Som la veu principal

• La federació presenta un informe amb prop de 50 propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible i demana el compromís de l’administració pública, les empreses i la societat en general

• La taxa d’ocupació de les persones amb discapacitat intel·lectual el 2019 se situava en poc més d’un 20%, mentre que la de les persones sense cap discapacitat, en gairebé un 70%, fet que demostra que es necessita més compromís social i polític

• Impulsar la incorporació al mercat de treball amb mesures de discriminació positiva, reforçar la compatibilitat entre prestacions socials i la feina remunerada i avançar cap a una millor regulació de la jubilació anticipada són algunes de les propostes del sector

Dijous, 29 d’abril de 2021. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, publica l’informe “Propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral més inclusiu i sostenible per a les persones amb discapacitat intel·lectual i especials dificultats”, amb la voluntat de trencar les barreres amb què encara avui es troben moltes d’aquestes persones en l’àmbit laboral. L’informe, realitzat pels professors Ricardo Esteban i Carolina Gala del Centre d’Estudis i Recerca per a una Societat Inclusiva (CERSIN-UAB) i presentat en el marc del Dia Internacional del Treballador, aporta prop de 50 propostes per avançar cap a un nou model d’inserció laboral. Aquestes propostes parteixen d’una anàlisi extensiva de les dificultats d’aquestes persones a l’hora de trobar feina, fet que es tradueix en una escassa inserció social, dificultant el desenvolupament dels seus projectes de vida i suposant un obstacle per dur a terme una vida autònoma i independent.

Segons dades de l’INE, l’any 2019, la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat intel·lectual se situava en el 30,3% – disminuint fins a un 12,7% en persones amb un grau reconegut superior al 75% – mentre que la de les persones sense cap discapacitat era del 77,7%. Pel que fa a la taxa d’ocupació, la de les persones amb discapacitat intel·lectual només arribava al 20,4%, mentre que la de les persones sense cap discapacitat se situava en un 66,9%. Això representa que tan sols una de cada cinc persones en actiu amb discapacitat intel·lectual està treballant.

D’altra banda, les persones amb especials dificultats perceben un salari equivalent al 82,9% del que cobraria una persona sense discapacitat en el mateix nivell professional, evidenciant-se, també, la bretxa salarial existent.

Aquesta situació, a més, s’ha vist agreujada arran de la crisi de la Covid-19 i prop d’un 10% de persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental ocupades a l’empresa ordinària ha perdut la seva feina en l’últim any.

“Les xifres demostren una bretxa abismal que justifica, sense dubte, la necessitat de millorar l’actual model d’inserció laboral d’aquest col·lectiu. Cal avançar cap a l’objectiu de garantir el dret al treball  de tothom per la via d’incrementar de manera significativa les oportunitats de trobar feines adequades per a totes les persones amb discapacitat intel·lectual que vulguin treballar”, explica Carles Campuzano Director de Dincat. “Continuem  convençuts que una feina socialment útil i dignament remunerada és un dret que tenen totes les persones amb discapacitat intel·lectual, tal i com contempla la Convenció dels Drets de les persones amb discapacitat de l’ONU en el seu article 27. I necessitem una gran aliança entre el sector social, les empreses i les administracions per assolir aquest objectiu durant els propers anys”, afegeix.

Un dels principals reptes que l’informe assenyala és la necessitat d’incrementar els recursos, els suports i el finançament per a la contractació de les persones amb discapacitat intel·lectual. En aquest sentit, cal vincular els suports als itineraris d’inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual a les necessitats personals que tenen al llarg de la seva vida, amb independència del fet que estigui treballen en un Centre Especial de Treball o en una empresa ordinària, així com incrementar de manera significativa les ajudes per a la contractació. Al mateix temps, es planteja augmentar l’actual quota del 2% de reserva prevista legalment a fins el 4% (reservant un mínim de l’1% per a les persones amb discapacitat intel·lectual) i ser extremadament rigorosos en l’aplicació de mesures alternatives, que només s’haurien d’emprar quan es demostri la impossibilitat de complir amb la quota de reserva.

Aquestes demandes se sumen a les que el sector arrossega des de fa temps, com l’increment dels recursos destinats als Centres Especials de Treball fins a arribar a cobrir el 75% del Salari Mínim Interprofessional per assegurar-ne la sostenibilitat o vetllar pel compliment efectiu de l’aplicació de la quota de reserva del 2% a favor de persones amb discapacitat en empreses de 50 o més persones treballadores, que actualment no es respecta.

La jubilació: un repte clau

Una altra de les problemàtiques clau que el sector demana resoldre és el de la jubilació anticipada, ja que el model actual no té en compte les condicions d’aquestes persones, que tenen un envelliment prematur i moltes més dificultats d’accedir al mercat laboral al llarg de la seva vida.

En el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual és molt difícil, per diversos factors (formatius, dificultats d’inserció laboral particularment a les empreses ordinàries, necessitats especials d’acompanyament, etc.) que trobin una ocupació i que aquesta, a més, tingui la durada suficient per a poder complir els requisits exigits legalment per accedir a la pensió de jubilació en els termes previstos actualment.

Per això, Dincat reclama que es revisi i actualitzi l’actual normativa, adaptant els requisits per accedir a la jubilació a la realitat d’aquestes persones. La reducció de l’edat mínima de jubilació a les persones amb especials dificultats, situant-la en els 45 anys, o la reducció del període mínim de cotització exigit per tenir dret a la pensió de jubilació, establint-lo en 10 anys, són algunes de les principals propostes de la federació.

L’exclusió social vinculada a la discapacitat

Tal com argumenta l’informe, les possibilitats d’integració de les persones amb discapacitat intel·lectual al mercat laboral i la consegüent opció d’obtenir ingressos propis són escasses. A més, quan aquestes persones treballen, ocupen llocs de baixa qualificació, amb sous baixos. Per tant, la discapacitat és un factor que agreuja l’exclusió laboral, i per extensió, l’exclusió social de les persones i les seves famílies.

En aquest sentit, cal tenir present que, d’una banda, les situacions de discapacitat es concentren a les llars pobres -la renda mitjana de les llars de les persones amb discapacitat és un 25% inferior a la mitjana de les llars sense discapacitat- i, d’altra banda, el sobre cost econòmic que la discapacitat ocasiona a les famílies -la necessitat d’un suport específic a les persones amb discapacitat es tradueix en un increment de les despeses de la seva unitat familiar que suposa, de mitjana, uns 25.148€ anuals.

Davant aquesta situació, Dincat defensa la necessitat que les prestacions i ajudes que poden rebre les persones amb discapacitat intel·lectual tinguin en compte aquest escenari tan complex i desfavorable i, permetin compensar realment aquest greuge econòmic, que també pateixen les famílies. Garantir la compatibilitat entre prestacions socials i la feina remunerada, desvincular les pensions no contributives de la unitat econòmica de convivència, i revisar els criteris per accedir al nou Ingrés Mínim Vital  són algunes de les propostes que la federació posa damunt la taula.

 

Descarrega la nota de premsa

• Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, recorda la importància de fomentar l’accessibilitat cognitiva adaptant els llibres i textos per tal que tothom els pugui entendre

• Apostar per la publicació de més llibres en lectura fàcil, també per a adults, o garantir que totes les biblioteques i llibreries de Catalunya tinguin a disposició llibres en aquest format són algunes de les principals reclamacions del sector

 

Dimecres, 21 d’abril de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, fa una crida a l’administració pública, així com a tot el sector cultural del territori, per recordar la importància de fomentar l’accessibilitat cognitiva, adaptant els llibres i textos per tal que tothom els pugui entendre i, així, poder gaudir d’una diada de Sant Jordi més inclusiva.

A través d’un manifest, la federació explica que són milers les persones que veuen vulnerat el seu dret a la cultura i a la informació, en no poder entendre la major part dels llibres i documents. Per això, reclama que s’impulsi la lectura fàcil (LF), un mètode de creació, adaptació i validació de documents perquè siguin més fàcils de llegir i entendre. En concret, el sector demana que s’escriguin més llibres en LF i que les editorials prenguin consciència d’aquesta necessitat, apostant per l’edició i publicació de llibres en aquest format. De fet, i segons dades de l’Associació de Lectura Fàcil, malgrat ser el segon país amb més llibres publicats en LF, el 2020, tan sols es van publicar 25 títols en aquest format. Dincat, destaca, també, la importància que totes les biblioteques i llibreries de Catalunya tinguin a disposició llibres en lectura fàcil.

Una altra problemàtica amb què es troben les persones amb discapacitat intel·lectual és que moltes vegades es veuen obligades a llegir llibres o contes infantils o clàssics de la literatura, per la manca de publicacions de les novel·les més actuals en Lectura Fàcil. Aquest fet demostra, una vegada més, el desconeixement entorn el col·lectiu, en no tenir en compte que les persones adultes amb discapacitat intel·lectual volen gaudir de novel·les d’actualitat i d’acord amb la seva edat.

Dincat aprofita per reivindicar informació clara, de fàcil comprensió i accessible, recordant que aquesta problemàtica es trasllada en tots els àmbits socials, polítics i administratius i que, a part dels llibres, també haurien d’estar en lectura fàcil els documents oficials, els formularis, les webs, les lleis o les receptes mèdiques, entre d’altres.

Descarrega la nota de premsa. 

• La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya ha publicat avui el Llibre blanc “L’impacte de la Covid-19 en els serveis i suports a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament” realitzat amb el recolzament de la Fundació ”la Caixa”

• L’informe presentat al Palau Macaya fa èmfasi en com l’esclat de la pandèmia ha agreujat la realitat de les entitats i ha evidenciat les mancances d’un sistema públic poc eficient
  
• Dincat assegura que cal construir un nou model d’atenció més integrat i arrelat al territori, posar en marxa un pla de transformació de les entitats i impulsar una política forta i compromesa que aposti pel reconeixement públic i social de les entitats

Dimarts, 16 de març de 2021. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha presentant avui al Palau Macaya el Llibre blanc “L’impacte de la Covid-19 en els serveis i suports a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament” realitzat amb el recolzament de la Fundació ”la Caixa”. Passat un any de la proclamació de l’estat d’alarma, i encara immersos enmig d’una crisi sanitària sense precedents, la federació ha encarregat aquest informe amb l’objectiu de conèixer l’impacte de la Covid-19 en el sector, analitzar els reptes i oportunitats que presenta la nova realitat i definir les grans línies estratègiques per adaptar els serveis i suports per al col·lectiu a la nova realitat post Covid-19.

“El sobreesforç físic i emocional que han fet les entitats del sector i els seus professionals aquest any ha estat admirable i, sens dubte, clau a l’hora de pal·liar molts dels efectes que podria haver tingut en l’atenció a les persones, fins i tot quan no hi havia equips de protecció, ni accés a tests. Tanmateix, és important reflexionar com a sector i com a país sobre les febleses que ens han portat al límit i sobre com enfocar i enfortir el sector per comptar amb un sistema fort de serveis d’atenció a les persones”, explica Carles Campuzano, director de Dincat.

L’informe fa èmfasi en com l’esclat de la pandèmia ha agreujat la realitat de les entitats, que ja travessaven una fràgil situació des de feia més de 10 anys, i en com la crisi ha evidenciat les mancances d’un sistema públic poc eficient i ha deixat al descobert un desconeixement injustificable entorn el sector per part de l’administració pública.

Malgrat al llarg de l’any s’ha guanyat major capacitat de resposta i adaptació, el desemparament viscut, els protocols poc clars i específics, les mancances en coordinació, comunicació, recursos i formació, entre d’altres, han evidenciat la necessitat d’enfortir el sector. Cal, en aquest sentit, avançar cap a un model més eficaç de suport a les persones amb discapacitat intel·lectual que garanteixi els seus drets i, també, el seu accés en tot moment als serveis sanitaris i a la informació sobre salut pública que requereixen, sense discriminació per motius de discapacitat.

“La falta d’un sistema integrat de gestió i informació dels serveis socials ha tingut conseqüències devastadores pel sector. Això, sumat a la constatació que l’administració no té prou consciència ni coneixement de les necessitats específiques de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies, fa que reflexionar sobre el model existent i construir-ne un de millor s’hagi convertit en una qüestió de responsabilitat pública”, explica Campuzano.

Construint un sector més fort i sòlid

En aquest sentit, i a través de l’anàlisi feta durant la realització del llibre blanc, Dincat ha detectat els reptes que afronta el sector i les oportunitats de construir models més eficients que enforteixin el sector i dignifiquin l’atenció a les persones del col·lectiu.

En primer lloc, cal dissenyar i construir un nou model inclusiu, de proximitat i centrat en el projecte de vida de cada persona en la línia del que determina la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU.

Es tracta d’avançar en la desinstitucionalització, dissenyant nous models d’atenció que completin l’evolució cap a l’atenció centrada en la persona i arrelada al territori. Per aconseguir això, cal revisar les condicions dels equipaments, dels serveis i els suports; integrar persones de diferents col·lectius, trencant barreres i atenent les noves necessitats que emergeixen; i donar resposta a les noves necessitats de les famílies, incorporant nous serveis de suport i articulant serveis d’atenció domiciliària flexibles. En definitiva, cal revisar a fons tot el sistema de serveis i suports per avançar en aquest canvi centrat en les persones.

En segon lloc, és de vital importància posar en marxa un pla de suport per a la transformació de les entitats del sector per adequar-se de manera estable a les necessitats sobrevingudes i per preparar-se per la resposta a les situacions que es poden trobar en la nova realitat. D’una banda, cal millorar les competències necessàries per portar a terme els processos de transformació, a través de la formació dels professionals i de l’adaptació de les estructures i l’organització a les noves necessitats. D’altra banda, és important avançar en la gestió de la cultura ètica de les entitats, promovent sistemes de treball i gestió de les organitzacions que aterrin els valors i els codis ètics en el dia a dia de les entitats. Per últim, cal garantir la sostenibilitat dels serveis i de les entitats, incorporant sistemes eficaços de distribució de recursos i  invertint més en coneixement i transformació digital; així com cal impulsar accions de cooperació per avançar cap a una xarxa d’entitats fortes, referents territorials, amb visió de futur i amb capacitat per ampliar serveis i fer aliances.

En tercer lloc, l’informe determina que cal impulsar una política pública forta, clara i decidida que doni suport al sector i que aposti pel reconeixement social del paper de les entitats del tercer sector. En aquest sentit, l’administració hauria de ser capaç de facilitar amb rapidesa els recursos materials i econòmics necessaris per afrontar situacions com la viscuda amb la pandèmia de la Covid-19, sense que la qualitat a l’atenció a les persones es vegi afectada, ni es posi en risc la viabilitat de les entitats. Així mateix, és imprescindible establir mecanismes de coordinació eficients entre diferents departaments i els serveis que donen, especialment entre les dimensions de salut i la social.

 

Descarrega la nota de premsa. 

 

• La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya titlla d’injustificables alguns apartats de la Instrucció 7/2019 emesa per la Junta Electoral Central, en ser susceptibles d’ocasionar un desavantatge particular a una persona respecte d’altres pel sol motiu de tenir una discapacitat

• La federació reclama al Síndic de Greuges que promogui i impulsi mesures de modificació de la Instrucció establint una redacció neutra que eviti el manteniment de falses creences, prejudicis i estereotips sobre la capacitat de presa de decisions del col·lectiu que representa

 

Dimarts, 25 de febrer de 2021.-Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha presentat una queixa formal davant del Síndic de Greuges per denunciar la vulneració del dret a la no discriminació de les persones amb discapacitat per part de la Junta Electoral Central en el procés de votació.

En concret, Dincat titlla d’injustificables alguns apartats de la Instrucció 7/2019 emesa per la Junta Electoral Central, duta a terme per garantir el dret a sufragi de totes les persones amb discapacitat intel·lectual, després que milers d’elles recuperessin el dret a vot el 2018.

A l’apartat segon de la citada Instrucció, la Junta Electoral Central estableix que “en el supòsit que algun membre d’una Mesa Electoral o algun dels interventors o apoderats adscrits a aquesta Mesa consideri que el vot no és exercit de forma conscient, lliure i voluntària, ho podrà fer constar a l’acta de la sessió, però no s’impedirà que aquest vot sigui introduït a l’urna”. Una directriu que, precedida per un paràgraf que fa menció a les persones amb discapacitat i inclosa en la Instrucció que en el mateix títol menciona el col·lectiu, pot portar a la fàcil interpretació que només les persones amb discapacitat i no totes les persones poden ser sotmeses a judici per part dels membres de la mesa, interventors o apoderats sobre la seva capacitat per votar. A pesar que es desconeix l’impacte que pot haver suposat en la celebració de les passades eleccions, la instrucció suposa una discriminació indirecta que, en combinació amb els prejudicis i estereotips que pateix el col·lectiu de les persones amb discapacitat intel·lectual, és susceptible d’ocasionar un desavantatge particular a una persona respecte d’altres pel sol motiu de tenir una discapacitat.

“Aquesta instrucció no és neutre i el que fa és habilitar a membres de mesa, interventors o apoderats per apuntar el DNI de les persones jutjant, de forma completament subjectiva, que no exerceixen el vot de forma conscient, lliure i voluntària, però sense establir cap criteri d’interpretació sobre el que es pot considerar no conscient, no lliure o no voluntari. A part, ens preocupa, i molt, que no s’expliqui en cap moment amb quina finalitat s’anoten aquestes dades”, explica Carles Campuzano, director de Dincat.

La federació considera que qualsevol instrucció que acompanyi la reforma electoral que retornà el dret fonamental a vot, del qual tradicionalment i injustament moltes persones del col·lectiu havien estat privades, ha de protegir el seu dret, evitant qualsevol possibilitat que aquest pugui veure’s limitat o que es pugui patir discriminació en el seu exercici.

En aquest sentit, resulta innegable i és àmpliament reconegut, tant per la normativa autonòmica, com l’estatal i internacional, que les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament avui dia segueixen sent estigmatitzades i són víctimes de falses creences, prejudicis i estereotips sobre la seva capacitat de presa de decisions i de vot, per part de gran part de la societat. Tot aquest ideari sobre les seves capacitats és clarament susceptible d’influir en el fet que es consideri, fins i tot basant-se en el seu aspecte físic, que no són capaces d’emetre un vot vàlid.

Per aquest motiu, Dincat ha reclamat al Síndic de Greuges que promogui i impulsi mesures de modificació de la Instrucció 7/2019 establint una redacció neutra amb la discapacitat que no posi a aquest col·lectiu en el punt de mira. En aquest sentit, el Síndic ja ha fet arribar a la federació el seu compromís amb aquesta reclamació, sobre la qual continuarà treballant.

 

Descarrega la nota de premsa.

·       Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, celebra la consolidació del dret fonamental d’exercir el dret a vot que 15.000 persones amb la capacitat modificada judicialment van recuperar a finals del 2018 ·       La federació denuncia que encara avui les eleccions siguin poc accessibles pel col·lectiu i insisteix en la importància que tota la informació electoral sigui de fàcil comprensió i s’elimini tota barrera que dificulta la seva participació Divendres, 11 de gener de 2021.- Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, celebra que, per primera vegada, 15.000 persones amb la capacitat modificada judicialment, la majoria d’elles persones amb discapacitat intel·lectual, podran exercir el seu dret a vot aquest diumenge, 14 de febrer, en els comicis al Parlament de Catalunya. Un dret fonamental que aquestes persones van recuperar el novembre del 2018 quan, finalment i després d’una llarga lluita del sector, es va modificar la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), permetent votar a aquelles persones amb la capacitat modificada a les quals el jutge havia retirat, també, el dret a vot. “És una qüestió de dret democràtic. Recuperar aquest dret fonamental va ser una fita històrica pel sector, que cal recordar i aplaudir com un avenç importantíssim cap a una societat més inclusiva”, manifesta Carles Campuzano, director de Dincat. Tanmateix, la federació reivindica la necessitat de promoure unes eleccions més accessibles i inclusives, per tal que aquest dret es pugui exercir amb les màximes garanties. Encara avui, i malauradament, existeixen moltes barreres cognitives que dificulten la participació de les persones amb discapacitat intel·lectual en els processos electorals i, en la societat, en general. En aquest sentit, el sector insisteix en la importància que tota la informació electoral dirigida a la ciutadania sigui de fàcil comprensió i s’elimini tota barrera que pugui impedir o dificultar l’acció de votar als col·legis electorals. En aquesta línia, Dincat denuncia que, tot i el compromís previ pres amb el sector, no tots els partits polítics hagin adaptat els seus programes electorals a lectura fàcil. Per això, Dincat agraeix a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), al Partit Socialista de Catalunya (PSC) i a En Comú Podem (ECP) que sí hagin dut a terme aquesta tasca, per tal que totes les persones puguin comprendre els seus programes. “És un deure de la societat i de l’administració pública garantir que tota persona que tingui la voluntat de votar, compti amb les eines, suports i recursos necessaris. Cal, per tant i com a punt de partida, que tota la informació electoral sigui de fàcil comprensió i s’eliminin urgentment totes les barreres d’accessibilitat cognitiva que puguin dificultar la participació del nostre col·lectiu”, explica Campuzano. Amb aquesta voluntat, Dincat va signar un acord el passat desembre amb el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de treballar en la creació d’entorns electorals accessibles i promoure l’accessibilitat cognitiva en totes les fases del procés electoral, facilitant la participació en igualtat de condicions per a tothom. Un conveni que Dincat valora molt positivament i, per això, espera continuar treballant en la mateixa línia en un futur.

 

Descarrega la nota de premsa