Dincat exigeix al Departament d’Educació i FP una revisió urgent de les ràtios i perfils professionals de les escoles d’educació especial concertades

• El sector denuncia que es troba al límit davant d’una situació que s’ha tornat insostenible degut a unes ràtios aprovades l’any 1998 que posen en risc la qualitat de l’atenció a les aules i la salut dels i les professionals

• Les escoles d’educació especial manifesten que són les grans oblidades del sistema i reivindiquen un major compromís i reconeixement cap a la seva feina amb l’alumnat més vulnerable

4 de juny del 2026.- Dincat, referent del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament i representant de pràcticament la totalitat de centres d’educació especial concertats de Catalunya, exigeix al Departament d’Educació i Formació Professional un major compromís cap a aquestes escoles que es troben en una situació del tot insostenible a causa de la insuficiència de professionals i de la manca d’actualització dels criteris de dotació de personal.

Les ràtios i els perfils professionals que regulen les plantilles d’aquests centres continuen basant-se en una normativa aprovada l’any 1998, fa gairebé tres dècades, sense que s’hagi adaptat a l’evolució de les necessitats de l’alumnat ni a la complexitat creixent dels suports educatius, socials i sanitaris que requereixen els centres. A dia d’avui, les diverses necessitats de salut que pot tenir l’alumnat i l’increment generalitzat dels perfils de salut mental als centres educatius, impliquen una revisió de la dotació de personal d’aquests centres, tant per oferir una atenció educativa i pluridisciplinària de qualitat a l’alumnat més vulnerable, actualment escolaritzat a les escoles d’educació especial, com per donar el suport adequat i atendre les necessitats que tenen els centres ordinaris en el seu rol com a centres de referència i suport (CEEPSIR). A més, al marge de l’augment de la complexitat a les aules, el sector també posa de manifest que l’alumnat matriculat en centres d’educació especial, lluny de reduir-se per l’aplicació del Decret 150/2017, ha anat augmentant curs rere curs.

Així, la realitat a les aules d’educació especial ha canviat molt des de 1998, amb una matrícula que ha augmentat i que ho ha fet amb perfils més complexos, amb més necessitats educatives i que requereixen d’una atenció molt més especialitzada i personalitzada que la que es pot oferir des dels centres ordinaris.

A aquesta ja de per si convulsa situació, s’hi suma una altra problemàtica relacionada amb les dificultats per fer contractacions ja que no s’hi troben professionals que compleixin amb la titulació exigida. La poca flexibilitat en quant a les titulacions requerides provoca que passin mesos sense poder-se cobrir les places, amb les conseqüències i l’impacte que això té sobre unes plantilles ja de per si deficients.

Aquesta situació està generant una pressió insostenible sobre els equips professionals que treballen amb ràtios que sovint doblen el que seria convenient i necessari per garantir una atenció adequada, personalitzada i de qualitat. Aquesta manca de recursos impacta directament en l’atenció i en les oportunitats educatives de l’alumnat amb necessitats educatives especials, alumnat que, en ocasions, requereix d’una ràtio 1-1.

Dincat ha traslladat al Departament d’Educació i Formació Professional, de manera constant i continuada des de fa molts anys, la necessitat de revisar aquestes ràtios i perfils, fins i tot, ha compartit una proposta de millora treballada i consensuada amb les escoles d’educació especial concertades que està a sobre de la taula dels responsables del Departament des de l’any 2022.

Malauradament, tots aquests esforços no s’han traduït en cap reducció de ràtios mentre que la realitat dels centres cada cop és més complexa, havent sigut aquest curs 2025-2026 un any en el que moltes de les escoles han arribat al seu límit. “Som les grans oblidades, les últimes de les últimes. I ara ja la situació a les aules és insostenible. Ens falten mans. Els equips estan saturats, se’ns acumulen les baixes per esgotament físic i mental, i això, inevitablement, acaba afectant a les aules. Fem el que bonament podem amb els recursos que tenim, però hem arribat a un punt en què hem de dir prou, sobretot, pensant en l’atenció i el benestar que mereix el nostre alumnat”, explica Glòria Juan, vocal d’escoles de Dincat.

Davant d’aquesta realitat, Dincat exigeix al Departament actuar amb urgència i calendaritzar i concretar propostes de millora que passin per una reducció de les ràtios vigents, tenint en compte la situació actual dels centres, l’augment de la complexitat dels casos atesos i la necessitat de disposar d’equips multidisciplinars suficients per garantir una educació inclusiva i de qualitat.