NP| Dincat demana impulsar un nou model que enforteixi les entitats del sector de la discapacitat intel·lectual i les prepari per afrontar la nova realitat sorgida de la crisi sanitària

  • La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya ha publicat avui el Llibre blanc “L’impacte de la Covid-19 en els serveis i suports a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament” realitzat amb el recolzament de la Fundació ”la Caixa”

  • L’informe presentat al Palau Macaya fa èmfasi en com l’esclat de la pandèmia ha agreujat la realitat de les entitats i ha evidenciat les mancances d’un sistema públic poc eficient
  • Dincat assegura que cal construir un nou model d’atenció més integrat i arrelat al territori, posar en marxa un pla de transformació de les entitats i impulsar una política forta i compromesa que aposti pel reconeixement públic i social de les entitats

Dimarts, 16 de març de 2021. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha presentant avui al Palau Macaya el Llibre blanc “L’impacte de la Covid-19 en els serveis i suports a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament” realitzat amb el recolzament de la Fundació ”la Caixa”. Passat un any de la proclamació de l’estat d’alarma, i encara immersos enmig d’una crisi sanitària sense precedents, la federació ha encarregat aquest informe amb l’objectiu de conèixer l’impacte de la Covid-19 en el sector, analitzar els reptes i oportunitats que presenta la nova realitat i definir les grans línies estratègiques per adaptar els serveis i suports per al col·lectiu a la nova realitat post Covid-19.

“El sobreesforç físic i emocional que han fet les entitats del sector i els seus professionals aquest any ha estat admirable i, sens dubte, clau a l’hora de pal·liar molts dels efectes que podria haver tingut en l’atenció a les persones, fins i tot quan no hi havia equips de protecció, ni accés a tests. Tanmateix, és important reflexionar com a sector i com a país sobre les febleses que ens han portat al límit i sobre com enfocar i enfortir el sector per comptar amb un sistema fort de serveis d’atenció a les persones”, explica Carles Campuzano, director de Dincat.

L’informe fa èmfasi en com l’esclat de la pandèmia ha agreujat la realitat de les entitats, que ja travessaven una fràgil situació des de feia més de 10 anys, i en com la crisi ha evidenciat les mancances d’un sistema públic poc eficient i ha deixat al descobert un desconeixement injustificable entorn el sector per part de l’administració pública.

Malgrat al llarg de l’any s’ha guanyat major capacitat de resposta i adaptació, el desemparament viscut, els protocols poc clars i específics, les mancances en coordinació, comunicació, recursos i formació, entre d’altres, han evidenciat la necessitat d’enfortir el sector. Cal, en aquest sentit, avançar cap a un model més eficaç de suport a les persones amb discapacitat intel·lectual que garanteixi els seus drets i, també, el seu accés en tot moment als serveis sanitaris i a la informació sobre salut pública que requereixen, sense discriminació per motius de discapacitat.

“La falta d’un sistema integrat de gestió i informació dels serveis socials ha tingut conseqüències devastadores pel sector. Això, sumat a la constatació que l’administració no té prou consciència ni coneixement de les necessitats específiques de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies, fa que reflexionar sobre el model existent i construir-ne un de millor s’hagi convertit en una qüestió de responsabilitat pública”, explica Campuzano.

Construint un sector més fort i sòlid

En aquest sentit, i a través de l’anàlisi feta durant la realització del llibre blanc, Dincat ha detectat els reptes que afronta el sector i les oportunitats de construir models més eficients que enforteixin el sector i dignifiquin l’atenció a les persones del col·lectiu.

En primer lloc, cal dissenyar i construir un nou model inclusiu, de proximitat i centrat en el projecte de vida de cada persona en la línia del que determina la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU.

Es tracta d’avançar en la desinstitucionalització, dissenyant nous models d’atenció que completin l’evolució cap a l’atenció centrada en la persona i arrelada al territori. Per aconseguir això, cal revisar les condicions dels equipaments, dels serveis i els suports; integrar persones de diferents col·lectius, trencant barreres i atenent les noves necessitats que emergeixen; i donar resposta a les noves necessitats de les famílies, incorporant nous serveis de suport i articulant serveis d’atenció domiciliària flexibles. En definitiva, cal revisar a fons tot el sistema de serveis i suports per avançar en aquest canvi centrat en les persones.

En segon lloc, és de vital importància posar en marxa un pla de suport per a la transformació de les entitats del sector per adequar-se de manera estable a les necessitats sobrevingudes i per preparar-se per la resposta a les situacions que es poden trobar en la nova realitat. D’una banda, cal millorar les competències necessàries per portar a terme els processos de transformació, a través de la formació dels professionals i de l’adaptació de les estructures i l’organització a les noves necessitats. D’altra banda, és important avançar en la gestió de la cultura ètica de les entitats, promovent sistemes de treball i gestió de les organitzacions que aterrin els valors i els codis ètics en el dia a dia de les entitats. Per últim, cal garantir la sostenibilitat dels serveis i de les entitats, incorporant sistemes eficaços de distribució de recursos i  invertint més en coneixement i transformació digital; així com cal impulsar accions de cooperació per avançar cap a una xarxa d’entitats fortes, referents territorials, amb visió de futur i amb capacitat per ampliar serveis i fer aliances.

En tercer lloc, l’informe determina que cal impulsar una política pública forta, clara i decidida que doni suport al sector i que aposti pel reconeixement social del paper de les entitats del tercer sector. En aquest sentit, l’administració hauria de ser capaç de facilitar amb rapidesa els recursos materials i econòmics necessaris per afrontar situacions com la viscuda amb la pandèmia de la Covid-19, sense que la qualitat a l’atenció a les persones es vegi afectada, ni es posi en risc la viabilitat de les entitats. Així mateix, és imprescindible establir mecanismes de coordinació eficients entre diferents departaments i els serveis que donen, especialment entre les dimensions de salut i la social.

 

Descarrega la nota de premsa. 

NP| Dincat s’indigna per la inadmissió a tràmit de la querella per delicte d’odi contra Arcadi Espada i recorrerà la resolució

Divendres, 12 de març de 2021. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, manifesta la seva indignació, després que la titular del Jutjat d’Instrucció nº 23 de Madrid hagi acordat denegar l’admissió i tramitació de la querella criminal per delicte d’odi que la federació va interposar el mes de febrer del 2019 contra el periodista Arcadi Espada. Una decisió que Dincat considera del tot injustificable,  que arriba després de dos anys de paralització del procediment i que suposa que, ni tan sols, es procedirà a investigar els fets. Per aquests motiu, Dincat ja ha presentat el seu recurs sol·licitant  i esperant que el Jutjat rectifiqui la seva decisió i acordi, finalment, l’admissió a tràmit de la referida querella.

La Federació va interposar la querella després que Espada afirmés, durant la seva participació en el programa de televisió Chester presentant per Risto Mejide i amb un absolut menyspreu, que els pares de persones amb Síndrome de Down havien d’assumir la responsabilitat moral d’haver portat al món un fill amb aquestes circumstàncies i que havia de ser la família qui es fes càrrec de la despesa econòmica que suposava mantenir-lo en condicions.

Aquestes declaracions van ser la gota que va fer vessar el got pel sector, després d’anys suportant un abundant historial de manifestacions públiques per part del periodista del tot discriminatòries i ofensives envers les persones amb discapacitat. Entre altres apel·latius, Espada les qualificava de “tontes”, “malaltes” i “pitjors” i afirmava que les mares que havien decidit no avortar haurien de ser denunciades, d’una banda, pel seu propi fill amb discapacitat i, d’una altra, per la mateixa societat, pel fet d’haver de sufragar el cost dels tractaments.

“Ni compartim, ni comprenem, la decisió denegatòria de la jutgessa en un cas que entenem constitueix un clar delicte d’odi. Ens sentim decebuts i, sens dubte, lluitarem fins al final perquè aquest tipus de declaracions no quedin impunes. Fomentar la discriminació contra les persones amb discapacitat és i ha de ser delicte i cal donar exemple“, manifesta Carles Campuzano, director de Dincat.

L’article 510 del codi penal considera responsables de delicte d’odi “aquells qui públicament promoguin, fomentin o incitin directament o indirectament l’odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup o persona” per diversos motius, entre els quals la discapacitat. Per això, i malgrat que el jutge d’instrucció no veu suficients indicis de delicte en les paraules d’Espada, Dincat es mostra ferma en la seva determinació de continuar batallant per tal que s’admeti a tràmit la querella i, almenys, s’investiguin els fets.

Descarrega la nota de premsa.

NP| Dincat i AMMFEINA uneixen forces per millorar la inclusió laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i amb problemes de salut mental

  • Les entitats representatives dels sectors de la discapacitat intel·lectual i de la salut mental, respectivament, signen un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’establir estratègies i desenvolupar projectes conjuntament en els àmbits de la inclusió social i laboral

10 de març de 2021.- Dincat, principal representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, i AMMFEINA, associació que agrupa a entitats d’arreu el territori català que treballen per la inclusió social i laboral de les persones amb un problema de salut mental, han signat un conveni de col·laboració amb la voluntat d’unificar forces i establir sinèrgies que enforteixin el sector i millorin la inclusió social i laboral dels col·lectius que representen. Manuel Palou, president de Dincat, i Francisco Villegas, president d’AMMFEINA, han estat els encarregats de signar el conveni.

Les dues organitzacions, que comparteixen entitats associades, col·laboren de forma estreta des de fa més de 15 anys en diversos àmbits de promoció de la vida independent dels grups de població que representen, com la inclusió laboral, l’accés a l’habitatge, la capacitació laboral o la formació. Tanmateix, davant dels nous reptes de futur i les dificultats que travessa part del sector, AMMFEINA i Dincat han decidit fer aquest pas endavant en la seva relació amb l’objectiu d‘establir estratègies comunes i desenvolupar projectes conjuntament. En concret, el conveni neix amb la voluntat de definir posicionaments i impulsar accions per tal d’incidir en les polítiques i les administracions públiques, així com en la societat en general, i de desenvolupar projectes, grups de treball, esdeveniments o qualsevol altra acció que contribueixi a la millora del coneixement i a la transformació del model d’inclusió social i laboral i d’atenció a les persones.

Per tal d’assolir aquests objectius, el conveni estableix la constitució d’una Taula de Coordinació Permanent, encarregada de supervisar l’execució de les iniciatives que es duguin a terme, així com d’avaluar-ne els resultats.

Descarrega la nota de premsa. 

NP| Dincat reclama incloure la realitat que afronten les dones amb discapacitat intel·lectual en la lluita per la igualtat de gènere

  • La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya recorda que les dones del col·lectiu pateixen una doble discriminació i cal tenir-les en compte a l’hora d’impulsar polítiques feministes

Divendres, 5 de març de 2021.- Amb motiu de la celebració el pròxim dilluns del Dia Internacional de la Dona, Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, reclama que es tingui en compte la realitat que afronten les dones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’abordar la lluita per la igualtat de gènere.

Les dones del col·lectiu pateixen una doble discriminació pel fet de ser dones i tenir una discapacitat al mateix temps. Menor accés a l’educació, una taxa d’atur més elevada, salaris inferiors i un risc més elevat de patir abús sexual són algunes de les situacions a les quals han de fer front aquestes dones al llarg de la seva vida. Una realitat que, encara avui, no està suficientment reconeguda, ni estudiada.

Per tot això, i sumant-se al manifest de CERMI Mujeres, Dincat reclama el compromís i la responsabilitat de les administracions públiques, i de la societat en general, per impulsar iniciatives que avancin cap a la igualtat de gènere tenint en compte el col·lectiu. A més, el sector demana que es faci posant en valor el paper de les mateixes dones amb discapacitat intel·lectual en la lluita feminista, fent-les participes del moviment i visibilitzant el seu lideratge.

L’accés eficient i adaptat als serveis de salut, inclosos els de salut sexual i reproductiva; el compliment del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere tenint en compte les dones amb discapacitat a l’hora d’impulsar les polítiques de prevenció i abordatge; o la posada en marxa de polítiques d’ocupació que redueixin l’alta taxa d’atur entre les dones amb discapacitat; són algunes de les principals demandes del sector.

 

Descarrega la nota de premsa

NP| Dincat denuncia al Síndic de Greuges discriminació cap a les persones amb discapacitat en el procés de votació

 

  • La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya titlla d’injustificables alguns apartats de la Instrucció 7/2019 emesa per la Junta Electoral Central, en ser susceptibles d’ocasionar un desavantatge particular a una persona respecte d’altres pel sol motiu de tenir una discapacitat

  • La federació reclama al Síndic de Greuges que promogui i impulsi mesures de modificació de la Instrucció establint una redacció neutra que eviti el manteniment de falses creences, prejudicis i estereotips sobre la capacitat de presa de decisions del col·lectiu que representa

 

Dimarts, 25 de febrer de 2021.-Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha presentat una queixa formal davant del Síndic de Greuges per denunciar la vulneració del dret a la no discriminació de les persones amb discapacitat per part de la Junta Electoral Central en el procés de votació.

En concret, Dincat titlla d’injustificables alguns apartats de la Instrucció 7/2019 emesa per la Junta Electoral Central, duta a terme per garantir el dret a sufragi de totes les persones amb discapacitat intel·lectual, després que milers d’elles recuperessin el dret a vot el 2018.

A l’apartat segon de la citada Instrucció, la Junta Electoral Central estableix que “en el supòsit que algun membre d’una Mesa Electoral o algun dels interventors o apoderats adscrits a aquesta Mesa consideri que el vot no és exercit de forma conscient, lliure i voluntària, ho podrà fer constar a l’acta de la sessió, però no s’impedirà que aquest vot sigui introduït a l’urna”. Una directriu que, precedida per un paràgraf que fa menció a les persones amb discapacitat i inclosa en la Instrucció que en el mateix títol menciona el col·lectiu, pot portar a la fàcil interpretació que només les persones amb discapacitat i no totes les persones poden ser sotmeses a judici per part dels membres de la mesa, interventors o apoderats sobre la seva capacitat per votar. A pesar que es desconeix l’impacte que pot haver suposat en la celebració de les passades eleccions, la instrucció suposa una discriminació indirecta que, en combinació amb els prejudicis i estereotips que pateix el col·lectiu de les persones amb discapacitat intel·lectual, és susceptible d’ocasionar un desavantatge particular a una persona respecte d’altres pel sol motiu de tenir una discapacitat.

“Aquesta instrucció no és neutre i el que fa és habilitar a membres de mesa, interventors o apoderats per apuntar el DNI de les persones jutjant, de forma completament subjectiva, que no exerceixen el vot de forma conscient, lliure i voluntària, però sense establir cap criteri d’interpretació sobre el que es pot considerar no conscient, no lliure o no voluntari. A part, ens preocupa, i molt, que no s’expliqui en cap moment amb quina finalitat s’anoten aquestes dades”, explica Carles Campuzano, director de Dincat.

La federació considera que qualsevol instrucció que acompanyi la reforma electoral que retornà el dret fonamental a vot, del qual tradicionalment i injustament moltes persones del col·lectiu havien estat privades, ha de protegir el seu dret, evitant qualsevol possibilitat que aquest pugui veure’s limitat o que es pugui patir discriminació en el seu exercici.

En aquest sentit, resulta innegable i és àmpliament reconegut, tant per la normativa autonòmica, com l’estatal i internacional, que les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament avui dia segueixen sent estigmatitzades i són víctimes de falses creences, prejudicis i estereotips sobre la seva capacitat de presa de decisions i de vot, per part de gran part de la societat. Tot aquest ideari sobre les seves capacitats és clarament susceptible d’influir en el fet que es consideri, fins i tot basant-se en el seu aspecte físic, que no són capaces d’emetre un vot vàlid.

Per aquest motiu, Dincat ha reclamat al Síndic de Greuges que promogui i impulsi mesures de modificació de la Instrucció 7/2019 establint una redacció neutra amb la discapacitat que no posi a aquest col·lectiu en el punt de mira. En aquest sentit, el Síndic ja ha fet arribar a la federació el seu compromís amb aquesta reclamació, sobre la qual continuarà treballant.

 

Descarrega la nota de premsa.

NP| Milers de persones amb discapacitat intel·lectual podran votar per primera vegada aquest diumenge en unes eleccions al Parlament de Catalunya

·       Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, celebra la consolidació del dret fonamental d’exercir el dret a vot que 15.000 persones amb la capacitat modificada judicialment van recuperar a finals del 2018

·       La federació denuncia que encara avui les eleccions siguin poc accessibles pel col·lectiu i insisteix en la importància que tota la informació electoral sigui de fàcil comprensió i s’elimini tota barrera que dificulta la seva participació


Divendres, 11 de gener de 2021.-
Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, celebra que, per primera vegada, 15.000 persones amb la capacitat modificada judicialment, la majoria d’elles persones amb discapacitat intel·lectual, podran exercir el seu dret a vot aquest diumenge, 14 de febrer, en els comicis al Parlament de Catalunya. Un dret fonamental que aquestes persones van recuperar el novembre del 2018 quan, finalment i després d’una llarga lluita del sector, es va modificar la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), permetent votar a aquelles persones amb la capacitat modificada a les quals el jutge havia retirat, també, el dret a vot.

“És una qüestió de dret democràtic. Recuperar aquest dret fonamental va ser una fita històrica pel sector, que cal recordar i aplaudir com un avenç importantíssim cap a una societat més inclusiva”, manifesta Carles Campuzano, director de Dincat.

Tanmateix, la federació reivindica la necessitat de promoure unes eleccions més accessibles i inclusives, per tal que aquest dret es pugui exercir amb les màximes garanties. Encara avui, i malauradament, existeixen moltes barreres cognitives que dificulten la participació de les persones amb discapacitat intel·lectual en els processos electorals i, en la societat, en general. En aquest sentit, el sector insisteix en la importància que tota la informació electoral dirigida a la ciutadania sigui de fàcil comprensió i s’elimini tota barrera que pugui impedir o dificultar l’acció de votar als col·legis electorals. En aquesta línia, Dincat denuncia que, tot i el compromís previ pres amb el sector, no tots els partits polítics hagin adaptat els seus programes electorals a lectura fàcil. Per això, Dincat agraeix a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), al Partit Socialista de Catalunya (PSC) i a En Comú Podem (ECP) que sí hagin dut a terme aquesta tasca, per tal que totes les persones puguin comprendre els seus programes.

“És un deure de la societat i de l’administració pública garantir que tota persona que tingui la voluntat de votar, compti amb les eines, suports i recursos necessaris. Cal, per tant i com a punt de partida, que tota la informació electoral sigui de fàcil comprensió i s’eliminin urgentment totes les barreres d’accessibilitat cognitiva que puguin dificultar la participació del nostre col·lectiu”, explica Campuzano.

Amb aquesta voluntat, Dincat va signar un acord el passat desembre amb el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de treballar en la creació d’entorns electorals accessibles i promoure l’accessibilitat cognitiva en totes les fases del procés electoral, facilitant la participació en igualtat de condicions per a tothom. Un conveni que Dincat valora molt positivament i, per això, espera continuar treballant en la mateixa línia en un futur. 

 

Descarrega la nota de premsa

NP| El sector de la discapacitat intel·lectual avalua la gestió del Govern esperant el compromís de la nova legislatura

  • Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, constata a través d’un informe que les mesures preses els últims tres anys han suposat un pas endavant, però no han aconseguit revertir la greu situació que arrossega el sector des de fa anys

  • L’econòmica i la inserció sociolaboral són les dimensions que més febles surten d’aquesta legislatura, mentre que la conscienciació social i el reconeixement de drets són els aspectes on més s’ha avançat

  • La federació insisteix en la necessitat de construir un nou Govern que reverteixi la greu situació que travessen les persones amb discapacitat intel·lectual, les seves famílies i les entitats que els donen suport

 

Dimarts, 9 de febrer de 2021.- Un informe encarregat per Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, constata que les mesures preses en l’última legislatura en matèria de discapacitat intel·lectual, tot i haver suposat un pas endavant, no han aconseguit revertir la greu situació que travessa el col·lectiu des de fa anys. Les entitats del sector valoren positivament que, després d’una Dècada Perduda, marcada per les retallades i la congelació de les tarifes i els mòduls dels serveis, el Govern hagi actualitzat les mateixes, permetent a les entitats començar-se a recuperar de l’infrafinançament crònic que arrossegaven. Tanmateix, el 75% de les entitats considera que aquests increments encara són molt insuficients.

En aquest sentit, gairebé un 60% de les entitats del sector assegura tenir problemes econòmics, especialment les que depenen de subvencions i els centres d’educació especial. Entre les principals causes, les entitats apunten a la incertesa que hi ha vers el finançament en general, els terminis i endarreriments dels pagaments per part del Govern, o la manca de suports i mesures d’acompanyament per fer front a l’augment del Salari Mínim Interprofessional. 

“Malauradament, els resultats no són cap sorpresa. Encara hi ha molt a fer i molt a millorar en les polítiques públiques per a les  persones amb discapacitat intel·lectual, les seves famílies  i les entitats que les acompanyen” assegura Carles Campuzano, director de Dincat. “Aquests darrers anys no han estat fàcils i la pandèmia ha posat de manifest moltes febleses i mancances que fa anys que Dincat i les seves entitats denunciem. Esperem que el nou Govern es posi les piles i reverteixi aquesta situació abans no sigui massa tard”, afegeix Campuzano.

En termes generals, els resultats de l’enquesta, realitzada a persones amb discapacitat intel·lectual, famílies i professionals del sector, apunten que l’econòmica, tot i que amb millores, i la inserció sociolaboral són les dimensions que més febles surten d’aquesta legislatura, mentre que la conscienciació social i el reconeixement de drets són els aspectes on més s’ha avançat. Tanmateix, pel que respecta a la inclusió, no es considera que s’hagin produït grans canvis. En aquest sentit, la inacció i els problemes econòmics sorgits per la crisis del coronavirus, la manca de recursos, les llistes d’espera, l’escassa inserció laboral i els problemes d’accés als serveis, són els aspectes que més preocupen al col·lectiu.

Una nova legislatura més compromesa

Amb els resultats de l’enquesta a la mà, Dincat insisteix als partits polítics en la necessitat de posar en marxa una nova legislatura que reverteixi la greu situació que travessen les persones, famílies i entitats del sector. Així mateix, espera que aquest informe sigui considerat com un punt de partida per impulsar mesures i polítiques que responguin a les demandes de les persones amb discapacitat i millorar així la seva qualitat de vida.

La federació posa èmfasi en l’infrafinançament crònic dels serveis, la intolerable llista d’espera per accedir a serveis essencials, la falta de recursos que s’arrossega des de fa anys i la manca d’un marc legal que estigui a l’altura, com els principals reptes a què s’ha de fer front per  enfortir el sector i protegir la qualitat d’atenció a les persones.

En aquest sentit, Dincat demana el compromís i responsabilitat de tots els partits que es presenten a les eleccions d’aquest pròxim 14 de febrer i, amb aquest objectiu, recull en un document els 10 punts clau que el nou govern de la Generalitat ha d’atendre per a garantir la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual.

 

Descarrega la nota de premsa

NP| Dincat apel·la a la responsabilitat dels professionals del sector de la discapacitat intel·lectual i els demana que es vacunin per combatre la Covid-19

  • La representant del sector de la discapacitat intel·lectual confia plenament amb la seguretat i efectivitat de la vacuna i demana el compromís ètic i professional dels treballadors del sector

  • La federació insta a l’administració pública a accelerar el procés de vacunació entre tot el grup de població amb discapacitat intel·lectual

Dimarts 26 de gener de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, fa una crida a tots i totes els i les professionals que acompanyen i donen suport a les persones del col·lectiu per demanar-los que no ho dubtin i es vacunin per lluitar en contra de la Covid-19.

Les residències i llars que atenen a persones amb discapacitat, considerades per la OMS col·lectiu de risc enfront la Covid tenint en compte que en molts casos tenen associats factors de risc, van iniciar amb èxit el seu procés de vacunació a principis de gener. En aquest context, Dincat manifesta que la vacuna és científicament segura i efectiva i demana el compromís ètic i professional dels treballadors que atenen a persones vulnerables, per acabar amb el virus i recuperar la normalitat de forma segura. Amb aquest objectiu, Dincat se suma a la campanya #JoEmVacuno i la complementa amb la seva pròpia #DincatEsVacuna, sota la que englobarà un seguit d’accions de sensibilització i conscienciació entorn la importància de vacunar-se.

“Les vacunes han evitat milers de morts al llarg dels anys i, ara, està a les nostres mans evitar-ne moltes més. És una qüestió molt seriosa i cal que tots siguem responsables”, apunta Carles Campuzano, director de Dincat. Malgrat, fins ara, només s’ha vacunat en residències, Dincat fa extensiva aquesta crida a tots els professionals del sector, com als de les escoles d’educació especial, als de centres d’atenció diürna, als de suport a l’autonomia a la propia llar o als dels centres d’atenció precoç, perquè, arribada l’hora, es vacunin sense dubtar-ho.

D’altra banda, Dincat demana a l’administració pública accelerar el procés de vacunació, no només en els espais residencials, sinó, també, entre totes les persones amb discapacitat intel·lectual, especialment nens petits, que en molts casos tenen associades altres patologies que els fan més vulnerables a l’hora de contraure la Covid-19, familiars que els cuiden i professionals que els acompanyen.

Descarrega la nota de premsa.

NP| Dincat reclama als candidats a les eleccions al Parlament de Catalunya una legislatura compromesa amb les persones amb discapacitat intel·lectual

  • La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya fa una crida als diferents partits polítics amb l’objectiu de ser escoltats i revertir la greu situació que travessen les persones, famílies i entitats del sector

  • Acabar amb les llistes d’espera, actualitzar les tarifes, garantir els llocs de feina i impulsar un marc legal pel Tercer Sector són algunes de les principals demandes del col·lectiu

  • Amb l’objectiu de traslladar les seves reclamacions Dincat celebra avui a les 10:30h un debat electoral amb la participació de diferents candidats a les eleccions al Parlament de Catalunya

Dimarts, 19 de gener de 2021.- A les portes d’unes noves eleccions al Parlament de Catalunya, previstes pel proper 30 de maig, Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, fa una crida als diferents partits polítics amb l’objectiu de ser escoltats i reclamar una nova legislatura que no deixi de banda el col·lectiu.

L’infrafinançament crònic dels serveis, la intolerable llista d’espera per a serveis essencials, la falta de recursos que s’arrossega des de fa anys i la manca d’un marc legal que estigui a l’altura, han posat al límit el sector, fent perillar la qualitat d’atenció a les persones. Aquesta situació, encara s’ha vist més agreujada a causa de la crisi de la Covid-19 i, per aquest motiu, Dincat demana un compromís ferm a tots els partits polítics per posar en marxa una nova legislatura que estigui a l’altura de les circumstàncies.

“Les persones amb discapacitat intel·lectual, les seves famílies i les entitats que els acompanyem mereixem un govern compromès i que atengui amb urgència les necessitats del col·lectiu, abans no sigui massa tard”, reclama Carles Campuzano, director de Dincat. “Demanem valentia, responsabilitat i eficàcia i ens posem a disposició de tots els partits polítics per, conjuntament, construir una país més just i inclusiu”, afegeix.

La federació recull en un document que ha traslladat a tots els partits els 10 punts clau que el nou govern de la Generalitat ha d’atendre per a garantir la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual:

  1. LLISTES D’ESPERA. Acabar amb les llistes d’espera per accedir a serveis residencials i d’atenció diürna, concertant noves places i finançant nous serveis d’habitatge que responguin a les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual.
  1. TARIFES A L’ALTURA. Actualitzar les tarifes i subvencions i posar en marxa un pla d’inversions, amb l’objectiu d’enfortir i consolidar el sector, per garantir un sistema que vetlli per la qualitat dels serveis i la seguretat de persones i professionals.

  2. TREBALL DIGNE. Incrementar els recursos dels Centres Especials de Treball per garantir els llocs de feina per a les persones amb especials dificultats i promoure un model de treball inclusiu que garanteixi la igualtat d’oportunitats.
  3. ELIMINAR COPAGAMENT. Revisar l’actual sistema de copagament per evitar situacions d’empobriment i per fer-lo compatible amb el desenvolupament dels projectes de vida de les persones amb discapacitat.

  4. EDUCACIÓ INCLUSIVA. Desplegar el sistema d’educació inclusiu per millorar l’accés, participació i assoliment de competències de l’alumnat amb necessitats educatives especials i incrementar l’actual finançament dels concerts.
  5. LLEI TERCER SECTOR I ACCIÓ CONCERTADA. Impulsar una llei del Tercer Sector que reconegui el paper clau de les entitats d’iniciativa social en la provisió dels serveis socials i reguli de manera adequada l’acció concertada fent possible un model de col·laboració publicoprivada basat en l’excel·lència en l’atenció a les persones.
  6. Incorporar la perspectiva de la discapacitat en l’atenció sanitària, reforçar la coordinació entre l’atenció primària i els serveis residencials i garantir l’accés al sistema de salut en igualtat de condicions per a les persones amb discapacitat.
  7. VIDA INDEPENDENT. Adaptar el model d’atenció a la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, garantint que puguin viure de forma independent, participant plenament en tots els aspectes de la seva vida i prenent les seves pròpies decisions amb els suports adequats.
  8. ACCESSIBILITAT COGNITIVA. Garantir l’accés a una informació clara, de fàcil comprensió i accessible per a tota la ciutadania, ja que entendre la informació és un dret.
  9. COVID-19. Posar en marxa un pla de xoc amb mesures extraordinàries per fer front als sobre costos assumits per les entitats durant la pandèmia, protegir els llocs de feina de les persones amb discapacitat i que contempli un permís retribuït pels familiars que hagin de tenir cura d’una persona amb discapacitat.

Amb l’objectiu de traslladar totes aquestes demandes als diferents partits polítics, Dincat celebra avui a les 10:30h, un debat electoral del sector de la discapacitat intel·lectual. L’acte, moderat pel periodista Jaume Freixes, comptarà amb la participació de la Sra. Noemí de la Calle, candidata de Ciutadans per Barcelona; el Sr. David Saldoni, candidat de Junts per Catalunya per Barcelona; la Sra. Najat Driouech Ben Moussa, candidata d’Esquerra Republicana de Catalunya per Barcelona; el Sr. Raúl Moreno, candidat del Partit Socialista de Catalunya per Barcelona; la Sra. Jessica González, candidata de Catalunya en Comú Podem per Barcelona; la Sra. Dolors Sabater, candidata de Candidatura d’Unitat Popular-Crida Constituent per Barcelona; el Sr. Santi Rodríguez, candidat del Partit Popular de Catalunya per Barcelona; i la Sra. Joana Ortega, candidata del Partit Demòcrata de Catalunya per Barcelona.

 

Descarrega la nota de premsa.

NP| Tres de cada quatre Centres Especials de Treball que ocupen persones amb trastorn mental i discapacitat intel·lectual van tancar el 2020 amb pèrdues

  • AMMFEINA i Dincat alerten que el 77,5% dels Centres Especials de Treball (CETs) sense afany de lucre que donen feina a persones amb especials dificultats van tancar l’any amb una facturació inferior a la prevista.

  • El context de crisi sanitària ha estat la gota que ha fet vessar el got per un sector abocat a la fragilitat econòmica per l’infrafinançament públic crònic. Una situació agreujada per l’increment del 35% de la massa salarial de la plantilla en només tres anys sense unes polítiques integrals.
  • El sector urgeix l’Administració a aprovar un pla de xoc que contempli un increment de la subvenció del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins al 75% i línies específiques d’inversió per frenar l’impacte de la situació actual i garantir la viabilitat dels CETs.

 

Barcelona, 7 de gener de 2021.- Un observatori realitzat per AMMFEINA, associació que treballa per la inclusió laboral de persones amb un problema de salut mental i Dincat, principal representant de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, entre les respectives entitats sòcies confirma l’impacte devastador de la crisi sanitària provocada per la pandèmia del coronavirus en els Centres Especials de Treball d’iniciativa social. En concret, l’enquesta apunta que el 77,6% del CETs tancaran l’any econòmic per sota de la previsió que feien al gener.

El fort impacte de la pandèmia ha estat la gota que ha fet vessar el got per un sector que ja afrontava el 2020 en una situació de greu fragilitat econòmica. Les entitats socials que estan al capdavant han hagut de fer front a un llarg període d’infrafinançament, una situació agreujada per l’increment del 35% de la massa salarial de les plantilles en només tres anys, a conseqüència de les pujades del Salari Mínim Interprofessional (SMI) entre 2017 i 2019.

Del total d’entitats enquestades que reconeix acabar l’any amb pèrdues, el 67,7% fixa la caiguda de la facturació al voltant del 25% i la resta apunta que serà encara superior. “És una responsabilitat pública garantir les oportunitats d’ocupació de les persones amb discapacitat o amb problemes de salut mental, dos col·lectius que tenen una taxa d’atur del 43%, molt per sobre del de la resta de població, i que tenen el dret, com tothom, a una vida laboral digna”, apunta el director de Dincat, Carles Campuzano.

El sector reclama un pla de xoc urgent

En aquest escenari, el sector de la discapacitat intel·lectual i la salut mental insten l’Administració a incrementar la dotació pressupostària per no agreujar les conseqüències de la crisi sobre dos grups de població especialment vulnerables. Alhora, l’urgeixen a dissenyar un pla de xoc que pal·liï els efectes de la pandèmia, posi fi a l’infrafinançament crònic del sector social i aposti de manera ferma per les entitats d’iniciativa social.

“Només així, amb mesures que blindin l’ocupació dels CETs, es podrà garantir que aquests centres compleixin amb la missió amb què es van crear i que malgrat tinguin, com qualsevol empresa, una finalitat productiva preservin la seva funció social i serveixin per garantir un lloc de treball remunerat a persones que d’altra manera tindrien moltes dificultats per treballar”, apunta el president d’AMMFEINA, Francisco Villegas.

El pla de xoc urgent que reclama el sector haurà de contemplar necessàriament línies específiques d’inversió i millores en el finançament que permetin garantir els llocs de feina per a les persones amb especials dificultats, no només per frenar l’impacte de la situació actual, sinó pel dèficit estructural que pateix aquest àmbit des de fa anys. Un observatori elaborat recentment per Dincat i AMMFEINA constata que prop d’un 10% de persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental ha perdut la feina a l’empresa ordinària a causa de la crisi del coronavirus. Aquesta realitat, i el fet que els CET hagin mantingut les seves plantilles a pesar de la situació de crisi, demostra que els llocs de feina que procuren aquests centres són més estables i, per aquest motiu, és de vital importància garantir la seva viabilitat.

L’any 2018, els 205 CET existents a Catalunya facilitaven ocupació a 16.333 persones amb discapacitat, de les quals 9.500 eren persones amb un trastorn de salut mental o amb discapacitat intel·lectual, els dos grups de població que de manera estructural registren taxes més baixes d’ocupació.

 

DESCARREGA LA NOTA DE PREMSA