Les entitats d’iniciativa social i sense afany de lucre que presten serveis i donen suport a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament són entitats majoritàriament sorgides de l’impuls de les famílies que en el seu moment es van mobilitzar per tenir millors alternatives i perspectives de futur pels seus fills. Així , als anys 60 es creen les primeres entitats d’atenció, moltes d’elles escoles d’educació especial. Un cop les persones comencen a finalitzar l’etapa escolar , els mateixos pares i mares impulsen el que van denominar tallers, on l’objectiu era ocupar i generar feina per persones amb discapacitat intel·lectual. Per tant, es tracta d’entitats sorgides de la iniciativa privada, amb vocació social i sense afany de lucre amb el desenvolupament de l’estat del benestar, aquestes entitats també desenvolupen els serveis i suports per a les persones amb discapacitat (atenció a la infància, atenció diürna, atenció residencial, tutela) que es van anar concretant en serveis públics en col·laboració publicoprivada. Així, la Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social dels minusvàlids (LISMI) marcava la formalització i regulació d’aquests serveis i suports.

Dincat com la coneixem avui dia neix el 2010, fruit de la integració d’APPS-Federació catalana pro persones amb discapacitat intel·lectual (1978), la Coordinadora de Tallers per a persones amb discapacitat psíquica de Catalunya (1978) i l’Associació empresarial d’Economia Social APPS (1994).

Avui, som un sector sòlid, altament professional, sense ànim de lucre, transparent, que prestem serveis de qualitat a les persones i famílies en tot el seu cicle de vida, amb cooperació i col·laboració amb els poders públics, amb vocació de servei públic, però amb la fortalesa, l’arrelament i la vitalitat de ser societat civil. Aquest fet ens fa també exigents i reivindicatius en defensa dels drets de les persones amb discapacitat.