- Com a representants del sector de la discapacitat intel·lectual i la discapacitat física a Catalunya, respectivament, les dues organitzacions afirmen que l’augment de tarifes dels serveis socials d’atenció a la discapacitat aprovat per l’administració pública queda molt lluny de les necessitats del col·lectiu
- L’augment de les tarifes aprovat pel Govern de la Generalitat només cobreix entre el 16% i el 36% de la despesa real que implica la gestió de la Covid-19 pels serveis d’atenció a persones del sector
- La pèrdua d’ingressos i els sobre costos que ha suposat la crisi sanitària per a les entitats dels sectors de la discapacitat intel·lectual i la discapacitat física és molt elevada pel que Dincat i ECOM alerten de la greu situació que encaren les entitats si el Govern no pren mesures valentes i responsables
Barcelona, 31 de juliol de 2020.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, i ECOM, representant del col·lectiu de la discapacitat física a Catalunya, alerten que el pla de contingència aprovat pel Govern, amb l’objectiu de protegir els centres residencials i els d’atenció diürna, és del tot insuficient i no respon a les necessitats del col·lectiu. La pèrdua d’ingressos i els sobre costos que ha suposat la crisi sanitària per a les entitats dels sectors de la discapacitat intel·lectual i de la discapacitat física és molt elevada i les dues organitzacions alerten de la greu situació que encaren les entitats del sector si el Govern no pren mesures valentes i responsables.
Després de mesos mantenint converses amb el Govern, Dincat i ECOM van presentar a l’administració pública, a través de Cocarmi, un informe amb les despeses extraordinàries que implica la gestió de la Covid-19 pels serveis d’atenció a persones del sector, extret a través de l’experiència i d’un treball d’anàlisi acurat de les entitats en els últims mesos. Tanmateix, el Govern ha donat resposta amb uns increments en l’import dels mòduls dels serveis que queden molt lluny de la realitat que viuen les entitats i que només cobreix entre el 16% i el 36% de la despesa real. En concret, la nova regulació estableix que des de l’1 de juliol del 2020, i mentre duri la situació d’emergència derivada de la Covid-19, les residències rebran 196,30 euros addicionals al mes per plaça, mentre que el col·lectiu reclamava un increment mínim de 556,29 euros (que es tradueix en un 183% més del que ha establert el Govern).
En el cas de les llars residència, l’augment serà de 62,80 euros addicionals mensuals per plaça, que suposa gairebé un 500% menys del que reclamava el sector, que establia la necessitat d’incrementar les tarifes en fins a 371,29 euros per plaça, segons si l’atenció és de 12h o 24h. Aquest és un dels punts que més ha indignat al col·lectiu per la falta d’adequació a la realitat que es viu a les llars. En una situació de normalitat, els usuaris de les llars residències requereixen un suport diari de 12h ja que, durant la resta de la jornada, es troben als seus centres de dia o als seus llocs de treball. No obstant, en època de Covid-19, és necessari tenir en compte que moltes d’aquestes persones, com la resta de la població, es poden trobar en la situació d’haver-se de confinar temporalment, ja sigui per salut o per decisió de les autoritats, requerint un suport de 24h. Malauradament, la nova regulació del departament no contempla en absolut aquesta situació i aporta un increment addicional a les tarifes del tot insuficient.
D’altra banda, l’atenció diürna percebrà del Govern un increment addicional d’entre 31,40 euros i 62,80 euros, segons el tipus de servei -servei de teràpia ocupacional (STO), servei de teràpia ocupacional amb auxiliar (STOA), centre d’atenció personalitzada (CAE) o servei ocupacional d’inserció (SOI)- unes xifres molt allunyades dels entre 175,79 euros i 188,41 euros que reclamaven les entitats, és a dir, entre un 200% i un 460% més del que s’ha destinat finalment.
“Una vegada més, bones intencions, però decisions decebedores. Amb aquest tarifa per a cobrir sobre costos que plantegen no anem enlloc, ens tornen a evocar a la catàstrofe. Necessitem enfortir les entitats socials que garanteixen els drets de les persones i no ho podrem fer amb mesures tan precàries com aquestes. Esperem que el Parlament que ha de convalidar el decret llei pugui corregir aquest insuficient plantejament”, diu Carles Campuzano, Director de Dincat.
”Les entitats han fet, i estan fent, un sobreesforç humà i econòmic per garantir l’atenció i vetllar per la seguretat i la salut de les persones que atenen, que ara no és correspost amb aquesta resposta de l’Administració. Els imports aprovats són totalment insuficients i posen en perill la sostenibilitat de les entitats, que ja arrosseguen un infrafinançament crònic”, explica Antonio Guillén, president d’ECOM.
L’augment de tarifes està previst que es destini al reforç del personal d’atenció directa, als costos addicionals per la compra de material de protecció i a les mesures d’higiene necessàries relacionades amb la Covid-19. No s’han tingut en compte però, expliquen Dincat i ECOM, altres sobre costos que també han tingut, i han hagut d’assumir les entitats, com les baixes dels professionals o despeses extra d’estructura i gestió. Així mateix, el sector reclama amb urgència mesures pressupostàries per fer font a les despeses derivades de la Covid-19 en altres serveis d’atenció
imprescindibles com el d’assistència personal, de suport a l’autonomia a la pròpia llar o de tuteles, entre d’altres.
Pel que fa als sobre costos derivats de la pandèmia des del 15 de març i estimats fins al 31 d’agost, que ascendeixen a un total de 10 milions d’euros pel sector de la discapacitat a Catalunya, el col·lectiu encara resta a l’espera que es concreti la convocatòria que permeti cobrir aquestes despeses a les entitats.