ocupen el major nombre de persones amb especials dificultats, és molt delicada. Aquesta fragilitat econòmica, que s’arrossega des de fa més d’una dècada a causa d’un infrafinançament públic crònic, s’ha vist agreujada, a més, arran de la crisi de la Covid-19 que ha posat al límit el sector.

Per aquest motiu, caldria, en primer lloc, que l’administració avalues quin és l’impacte dels increments del SMI en el manteniment i la creació d’ocupació per a les persones amb especials dificultats d’inserció al mercat de treball. D’altra banda, Dincat assegura que si aquest augment del SMI no ve acompanyat d’un increment de la subvenció del SMI, tornarà a suposar una nova amenaça per a la sostenibilitat i competitivitat dels CET i, en conseqüència, posarà en perill milers de llocs de feina de persones amb discapacitat intel·lectual. En concret, Dincat reclama augmentar les subvencions del Salari Mínim Interprofessional fins el 75% -actualment en un 55%- segons les dificultats d’inserció laboral, per l’ocupabilitat de les persones amb especials dificultats.

Amb la mateixa voluntat i posant el manteniment de llocs de treball al centre, el sector reclama a l’Administració un pla de xoc urgent que pal·liï els efectes de la pandèmia, posi fi a l’infrafinançament crònic del sector social, aposti de manera ferma per les entitats d’iniciativa social, i posi punt i final al dèficit estructural que pateix el col·lectiu des de fa anys.

 Descarrega la nota de premsa

NP| Els Centres d’Educació Especial obriran les portes dilluns esperant ser inclosos en el desplegament del decret d’educació inclusiva

Posted on | by Laura Muntada
  • Més de 7.800 alumnes amb necessitats educatives especials comencen el curs amb normalitat, el que suposa un creixement de gairebé el 7% en l’alumnat dels centres d’educació especial respecte l’any passat 
  • Dincat, que representa un total de 60 d’aquests centres a Catalunya, confia en que el Govern compleixi el seu compromís de crear una Taula de treball amb el sector que culmini el desplegament del sistema d’educació inclusiu per millorar l’accés, participació i assoliment de competències de l’alumnat amb necessitats educatives especials 
  • Entre altres demandes, les escoles d’educació especial reclamen al Departament d’Educació incrementar l’actual finançament dels concerts, adequar les ràtios d’alumnat i ser inclosos en el projecte entorn la transformació i connectivitat digital

 

Barcelona, 10 de setembre de 2021. Més de 7.800 alumnes amb necessitats educatives especials –aproximadament un 7% més que el curs passat- ompliran les aules dels Centres d’Educació Especial (CEE) de Catalunya a partir de dilluns, amb normalitat, dins del que determinen els protocols de seguretat derivats de la pandèmia.

Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya,  lamenta, però, que, un any més, s’iniciï el curs escolar sense haver culminat el desplegament del decret 150 d’educació inclusiva que s’arrossega des de fa ja 4 anys. Aquest decret suposa un pas molt important en la millora de l’accés, participació i assoliment de competències de l’alumnat amb necessitats educatives especials. Tanmateix, el sector assegura que, fins ara, el decret s’ha desplegat sense comptar amb els centres d’educació especial, que esperen des de fa anys un pla eficient que els transformi en centres de recursos i suport per a la inclusió (CEEPSIR). En aquest sentit, Dincat confia que el Govern creï una Taula de treball que culmini aquest procés amb la complicitat dels CEE i els seus professionals, tal com es va comprometre el Conseller d’Educació, Josep González Cambray, en una reunió amb l’organització el passat juliol.

“Fa anys que reclamem la creació d’una Taula de treball que defineixi un pla específic i realista. Esperem que amb l’arribada del nou Govern se’ns escolti i se’ns faci partícips d’aquest desplegament d’escola inclusiva sobre el qual, sens dubte, els CEE hem de tenir un protagonisme important”, explica Mariona Torredemer, representant de les Escoles d’Educació Especial a Dincat, que engloba un total de 60 centres a Catalunya. “L’increment del nombre de matriculats avala la bona tasca que fan els CEE i la confiança que hi depositen les famílies, fet que demostra que som essencials i cal que se’ns inclogui en tot procés de transformació de l’educació inclusiva”, afegeix.

Els CEE reclamen, també, al Departament d’Educació que s’incrementi l’actual finançament dels concerts, per a poder garantir el bon funcionament i la viabilitat dels centres, que reclamen des de fa anys més dotació econòmica i de personal. Una de les principals demandes en aquest sentit és la de poder comptar amb un professional d’infermeria en tots aquells centres que ho requereixin. Cal tenir en compte, també, que la situació econòmica dels centres s’ha agreujat l’últim any a causa dels sobre costos derivats de la Covid-19, relatius a la compra d’equips de protecció o a l’increment de la despesa en neteja i desinfecció, la compensació dels quals per part del Govern no ha estat satisfactòria per molts dels CEE.

D’altra banda, el col·lectiu demana que se l’inclogui en el projecte entorn la transformació i connectivitat digital, del qual va ser exclòs, a pesar que la bretxa digital és present també entre l’alumnat amb necessitats educatives especials. “És realment preocupant. Aquesta decisió té conseqüències molt greus pel que fa a la inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual a la societat. No fa més que deixar-les enrere”, diu Torredemer.

Així mateix, entre les principals demandes del sector, destaca també la necessitat de revisar les ràtios d’alumnat i professorat als centres, per tal que s’adeqüin a la realitat actual; i la importància de posar fi a l’endarreriment de la resolució de la subvenció de monitors de menjadors, que suposa un greuge econòmic molt important per als centres.

Descarrega la nota de premsa

NP| Dincat es reuneix amb la consellera Cervera per traslladar les demandes del sector de la discapacitat intel·lectual

Posted on | by Laura Muntada
  • Acabar amb les llistes d’espera, acordar futurs increments dels mòduls i tarifes, i revisar l’actual model d’atenció d’acord amb el que determina la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat de l’ONU són algunes de les principals demandes del sector
  • La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha anunciat que un total de 59M€ dels fons europeus es destinaran a noves tecnologies al servei de l’atenció a les persones amb dependència o discapacitat


Dimecres, 1 de setembre de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, s’ha reunit amb la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, amb l’objectiu d’iniciar un diàleg entre el sector i el Govern que garanteixi els drets de les persones amb discapacitat i les seves famílies, així com la viabilitat de les entitats que els donen suport. Per part del Departament, també han participat en la reunió de treball la secretària d’Afers Socials i Famílies, Anna Figueras; la directora general d’Acció Cívica i Comunitària, Cesca Domènech, i la directora dels Serveis Territorials de Drets Socials a Barcelona, Lluïsa Nicolau.

Entre les principals demandes, Dincat ha urgit a Cervera acabar amb les llargues llistes d’espera per accedir als serveis residencials i d’atenció diürna, concertant noves places i finançant nous serveis d’acolliment; així com acordar amb el sector els futurs increments dels mòduls i tarifes, posant en marxa un pla que reverteixi la situació viscuda durant els darrers anys,  que permeti garantir un sistema que vetlli per la qualitat dels serveis i la seguretat de persones ateses i professionals i que enforteixi i consolidi les entitats. De la mateixa manera, Dincat ha destacat la necessitat de revisar l’actual model d’atenció a les persones amb discapacitat alhora que s’actualitza la cartera de serveis socials per enfocar-la cap a una dimensió comunitària més flexible que garanteixi que les persones amb discapacitat puguin viure de forma independent, tal com determina la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat de l’ONU.

Així mateix, també s’ha posat damunt la taula la necessitat de donar resposta a un seguit de desafiaments amb relació a l’enviliment prematur de les persones amb discapacitat, als suports a les famílies i al dret a l’oci inclusiu.

“És essencial que el sector i el Govern treballem plegats per trobar solucions als reptes que afecten el finançament dels serveis públics que prestem, a la sostenibilitat econòmica de les entitats i a la vulneració dels drets de les persones”, explica Carles Campuzano, director de Dincat. “Confiem que aquesta primera reunió amb la consellera Cervera sigui l’inici d’un diàleg fluid que ens encamini cap a la construcció d’un país més just i inclusiu”, afegeix.

Per la seva banda, la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha anunciat que un total de 59M€ dels fons europeus es destinaran a noves tecnologies al servei de l’atenció a les persones amb dependència o discapacitat. “Per fomentar la vida independent i el manteniment en el domicili el major temps possible és indispensable la implementació d’innovacions i solucions tecnològiques que impliquin la modernització de l’atenció domiciliària i facilitin la vida independent de les persones amb discapacitat, com ara elements de domòtica, telemedicina, etc.”, ha remarcat.

D’altra banda, la consellera ha destacat que a Catalunya hi ha 616.000 persones amb discapacitat “a qui cal garantir tots els drets i la plena inclusió en tots els àmbits”. “És per això que hem assumit el compromís de continuar els treballs i culminar la signatura del Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat”.

La trobada s’ha emmarcat en el decurs d’una visita a Rubricatus, entitat del Prat Llobregat que promou la inclusió social de les persones amb discapacitat mitjançant la creació de llocs de treball, la inserció laboral i la prestació de serveis de teràpia ocupacional, entre d’altres.

Descarrega la nota de premsa. 

NP| Dincat denuncia el creixement de les llistes d’espera per obtenir una plaça residencial per persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya

Posted on | by Laura Muntada
  • Prop de 3.500 de persones del col·lectiu s’aglutinen a la llarga llista d’espera que, no només es manté en el temps, sinó que va en augment a mesura que passen els mesos
  • Les persones i famílies del col·lectiu asseguren trobar-se en una situació límit i urgeixen el compromís del nou Govern per resoldre aquesta problemàtica
  • Dincat, la representant del sector de la discapacitat intel·lectual, reclama des de fa anys la definició d’un pla d’acció, la revisió i adequació de les normatives i l’establiment d’un pla d’inversions que desencalli aquesta situació

Dijous, 15 de juliol de 2021. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, urgeix al nou Govern acabar amb les llargues llistes d’espera per accedir a un habitatge a les quals fan front les persones del col·lectiu al territori. En aquest sentit, denuncia que el sistema actual d’assignació de places queda molt lluny de garantir el dret d’aquestes persones a poder triar on, com i amb qui viure, tal com exigeix la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’ONU.

Ja fa anys que el sector reclama amb urgència posar fil a l’agulla a aquesta situació que, no només es manté en el temps, sinó que va en augment a mesura que passen els mesos. Actualment, i segons dades pròpies de la Generalitat, prop de 3.500 persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya  resten a l’espera d’una plaça residencial per a poder viure, una llarga llista d’espera que, en alguns casos, arriba a demores de fins 10 anys. En aquest sentit, el sistema d’assignació de places que van quedant vacants o que es van creant cada any, i la falta d’informació sobre els criteris que se segueixen per a adjudicar-les i ocupar-les, causa una gran incertesa i preocupació a les famílies del col·lectiu.

“Les llistes d’espera són inacceptables i les famílies estan al límit. Cal una voluntat real per part del nou govern per posar punt final a aquesta situació que, a més, esdevé un absurd, quan hem detectat que hi ha persones sense places i places sense persones. Moltes entitats que han invertit recursos propis i públics continuen esperant que l’administració concerti les corresponents places públiques”, explica Carles Campuzano, director de Dincat. “Esperem per tant, que el nou govern es comprometi i prioritzi al llarg de la nova legislatura una planificació de país que garanteixi a les persones amb discapacitat intel·lectual els suports necessaris per viure de manera digna en el seu entorn habitual”, afegeix.

La federació reclama, en primer lloc, acordar entre el sector i el Govern un pla  d’inversions per tal de concertar noves places, posar en marxa nous serveis residencials i activar un pla per facilitar l’accés al dret a l’habitatge de les persones amb discapacitat intel·lectual.  De la mateixa manera, manifesta que són moltes les entitats i associacions de familiars que estan disposades a contribuir a crear nous recursos i places residencials, però que la manca d’informació i protocols per obtenir les ajudes necessàries ho fan pràcticament impossible. D’altra banda, el col·lectiu reclama, davant l’angoixa de les famílies, que es defineixi i doni a conèixer amb transparència el pla d’acció entorn la saturació dels serveis residencials i s’estableixi un procediment clar perquè comptin amb una previsió de la data i ubicació de la plaça assignable.

La problemàtica de les llistes d’espera es trasllada, també, als serveis d’atenció diürna, que acumulen a més de 800 persones a l’espera d’accedir-hi. Un servei que, en el cas d’aquestes persones, és fonamental pel seu desenvolupament personal.

 

Promoure la vida independent, una assignatura pendent

La llarga llista d’espera per accedir als serveis residencials previstos a la cartera de serveis socials ha de tenir resposta, amb clar compromís d’avançar de manera efectiva en el desenvolupament de projectes de vida independent i, en definitiva, d’avançar en el desplegament de la Convenció de drets de les persones amb discapacitat.

Per aquest motiu, el col·lectiu reclama que s’impulsin més programes de Suport a la Vida Independent i l’Autonomia Personal, invertint en serveis com el Suport a la pròpia Llar o l’Assistent Personal. Aquests serveis permeten a les persones amb discapacitat intel·lectual que ho desitgen i compten amb prou autonomia poder independitzar-se i viure de forma inclusiva i en comunitat en el seu propi habitatge, així com la resta de la societat.

“Si volem ser una societat realment inclusiva, com correspon, hem de ser capaços de fer efectiu el dret que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual, donant oportunitats reals a les quals poden viure de forma autònoma i independent, tenint en compte les seves concretes circumstàncies i necessitats, així com les barreres econòmiques amb les quals encara avui es troben i a les quals han de fer front, fruit, en la majoria de casos, de les dificultats per accedir al mercat laboral, que és una altra barrera que s’ha d’eliminar”, manifesta Jordi Durà, representant del Consell de participació de famílies Dincat.

En aquest sentit, el col·lectiu reivindica, entre d’altres, promoure i ampliar el parc d’habitatges de protecció social, establint un percentatge destinat a persones amb discapacitat intel·lectual, així com ja es fa amb les persones amb mobilitat reduïda.

 

Descarrega la nota de premsa

NP| Dincat celebra el compromís del Govern de reformar el Codi Civil Català sobre la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat de cara al setembre

Posted on | by Laura Muntada
  • Joan Ramon Casals, director general de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha confirmat la posada en marxa d’un Decret Llei d’urgència i transitori sobre la qüestió, durant un acte organitzat per la representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya
  • La federació insisteix en la necessitat de desplegar un paquet de mesures administratives i organitzatives, tant per part del Govern com per part del Poder Judicial, acompanyades del finançament necessari, que facin viable una aplicació adequada de la nova llei, que evitin la incertesa, la inseguretat i la frustració de persones, famílies i professionals de les entitats

Divendres, 9 de juliol de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, aplaudeix la decisió del Govern d’impulsar, de cara al setembre, un Decret Llei d’urgència i transitori per reformar el Codi Civil Català, passant d’un model d’incapacitació jurídica a un model basat en els suports. Una reforma que Dincat reclamava des de fa temps i que ara urgia més que mai accelerar, després que el Congrés dels Diputats aprovés la reforma del codi civil estatal el passat mes de maig. Tot i que ambdós normatives operen de forma independent, el sector considera imprescindible que vagin en la mateixa línia i ho facin d’acord amb el que determina la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat, i evitar, així, confusions a l’hora d’aplicar-les. A pesar de tractar-se d’un primer pas i la normativa encara no serà la definitiva, Dincat celebra que el Govern hagi pres d’encertada decisió de posar en marxa el marc legal necessari per començar a adaptar el Codi Civil Català a finals d’estiu, moment en que entrarà en vigor la reforma estatal.

Així ho afirmava Joan Ramon Casals, director general de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, durant l’Altaveu Dincat “El codi civil i la capacitat jurídica”, una jornada informativa entorn les implicacions de la reforma de la legislació civil i processal en matèria de capacitat jurídica a Catalunya, celebrada per l’entitat aquest dijous. “La posada en marxa d’aquest Decret Llei transitori permetrà que es flexibilitzi la figura de l’assistent en funció de la voluntat, desitjos i preferències de la persona amb discapacitat”, ha explicat Joan Ramon Casals. “De cara a finals d’any, esperem poder dur al Parlament el Projecte de Llei sobre la qüestió treballat en profunditat i amb la participació del sector de la discapacitat i tots els agents implicats en la seva aplicació. En tenim tota la voluntat”, ha afegit.

“Estem satisfets que la nostra demanda s’hagi escoltat. Tanmateix, som conscients que aquesta reforma suposa un repte pel conjunt de la societat i, per aquest motiu, és important que s’apliqui de manera adequada, amb els recursos necessaris i la imprescindible formació i complicitat dels professionals jurídics”, explica Carles Campuzano, director de Dincat.

En aquest sentit, Dincat considera necessari desplegar un paquet de mesures administratives i organitzatives, tant per part del Govern com per part del Poder Judicial, acompanyades del finançament necessari, que facin viable una aplicació adequada de la nova llei, que evitin la incertesa, la inseguretat i la frustració de persones, famílies i professionals de les entitats concernits en la matèria. De la mateixa manera, insisteix en la importància que la llei posi a l’abast els mecanismes necessaris perquè les persones amb discapacitat intel·lectual que ho necessitin puguin prendre decisions segons la seva voluntat, desitjos i preferències amb les garanties necessàries per evitar que pateixin cap mena d’abús.

L’acte celebrat per Dincat va comptar també amb la participació de l’expert Andrés Labella, advocat i investigador predoctoral de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili, així com amb persones clau que representen els operadors jurídics fonamentals en l’aplicació d’aquesta nova normativa com són l’Eva Ribó, consellera del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) i degana del Col·legi d’Advocats de Sant Feliu de Llobregat, en José Alberto Marín, president del Col·legi Notarial de Catalunya i la Silvia Ventura, Ex magistrada en Capacitat Civil de les persones, presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial de la Fundació Congrés Català de Salut Mental i membre del patronat de la Fundació Malats Mental de Catalunya.

Descarrega la nota de premsa

NP| Neix LabDincat, l’espai de recerca i coneixement del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya

Posted on | by Laura Muntada
  • Dincat i Granés Fundació s’uneixen per impulsar el laboratori d’idees de referència del sector amb l’objectiu de dissenyar propostes transformadores i innovadores que millorin la qualitat de vida del col·lectiu
  • El projecte agruparà una xarxa d’acadèmics i investigadors en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual i comptarà amb la col·laboració de directius i professionals d’entitats d’iniciativa social, persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies

Barcelona, 7 de juny de 2021.– Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, i Granés Fundació, entitat que treballa en l’àmbit de la discapacitat, els joves i la formació,  han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’impulsar el laboratori d’idees de referència (LabDincat) sobre la Discapacitat Intel·lectual a Catalunya. A través de l’acord, les dues entitats treballaran concretament en l’Observatori de la Discapacitat Intel·lectual a Catalunya i l’elaboració de l’Informe anual sobre la situació de la Discapacitat Intel·lectual a Catalunya, fent-ne un seguiment, estudi, anàlisi i prospectiva.

L’Informe anual sobre la situació de la discapacitat intel·lectual a Catalunya inclourà l’anàlisi quantitatiu i qualitatiu sobre la realitat de les persones del col·lectiu i les seves famílies en les diverses etapes de la vida,  així com elements transversals al voltant d’aspectes educatius, socials, de salut, laborals i de reconeixement de drets, entre d’altres. Aquest informe servirà per poder evidenciar i fer paleses les necessitats actuals de l’àmbit de la discapacitat intel·lectual al medi polític i a la ciutadania en general i eradicar, així, el desconeixement que hi ha actualment entorn el sector.

En aquests sentit, LabDincat es revela com un instrument i suport indispensable a l’hora dissenyar propostes transformadores i innovadores en la línia de la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides. Propostes polítiques i socials que, en definitiva, millorin la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies, i garanteixin el compliment dels seus drets en tots els àmbits i etapes de la vida. Per dur-ho a terme amb rigor i amb una mirada transversal, el laboratori agruparà una xarxa d’acadèmics i investigadors en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual i comptarà també amb la col·laboració de directius i professionals de les entitats, les pròpies persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies.

A més, el LabDincat també té com objectiu la promoció de la recerca, la innovació i la transferència de coneixement en aquest camp. També la celebració de debats i col·loquis periòdics que permetin aprofundir en determinades qüestions d’interès, així com la creació d’un banc de bones pràctiques per recopilar experiències i promoure l’aprenentatge mitjançant l’intercanvi de coneixements.

LabDincat comptarà amb un Consell Assessor liderat pels professors Climent Giné i Toni Vilà i format per membres de les universitats catalanes i de centres de recerca; membres de la junta directiva de Dincat en representació de les entitats associades; un representant de Granés Fundació; i representants dels Consells de Persones i Famílies de Dincat.

 

Membres del Consell Assessor de LabDincat:

Joana Maria Mas Professora – Blanquerna (URL)
Anna Balcells Professora – Blanquerna (URL) – Suplent
Climent Giné Professor emèrit – Blanquerna (URL)
Josep Font Exdirector – Escola Estel
Laura Masferrer Directora-Gerent – Granés Fundació
Toni Vilà Investigador – Igop (UAB)
Ricardo Esteban Professor – UAB
Maria Carbó Professora – UB
Maria Pallisera Professora – UdG
Carles Alsinet Professor – UdL
Xavier Pelegrí Exprofessor – UdL – Suplent
Òscar Martínez Professor – URL

Descarrega la nota de premsa

NP| Dincat demana al nou Govern impulsar polítiques públiques concertades amb el  sector de la discapacitat intel·lectual

Posted on | by Laura Muntada
  • La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya celebra que finalment s’hagi arribat a un acord per formar Govern donant llum verda a una nova legislatura que estigui compromesa amb el col·lectiu
  • Acabar amb les llistes d’espera, actualitzar les tarifes, garantir els llocs de feina i impulsar un marc legal que reconegui el Tercer Sector com a prestador de servei públics a través de l’acció concertada són algunes de les principals demandes del col·lectiu

Dijous, 27 de maig de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, celebra que finalment s’hagi arribat a un acord per formar Govern, donant llum verda a una nova legislatura que, espera estigui compromesa amb el col·lectiu i impulsi polítiques públiques concertades amb el sector.

El sector de la discapacitat intel·lectual arrossega una situació des de fa anys que posa en perill l’estabilitat de les entitats que donen suport al col·lectiu i, per tant, la qualitat de vida de les persones ateses i les seves famílies. Un context que encara s’ha vist més agreujat a causa de la crisi de la Covid-19, que ha intensificant les situacions de desigualtat i discriminació que pateix el col·lectiu. Per això, Dincat reclama revertir aquesta situació a la que han portat, entre d’altres, l’infrafinançament crònic dels serveis, la llarga llista d’espera per a serveis essencials, la falta d’inversions i la manca d’un marc legal que reconegui el Tercer Sector com a prestador de servei públics a través de l’acció concertada.

“Demanem als membres del nou Govern que prioritzin les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies. Ara, amb una nova legislatura al davant, es té la oportunitat de demostrar que som un país socialment compromès, just i inclusiu, tal com determina la Convenció dels Drets de les Persones amb discapacitat de l’ONU”, reclama Carles Campuzano, director de Dincat. “Esperem que no ens decebin, ens escoltin i comencem plegats i  immediatament a construir polítiques públiques concertades amb el sector”, afegeix.

La federació recull en un document els 10 punts clau que el nou govern de la Generalitat ha d’atendre per a garantir la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual:

  1. LLISTES D’ESPERA. Acabar amb les llistes d’espera per accedir a serveis residencials i d’atenció diürna, concertant noves places i finançant nous serveis d’habitatge que responguin a les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual.
  2. TARIFES A L’ALTURA. Actualitzar les tarifes i subvencions i posar en marxa un pla d’inversions, amb l’objectiu d’enfortir i consolidar el sector, i un pla de xoc amb mesures extraordinàries per fer front als sobre costos assumits per les entitats durant la pandèmia de la Covid-19 i protegir els llocs de feina de les persones amb discapacitat intel·lectual.

  3. TREBALL DIGNE. Incrementar els recursos dels Centres Especials de Treball per garantir els llocs de feina per a les persones amb especials dificultats i promoure un model de treball inclusiu que garanteixi la igualtat d’oportunitats.
  4. ELIMINAR COPAGAMENT. Revisar l’actual sistema de copagament per evitar situacions d’empobriment i per fer-lo compatible amb el desenvolupament dels projectes de vida de les persones amb discapacitat.

  5. EDUCACIÓ INCLUSIVA. Desplegar el sistema d’educació inclusiu per millorar l’accés, participació i assoliment de competències de l’alumnat amb necessitats educatives especials i incrementar l’actual finançament dels concerts.
  6. LLEI TERCER SECTOR I ACCIÓ CONCERTADA. Impulsar una llei del Tercer Sector que reconegui el paper clau de les entitats d’iniciativa social en la provisió dels serveis socials i reguli de manera adequada l’acció concertada fent possible un model de col·laboració publicoprivada basat en l’excel·lència en l’atenció a les persones.
  7. Incorporar la perspectiva de la discapacitat en l’atenció sanitària, reforçar la coordinació entre l’atenció primària i els serveis residencials i garantir l’accés al sistema de salut en igualtat de condicions per a les persones amb discapacitat.
  8. VIDA INDEPENDENT. Adaptar el model d’atenció a la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, garantint que puguin viure de forma independent, participant plenament en tots els aspectes de la seva vida i prenent les seves pròpies decisions amb els suports adequats.
  9. ACCESSIBILITAT COGNITIVA. Garantir l’accés a una informació clara, de fàcil comprensió i accessible per a tota la ciutadania, ja que entendre la informació és un dret.
  10. CODI CIVIL CATALÀ. Accelerar la reforma del codi civil català, per passar d’un model d’incapacitació jurídica a un model basat en els suports segons determina la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat de l’ONU.

Descarrega la nota de premsa

NP_Dincat i l’Advocacia Catalana es conjuren per garantir l’accés universal a la justícia de les persones amb discapacitat intel·lectual

Posted on | by Laura Muntada
  • Ambdues organitzacions han signat un conveni, conjuntament amb les entitats COCEMFE i COCARMI, per treballar plegats amb l’objectiu d’eliminar les barreres que encara existeixen per a les persones amb discapacitat a l’hora d’accedir a la justícia

Dimecres, 26 maig de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, i el Consell de l’Advocacia Catalana han signat avui un conveni de col·laboració conjuntament amb la Federació d’Entitats de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica de Catalunya (COCEMFE) i el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), amb l’objectiu de treballar plegats per eliminar les barreres que encara existeixen per a les persones amb discapacitat a l’hora d’accedir a la justícia.

El conveni neix amb la voluntat que les persones amb discapacitat puguin accedir a la justícia en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania, en compliment de l’article 24 de la Comissió Europea que garanteix el dret de les persones amb discapacitat a obtenir la tutela judicial efectiva de jutges i tribunals i el dret a la defensa i l’assistència lletrada conforme a les condicions bàsiques de no discriminació.

Amb aquesta finalitat, les entitats i el Consell de l’Advocacia Catalana han acordat posar en marxa una campanya que, sota el lema “Fent accessible la justícia”, promourà l’accés a la justícia de persones amb qualsevol tipus de discapacitat, ja sigui intel·lectual, física, sensorial, psicosocial o del desenvolupament.  En aquest sentit l’Advocacia Catalana ha destacat la necessitat d’impulsar -entre d’altres mesures- la implementació del facilitador de justícia, una figura que té la funció d’informar i ajudar  les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament i acompanyar a les seves famílies al llarg dels processos policials i judicials

“Les barreres cognitives que encara existeixen en l’àmbit judicial s’han d’eradicar i aquest conveni és un primer pas molt important en aquest sentit. Demanem les màximes garanties en la defensa del dret de les persones amb discapacitat a accedir a la justícia, tal com determina la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU”, explica Carles Campuzano, director de Dincat.

“D’acord amb les normes internacionals, les persones amb discapacitat han de poder utilitzar els sistemes de justícia amb la mateixa facilitat que qualsevol altra persona“ ha manifestat la presidenta en funcions del Consell de l’Advocacia Catalana i degana de Reus, Encarna Orduna, per afegir que “es duguin a terme tot un seguit d’actuacions destinades a aconseguir la plena igualtat, sense permetre que es discrimini a ningú pel fet de tenir una discapacitat”. Les quatre entitats acordaran un pla de treball i crearan una Comissió de Seguiment de les accions previstes i dels seus resultats.

Descarrega la nota de premsa

NP| Dincat urgeix a accelerar la reforma del codi civil català sobre la capacitat jurídica que fa més lliures les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora de prendre decisions

Posted on | by Laura Muntada
  • Davant l’aprovació de la reforma del codi civil estatal, que suposa passar d’un model d’incapacitació jurídica a un model basat en els suports segons determina la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat de l’ONU, la federació demana a les administracions catalanes alinear-s’hi immediatament
  • La federació insisteix en la necessitat d’acompanyar ambdues llei d’un finançament públic suficient i canvis substancials en el funcionament del sistema judicial que la facin viable i que ofereixi a les persones, famílies i entitats tota la informació i recursos necessaris per poder adaptar-se a la nova realitat

Dijous, 20 de maig de 2021. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, aplaudeix l’aprovació al Congrés dels Diputats de la reforma del codi civil amb relació a la capacitat jurídica, que suposa passar d’un model d’incapacitació jurídica a un model basat en els suports perquè les persones amb discapacitat intel·lectual puguin prendre les seves pròpies decisions.

Aquesta modificació de la llei estatal s’ha aprovat en ple procés de la reforma del Codi Civil Català. Una reforma que Dincat urgeix al nou Govern entrant a accelerar, ja que és imprescindible que, tot i que ambdós codis civils operen de forma independent, vagin en la mateixa línia i ho facin d’acord amb el que determina la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat.

La reforma estatal és un pas endavant que ens encamina i alinea amb la Convenció, empoderant-les cada vegada més. Fins ara aquestes persones tenien negat el seu dret a decidir sobre les seves pròpies vides, un fet, sens dubte, discriminatori, que calia eradicar. En aquest sentit, Dincat celebra que gran part de les seves aportacions, així com les fetes per altres organitzacions socials com AEFT, Plena Inclusión o CERMI, hagin estat recollides per acabar de definir de forma eficient el que fins ara era un projecte de llei amb massa imprecisions.

La federació recorda, però, que aquesta reforma només suposa un primer pas en la garantia del ple dret a decidir del col·lectiu, ja que, ara, cal afrontar els nous reptes que la nova norma planteja. D’una banda, Dincat considera necessari acompanyar la llei d’un finançament públic suficient i canvis substancials en el funcionament del sistema judicial que la facin viable i que ofereixi a les persones, famílies i entitats tota la informació i recursos necessaris per poder adaptar-se a la nova realitat. De la mateixa manera, i tot i quedar recollit en el text, insistim en la importància que la llei posi a l’abast els mecanismes necessaris perquè les persones amb discapacitat intel·lectual que ho necessitin puguin prendre decisions segons la seva voluntat, desitjos i preferències amb les garanties necessàries per evitar que pateixin cap tipus d’abús.

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA