- Davant l’aprovació de la reforma del codi civil estatal, que suposa passar d’un model d’incapacitació jurídica a un model basat en els suports segons determina la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat de l’ONU, la federació demana a les administracions catalanes alinear-s’hi immediatament
- La federació insisteix en la necessitat d’acompanyar ambdues llei d’un finançament públic suficient i canvis substancials en el funcionament del sistema judicial que la facin viable i que ofereixi a les persones, famílies i entitats tota la informació i recursos necessaris per poder adaptar-se a la nova realitat
Dijous, 20 de maig de 2021. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, aplaudeix l’aprovació al Congrés dels Diputats de la reforma del codi civil amb relació a la capacitat jurídica, que suposa passar d’un model d’incapacitació jurídica a un model basat en els suports perquè les persones amb discapacitat intel·lectual puguin prendre les seves pròpies decisions.
Aquesta modificació de la llei estatal s’ha aprovat en ple procés de la reforma del Codi Civil Català. Una reforma que Dincat urgeix al nou Govern entrant a accelerar, ja que és imprescindible que, tot i que ambdós codis civils operen de forma independent, vagin en la mateixa línia i ho facin d’acord amb el que determina la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat.
La reforma estatal és un pas endavant que ens encamina i alinea amb la Convenció, empoderant-les cada vegada més. Fins ara aquestes persones tenien negat el seu dret a decidir sobre les seves pròpies vides, un fet, sens dubte, discriminatori, que calia eradicar. En aquest sentit, Dincat celebra que gran part de les seves aportacions, així com les fetes per altres organitzacions socials com AEFT, Plena Inclusión o CERMI, hagin estat recollides per acabar de definir de forma eficient el que fins ara era un projecte de llei amb massa imprecisions.
La federació recorda, però, que aquesta reforma només suposa un primer pas en la garantia del ple dret a decidir del col·lectiu, ja que, ara, cal afrontar els nous reptes que la nova norma planteja. D’una banda, Dincat considera necessari acompanyar la llei d’un finançament públic suficient i canvis substancials en el funcionament del sistema judicial que la facin viable i que ofereixi a les persones, famílies i entitats tota la informació i recursos necessaris per poder adaptar-se a la nova realitat. De la mateixa manera, i tot i quedar recollit en el text, insistim en la importància que la llei posi a l’abast els mecanismes necessaris perquè les persones amb discapacitat intel·lectual que ho necessitin puguin prendre decisions segons la seva voluntat, desitjos i preferències amb les garanties necessàries per evitar que pateixin cap tipus d’abús.